Dutee Chand és feliç aquests dies a Indonèsia. Acaba de pujar al podi dels 100 metres llisos i té una altra oportunitat per brillar als 200 metres llisos. La seva medalla de plata, la primera d’una velocista hindú en els darrers 20 anys als Jocs Asiàtics, li ha donat tot el reconeixement que ja fa temps que la seva trajectòria mereixia. El govern regional d’Odisha ha anunciat que recompensarà l’èxit amb desenes de milers d’euros i tots els mitjans, finalment, omplen les cròniques fixant-se en el seu talent esportiu. L’atleta nascuda el febrer de 1996 feia temps que esperava que arribés aquest moment: el de la plenitud esportiva i el de l’èxit, sí, però especialment el de la tranquil·litat lluny de tota polèmica.
Odisha és un dels estats de l’Índia més pobres, amb més del terç de la població vivint en condicions de pobresa. La seva família no s’escapava de les dificultats econòmiques. Tercera de set germans, Dutee Chand va iniciar-se el 2006 en l’esport en un programa governamental al costat de la seva germana gran per intentar minimitzar les despeses familiars i aprofitar la seva passió per córrer amunt i avall del seu poble. La seva feina en els entrenaments meravellava als entrenadors, que així que van poder van comptar amb ella per participar als campionats estatals i nacionals.
El 2012, amb 16 anys, va proclamar-se campiona sub-18 de l’Índia als 100 metres llisos (11.80) i l’any següent va pujar per primera vegada al podi dels campionats asiàtics amb un bronze sonat als 200 metres llisos (23.81). Aquell 2013 Chand va guanyar-se una plaça per als campionats del món juvenils d’atletisme, on va aconseguir colar-se a la final dels 100 metres llisos amb un meritori sisè lloc final. Mai abans cap velocista de la Índia havia disputat una final mundial dels 100 metres llisos. Poques setmanes més tard, triomfava als 100 i als 200 metres llisos als campionats absoluts del seu país. L’Índia tenia una nova estrella en l’atletisme de només 17 anys.
La prometedora carrera de Dutee Chand va frenar en sec el 2014. L’esportista d’Odisha s’havia guanyat un lloc als Jocs de la Commonwealth però la federació atlètica del seu país va optar per fer-la fora de l’equip al darrer instant. Els responsables federatius van al·legar que no podien demostrar que fos una dona i que seguien la normativa del COI sobre l’hiperandrogenisme que entenia que una dona amb alts nivells de testosterona disposava d’un avantatge no lícit sobre les seves rivals. De cop i volta, Dutee Chand passava a ser el focus d’una polèmica no desitjada. El fre a la seva carrera es confirmava amb l’exclusió dels Jocs Asiàtics de 2014 mentre es muntava un circ mediàtic i judicial al seu voltant. La seva honorabilitat era qüestionada talment com si s’hagués dopat o hagués comès trampes.
El seu cas, però, va esclatar als morros dels responsables de la IAAF i de l’atletisme hindú. Advocats australians en defensa de les persones intersexuals van denunciar el cas i van sorgir moltes veus contra la IAAF acusant d’haver vulnerat els drets humans més elementals de Dutee Chand i d’haver vulnerat, també, el dret a la seva privacitat. Tot plegat es va convertir en el “cas Dutee Chand”, amb una demanda al TAS que va acabar amb una sentència favorable a l’esportista que obligava a la IAAF a demostrar en el termini de dos anys els beneficis de tenir uns alts nivells de testosterona en el cas de dones atletes envers les seves rivals. Malgrat haver estat vetada de les competicions durant més d’un any i d’haver viscut una polèmica intensa sobre el seu cos amb només 18 anys, Chand va tornar a les competicions.
En un cas paral·lel al de Caster Semenya, Dutee Chand ha respirat alleujada aquest 2018 quan la IAAF ha exposat que no hi ha beneficis per a les velocistes intersexuals, que poden competir amb plena normalitat:
Un cas guanyat que no ha impedit a la velocista hindú expressar el seu suport públic a la sud-africana Semenya i oferint-li ajuda personal i legal davant la nova normativa que l’obligarà a hormonar-se si vol seguir competint a partir de l’1 de novembre d’aquest 2018.
Dutee Chand, una estrella de l’esport a l’Índia
Sigui com sigui, Dutee Chand va tornar a les competicions amb 20 anys amb els millors resultats de la seva carrera, classificant-se fins i tot per disputar els Jocs Olímpics de Rio de Janeiro. Ja era la dona més ràpida de la història del seu país. L’any passat va ser doble medallista de bronze als campionats asiàtics (als 100 metres i als 4×100 relleus) i aquest 2018 acaba d’aconseguir el podi més important de la seva carrera. Un registre d’11.32, a només dues centèsimes de la medalla d’or i malgrat haver passat a la final amb el tercer millor temps de la seva semifinal. Un èxit rotund i una medalla de plata que feia 32 anys que no es veia al seu país en els 100 metres dels Jocs Asiàtics.
Una nova plantofada als responsables federatius que van denegar-li les ajudes a la primavera per preparar els campionats a les millors instal·lacions del país assegurant que ella no tenia cap opció de medalla a Indonèsia.
Des de fa uns mesos viu tranquil·la i ja no se sent qüestionada per ningú. Torna a córrer amb plena llibertat i somriu com ningú abans i després de cada cursa. Dutee Chand tasta aquests dies a Indònesia un èxit robat fa quatre anys. Amb determinació i persistència ha lluitat pel seu futur esportiu, pel futur de tota la seva família i per obrir un camí digne a les dones i a les persones intersexuals de l’Índia. Paraules majors per a una jove de 22 anys que ja és una de les cares més conegudes de l’esport del seu país. La seva història acabarà a la gran pantalla. Temps al temps.
