Bon dia Rafael! Què significa l’arribada d’aquest circuit de bàdminton a Barcelona?
L’arribada del circuit donarà una empenta forta al nostre esport a Catalunya. Aconseguirem que vingui a jugar gent de tot el món en una nova competició i els jugadors catalans, els clubs i el públic en general tindran grans jugadors al seu abast. Esperem que la premsa se’n faci ressò i es pugui fer un bon seguiment d’aquesta competició d’alt nivell.
De qui ha estat la iniciativa que a Barcelona aculli aquesta prova del world tour?
Ha sigut una iniciativa de la federació espanyola i de la federació catalana. La federació espanyola havia adjudicat la seu a Bilbao, perquè havien fet el campionat del món allà l’any 2016, amb la previsió de fer el torneig a l’hivern. Finalment Bilbao es va tirar enrere i va aparèixer l’opció de Barcelona. Vam parlar amb l’ajuntament, amb el comissionat d’esports, amb la Marta Carranza i van veure-ho amb bons ulls. També vam parlar amb els seus tècnics, amb el Consell Català de l’Esport, amb la Generalitat, amb la Diputació… el suport de les tres institucions va ser decisiu per poder tirar-ho endavant.
Ha estat un procés molt ràpid. Normalment, un esdeveniment d’aquest nivell s’anuncia a 3-5 anys vista i aquí heu anat certament per feina. Heu hagut d’assumir molta feina a corre-cuita aquest estiu?
Sí, realment ha sigut una feina molt grossa, ha sigut molt ràpid tot, ha sigut fruit d’aquesta previsió inicial de fer-ho en una altra ciutat ja feia temps i es va fer enrere, cosa que va provocar l’endarreriment del torneig del febrer fins al mes d’agost per tenir una mica més de marge. De fet, nosaltres ens vam posar d’acord per organitzar-ho al mes de maig. La idea és que aquest torneig tingui continuïtat el mes de febrer, en un acord ja firmat de quatre anys i la nostra voluntat que la celebració del torneig es converteixi en un clàssic de la ciutat.
“Volem que el torneig es converteixi en un dels clàssics esportius de Barcelona. El primer acord garanteix la seva continuïtat durant quatre anys”
En mig any tindrem doble cita del World Tour a Barcelona. Com respondrà la gent?
Nosaltres creiem que la gent del bàdminton respondrà molt bé des de la primera edició i estem convençuts que al febrer la resposta serà molt millor perquè haurem tingut molt més temps per preparar-ho, serà una data que no coincidirà amb les vacances de molta gent, que estaran a prop, i el suport serà més gran. Hi haurà molta més gent al febrer, segur.
Com heu treballat per implicar el món del bàdminton català en aquesta cita del World Tour?
Estem intentant que la gent participi amb l’organització i aportem voluntaris en diverses àrees. Una de les funcions més importants que tenim és la de jutge de línia i anotador. Necessitem un bon gruix d’anotadors (uns 10, com en el tennis), i tota aquesta gent està sortint dels clubs catalans. Alguns d’ells ja estan formats com a àrbitres, però d’altres han fet cursos de formació de jutges de línia aquests darrers mesos per poder participar a l’esdeveniment.
El torneig compta amb diverses estrelles internacionals. Carolina Marín, vigent campiona del món individual, i les japoneses Mayu Matsumoto i Wakana Nagahara, campiones del món en dobles, són els principals reclams per a l’afició.
Quins són els noms més cridaners del torneig?
La principal estrella del torneig és l’andalusa Carolina Marín, que fa poques setmanes s’ha tornat a proclamar campiona del món per tercera vegada, que és la vigent campiona olímpica i que a Barcelona partirà amb el cap de sèrie número 1. També hi ha diversos jugadors danesos de primer nivell com Jan Jorgensen (ex campió d’Europa i medallista mundial) o la parella de dobles formada per Mathias Boe i Carsten Mogensen, ex números 1 del món. El cap de sèrie del torneig individual masculí és el tailandès Suppanyu Avihingsanon i comptem amb una bona nòmina de jugadores potents del Japó, com les campiones del món Mayu Matsumoto i Wakana Nagahara.
