El 3 de setembre de 1992 la Petra prenia el relleu del Cobi i més de tres mil esportistes començaven a vibrar amb els Jocs Paralímpics de Barcelona amb una cerimònia inaugural que va incloure diversos espectacles i en què no va mancar la tradicional desfilada d’atletes de totes les delegacions presents a Catalunya. Aquell dia una de les que va passejar somrient pel futur estadi Lluís Companys va ser Gaudelia Díaz, una debutant en una gran cita esportiva internacional que havia aparcat les seves obligacions professionals per poder ser a Barcelona amb la resta de l’equip mexicà.
Anònima a la capital catalana i sense un historial lluït al darrera, Díaz era una persona entre tantes il·lusionada per formar part per uns dies del moviment olímpic. Al seu programa hi constaven tres proves i el cert és que va oferir unes bones prestacions, probablement millors de les esperades per part del comitè paralímpic del seu país. Gaudelia va arribar a tastar el podi dels 3.000 metres llisos després d’haver acabat quarta les proves dels 800 i dels 1.500.
La mexicana va ser una de les corredores de la modalitat B1 (per a persones invidents o de visió reduïda) que a Barcelona va comptar amb la castellana Purificación Santamarta com a gran estrella amb 4 medalles d’ors i una victòria imponent als 800. En aquella prova també va pujar al podi la txeca Pavla Valnickova, que es va endur el triomf en les altres dues proves del programa de Gaudelia Díaz.
La premsa de Mèxic, com “El informador”, repassava cada dia els èxits dels seus esportistes als Jocs Paralímpics. I cada cop que esmentaven a Gaudelia Díaz acompanyaven el nom amb una explicació entre comes o entre parèntesi que feia saber als seus lectors que aquella atleta era “Crystal” o “Cristal” (en funció del dia). Un sobrenom que ràpidament convertia una esportista anònima en una gran estrella de la música mexicana. Barcelona 1992, al cap i a la fi, només era un repte personal d’una actriu i cantant que durant uns dies va decidir provar amb èxit el seu seu talent sobre la pista d’atletisme.
Crystal, l’actriu invident que va esdevenir cantant
Gaudelia Díaz va néixer cega el 1965 i ràpidament va saltar a la fama gràcies a un paper entranyable en una pel·lícula estrenada el 1973 (“De qué color es el viento?“) en què interpretava a una nena invident que a diferència del seu millor amic no podia recuperar la visió. Actuava amb el nom de “Maria Andrés” i va tastar l’èxit per primera vegada a la seva ciutat natal (Acapulco), on també es va rodar el film. Encara que més endavant va tornar a provar fortuna com a actriu, la seva fulgurant entrada en l’escena mediàtica mexicana va arribar amb la música. Gaudelia va triar el nom artístic de Crystal, que l’ha acompanyat tota la vida, quan tenia només 16 anys. Pocs mesos després cantaria una cançó que ha viscut múltiples versions des d’aquell llunyà 1982.
https://www.youtube.com/watch?v=YoijyHUush0
“Suavemente” va ser el primer èxit de Crystal. Una cançó escrita i arranjada pel productor Sergio Andrade, que amb ella va viure el primer gran èxit de la seva trajectòria. Premiada al festival OTI de Mèxic, aquella cançó seria la primera d’una sèrie de senzills i discos publicats entre el 1982 i el 1989 en què el duo Andrade-Crystal va guanyar premis internacionals a ciutats com Tòquio o Santiago de Xile gràcies a senzills com “eso no se hace” o “parece”.
La fama de la televisió
Exponents d’allò que tota la vida s’ha anomenat balades romàntiques i que no deixa de posar en evidència tots els tòpics de les relacions sentimentals tan possessives com poc saludables, per dir-ho suaument. Crystal, de fet, va ser notícia també per la seva relació sentimental amb Sergio Andrade, amb qui va partir peres professionals ja als anys 90 per provar sort amb una altra discogràfica. Cara coneguda del país, ha participat en diferents telenovel·les d’èxit i ha col·laborat de forma habitual en programes televisius de tota mena.
Una estrella que va abandonar durant un temps la música per guanyar una medalla de bronze paralímpica. Sens dubte, una de les més sorprenents de la història a l’Amèrica Central.
