El mundial de pilota aterra per primera vegada a Barcelona. Què significa per a la Federació Catalana?
Per als jugadors, ja siguin aficionats o professionals, un mundial és una fita màxima. Participar-hi és importantíssim i lluitar per les medalles, un somni per a qualsevol jugador. També per a nosaltres. Aconseguir portar el campionat del món a casa és increïble. Hi ha molta feina al darrere: moltes hores de discussions i de reunions abans i després que la Federació Internacional concedís en una assemblea a Mèxic l’organització a l’estat espanyol.
Com es va gestar l’arribada del mundial a Catalunya? Fins ara sempre havia anat a parar a Euskal Herria…
L’últim mundial que es va fer a Espanya es va fer a Pamplona, després va venir el de França i el de Mèxic. Ara ens ha tocat a nosaltres després de convèncer el president de la Federació Espanyola, amb qui tenim una bona amistat, de mirar cap a Barcelona. Les coordenades s’han unit en el punt idoni. Quan em vaig desplaçar a Mèxic havia de comptar prèviament amb el compromís de l’Ajuntament que ens ajudaria. Sabíem que portar un mundial aquí requeria molts diners per fer front a l’estada de les delegacions internacionals i que calia remodelar les instal·lacions de la Vall d’Hebron. El pressupost s’ha enfilat per sobre del milió i mig d’euros. Per un esport petit com la pilota a Catalunya això és un gran èxit col·lectiu.
Heu comptat amb la complicitat de les institucions. Han complert tots els compromisos?
La Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona han col·laborat per fer possible el mundial, però també hem de dir que l’Ajuntament de Barcelona s’ha portat de puta mare. Sense cap de les tres institucions no hauríem pogut organitzar el mundial.
“L’Ajuntament de Barcelona s’ha portat de puta mare per acollir el campionat del món de pilota a la ciutat”
Això xoca amb les queixes de la UFEC sobre la manca de compromís de l’Ajuntament de Barcelona amb els grans esdeveniments internacionals?
Cadascú es fixa en allò que passa al seu esport. Podem entendre la resta de federacions, però nosaltres no tenim cap recança amb els ajuts i la implicació rebuda per part de l’Ajuntament de Barcelona. Cap ni una, vaja. El govern d’Ada Colau s’ha mirat el projecte amb molta estima.
Quina és la situació de la pilota a Catalunya actualment? Com heu implicat els aficionats i jugadors d’aquí en el mundial?
Tenim prop de 3.500 llicències de pilota i ho hem aprofitat per comptar amb un gran equip de voluntaris. A Barcelona, quan hem d’organitzar un esdeveniment, i per molta conya que fotem normalment, som molt curoses per fer les coses ben fetes. La gent que tingui l’oportunitat de venir a veure els partits veurà una organització tan bona com la que va fer possible els Jocs de 1992, quan la pilota va ser esport d’exhibició a Barcelona.
Aquells Jocs van ser un èxit indiscutible per a la pilota a casa nostra. Espereu aconseguir un impacte similar?
Tenim un comodí molt bo, que és TV3. La televisió pública retransmetrà les semifinals i les finals, amb un total d’entre 16 i 18 partits. És un canal que mai havia comptat amb la pilota a la seva programació i això serà una empenta a l’hora de difondre la pilota i donar-la a conèixer entre potencials patrocinadors a nivell econòmic i que hi hagi nanos que piquin a la nostra porta amb ganes de provar l’esport.
“Agustí Brugués: quan organitzem un gran esdeveniment, a Barcelona fem les coses ben fetes”
És el primer cop que un mundial de pilota comptarà amb jugadors professionals. Què canvia?
Apujarà el nivell de joc. La qualitat entre un jugador aficionat i un de professional no és la mateixa, sempre ofereix un marge de millora. L’espectacle encara serà més bonic.
Hi ha fins a 14 competicions programades en quatre grans disciplines. Per qui no hagi vist mai pilota, són molt diferents per exemple la Cesta Punta i el Frontennis?
Tots dos es juguen en un frontó, però ni l’eina ni la pilota ni les mides de la pista són les mateixes. El frontennis es juga en un frontó de 30 metres, amb una raqueta i amb una pilota de goma inflada amb gas per dins; la cesta punta es juga a 54 metres, amb una cesta de vímet i la pilota és de cuir que pesa 115 o 120 grams. L’espectacularitat que té la cesta punta és bestial, és la modalitat que més hem estat capaços d’exportar. El frontennis, quan veus jugar els mexicans, te n’adones de totes les seves possibilitats: són uns artistes!
“La pilota té moltes disciplines. La cesta punta és bestial, però un frontennis practicat per jugadors mexicans també és espectacular”
Un dels participants el coneixes d’allò més bé, el teu fill Agustí. Com vius el seu debut mundialista?
Ell ha complert el seu somni de participar en un mundial, encara que ho faci defensant la selecció dels EUA. Va jugar la copa del món a França fa un parell d’anys per classificar-se, guanyant a Veneçuela i a Mèxic, i van obtenir el bitllet. Té poques possibilitats d’èxit en el mundial, però hi serà i això ja és un gran triomf. Jo, com a pare, aniré a veure’l i patiré, és clar!
Algun dia veurem modalitats de pilota valenciana en un mundial com aquest?
No ho crec perquè precisament s’està intentant retallar modalitats. Ja n’hem perdut unes quantes pel camí, com el remonte, el share, la pala (amb frontó de 54 metres) o el guant, que ja no es juguen. Recordo un comentari del Joan Antoni Samaranch, que ens va dir: «si algun dia voleu que la pilota sigui olímpica hauríeu de retallar les modalitats fins a quedar-vos amb 2-4 disciplines. Llavors podríem començar-ne a parlar, perquè hi hauria més països que les practicarien». Nosaltres no tenim cap problema amb la presència de la pilota valenciana als mundials, però com a mínim hauria de comptar amb dos països més que hi juguin.
“El llegat material és innegable. El llegat humà encara l’hem de veure, però esperem que els nanos s’enganxin a la pilota”
És viable el somni olímpic?
Jo no ho veuré i ho veig complicat. Hi hauria d’haver un número de països practicants mínim que diria que és molt més alt que els que tenim a dia d’avui. Tot és possible, però no crec que ho veurem.
Quin pot ser el llegat d’aquest campionat del món a Barcelona?
El llegat material són unes instal·lacions a la Vall d’Hebron que han quedat tan bé que sembla que les estrenem i a Bac de Roda, dos frontons (de 30 i 36 metres) remodelats totalment, amb nova il·luminació, que han quedat perfectes. El llegat humà encara l’hem de veure. Estarem pendents de la repercussió que tindrà el nostre esport al pavelló i a través de la TV per veure si hi ha nanos que s’hi enganxen. Tenim escoles obertes per a tots ells.