Diversos jugadors de casa nostra seran presents a la Vall d’Hebron…
Sí, hem aconseguit que entrin uns quants jugadors catalans que disputaran la modalitat de dobles. En el torneig masculí hi haurà dues parelles: Marc Gallardo i Bernat Amaya d’una banda, i l’Arnau i el Guillem Duran de l’altra. En el torneig mixt repeteix el Bernat Amaya al costat de la Lara Lucas. Serà una molt bona experiència per a ells.
“El World Tour és un gran al·licient per als jugadors joves del nostre país”
Quina és la salut del bàdminton català més enllà d’aquest esdeveniment?
Estem en un bon moment, amb el màxim número de llicències de la nostra història tot i que seguim sent un esport petit i minoritari. Tenim jugadors de molt bon nivell, entre els millors d’Espanya, al capdamunt del rànquing estatal. Una competició com el World Tour genera una motivació molt alta i esperem que en el futur puguin anar millorant posicions. Serà un al·licient per als jugadors joves que venen al darrere.
El torneig pot crear un efecte-crida per al bàdminton català?
Sí, sens dubte, ajudarà a promocionar el nostre esport. També esperem que generi un bon impuls per al bàdminton a la mateixa ciutat de Barcelona.
“L’arribada del World Tour ajudarà al bàdminton català a fer un salt de qualitat”
El World Tour compta amb la consideració d’esdeveniment d’excepcional interès públic. S’ha notat en l’arribada de patrocinadors?
Aquesta consideració permet que hi hagi espònsors que inverteixin una important quantitat de diners a canvi d’una ajuda fiscal molt rellevant. Per a aquesta primera edició tot ha anat molt ràpid, hem tingut poc marge per aconseguir aquests suports privats, però confiem que en les properes edicions del World Tour a Barcelona puguem comptar amb patrocinadors disposats a apostar pel torneig i a fer créixer el seu nivell de mica en mica.
El torneig reparteix 150.000 dòlars anuals, de manera que en els quatre anys que de moment s’han firmat a Barcelona es repartiran més de 500.000 euros als jugadors. Qui ho paga?
Això sortirà del pressupost general del torneig, on participen les institucions i on també es compta amb el retorn que la Federació Mundial dona als organitzadors de cada torneig, una ajuda per cobrir part dels premis en metàl·lic. No és fàcil cobrir els recursos econòmics que requereix un esdeveniment com aquest, s’ha de moure molta gent durant molts dies i els costos són alts. El fet que hi hagi cobertura televisiva (dissabte i diumenge) també condiciona la qualitat de serveis que hem de facilitar i fa créixer el pressupost.
“Volem superar les 1.000 llicències i recuperar la presència a les competicions internacionals”
La pregunta econòmica us la fem pensant també en la realitat de la Federació, que no disposeu dels recursos econòmics que voldríeu i que de cop i volta veieu passar per davant més de mig milió d’euros inimaginables en el vostre dia a dia…
És una reflexió correcta. La nostra és una federació petita que ens costa moltíssim aconseguir recursos i diners, i anem molt justos. Quan surt un esdeveniment com aquest, al·lucines. Esperem i desitgem que aquesta prova també sigui útil per ajudar-nos a fer un impuls, per demostrar que tenim capacitat per organitzar un gran esdeveniment i perquè això generi més interès cap al bàdminton, també per part d’institucions i d’espònsors. Si t’ho mires fredament, penses: “amb el que costa trobar una mica de suport i els diners que de cop i volta se’n van a parar a una sola prova!”.
Quin horitzó us marqueu per al bàdminton català dels propers anys?
Actualment comptem amb 700 llicències, una xifra que tot i que és baixa no és dolenta si ens fixem en altres federacions de l’estat espanyol, ja que som de les federacions amb més llicències. Faig referència a llicències federades, perquè més enllà d’això hi ha molts més practicants a través del bàdminton escolar o gent que hi juga en el seu temps lliure. Ens agradaria fer-les créixer i arribar en un parell d’anys, com a mínim, a les 1.000 llicències. També volem comptar amb un grup de jugadors al màxim nivell que pugui participar en competicions internacionals, una opció que es va tallar d’arrel amb l’esclat de la crisi econòmica que ens va afectar moltíssim i ho vam haver de retallar tot. L’objectiu ara passa per seguir creixent i estic convençut que ho aconseguirem.
