Andorra té un lligam amb el ciclisme que ve de lluny. Des de fa unes quantes dècades el país pirinenc ha aprofitat els seus ports de muntanya per exercir de reclam a la Vuelta a Espanya, la competició que no ha dubtat en fer transitar la cursa per les carreteres de l’estat veí. En els darrers 10 anys Andorra ha estat protagonista en sis edicions de la Vuelta. Aquest 2018 encara anirà més enllà i previsiblement serà determinant en la classificació general final, atès que acull la penúltima etapa de la ronda espanyola i el dia següent els ciclistes fan l’absurda passejada per Madrid.
El cert és que ja fa unes quantes dècades que la Vuelta aprofita els ports andorrans, però no fa tants anys que el país ha fet una aposta decidida pel ciclisme d’elit com a manera per fer créixer la seva imatge internacional. Andorra ja ha aconseguit que el Tour de França també compti amb els seus paratges i s’ha erigit en un dels escenaris de la copa del món de BTT gràcies a l’espectacular descens de Vallnord. Més enllà de les grans competicions, el canvi més gran viscut en el darrer lustre ha estat l’aterrada del ciclisme professional en massa: desenes de corredors han aprofitat la legislació andorrana que premia amb alguns beneficis fiscals els esportistes d’elit per fixar-hi la seva residència i convertir-lo, també, en l’epicentre dels seus entrenaments.
Simon Clarke (Education First) és un dels corredors que resideix a Andorra. Ell ha aconseguit aquest dimecres la segona victòria d’enguany a la Vuelta per a un resident andorrà. El que alguns han considerat l’efecte Purito (Joaquim Rodríguez ja fa anys que viu a Andorra, en lloa sovint les seves virtuts i ha creat amb èxit La Purito, una prova cicloturista realment exigent i concorreguda) s’ha convertit en un reclam per a estrelles del pilot internacional.
El Mitchelton Scott (ex equip de Clarke) va ser el primer en arribar de forma massiva, amb corredors com Johan Esteban Chaves fent-se ràpidament un espai al seu país d’acollida i molts gregaris acompanyant-lo en el trajecte.
Alguns s’han fet seu el país ràpidament, com Leigh Howard, que va obrir amb la seva dona un bar de menjar australià. D’altres queden habitualment per sortir en grup, amb barreja d’orígens i equips i amb direcció, sovint, cap a la Seu d’Urgell, on el Vélo Cafè s’ha convertit en un espai de parada ja habitual per a ciclistes de tan renom com Simon Gerrans, Louis Meintjes o Luis León Sánchez. Per tot plegat, els mitjans de comunicació d’Andorra s’acostumen a fer ressò dels èxits assolits pels seus esportistes residents.
Victòries a les grans voltes d’aquest 2018
Simon Clarke ha triomfat a la Vuelta després que ho fes Rohan Dennis en la primera etapa, un altre dels noms il·lustres del país. Aquesta temporada ja hem tingut precedents d’alt nivell. Al Tour de França 4 de les 21 etapes se les van endur andorrans de residència: Magnus Cort Nielsen, Dan Martin (l’irlandès que prèviament havia residit a Girona) i Julian Alaphilippe, que va triomfar per partida doble i que també va guanyar el mallot de muntanya. Al Giro d’Itàlia, les victòries van córrer a càrrec del mateix Rohan Dennis i de Johan Esteban Chaves. Andorra, el país del ciclisme d’elit.
