Joan Font i Ignasi Ávila formen una de les parelles més exitoses de l’esport català en el darrer lustre. La unió d’un dels millors ciclistes amateurs del país amb un ex atleta amb múltiples experiències als Jocs Paralímpics ha estat un encert enorme i any rere any se n’encarreguen de demostrar-ho engreixant un palmarès magnífic en les competicions més importants del món.
Aquest 2018 no és, precisament, un any de transició per al ciclisme adaptat. Comença el compte enrere cap als Jocs Olímpics de Tòquio 2020 i, com passa cada any, els resultats a la carretera i al velòdrom són determinants per accedir al programa de beques que permet a esportistes com Ignasi Ávila i Joan Font poder centrar bona part de la seva rutina setmanal als entrenaments i competicions del ciclisme d’elit. Un mal resultat, per exemple a Maniago, hauria posat en qüestió els ingressos complementaris que percebran el 2019 i que els oferiran un petit coixí per afrontar la recta final cap als Jocs nipons amb les màximes garanties possibles.
Sigui com sigui, Ignasi Ávila i Joan Font demostren any rere any rendir a un nivell impressionant en els dies claus de la temporada en la seva categoria de tàndems. Fa uns mesos, al mundial de ciclisme en pista, que no era el seu principal objectiu del curs, van penjar-se una medalla de plata més que benvinguda. Ara acaben de proclamar-se campions del món de carretera a la prova en ruta després d’un final increïble on van superar a l’esprint la parella polonesa que encapçalava la prova quan faltaven menys de 100 metres per arribar a la meta. Un esprint impressionant que val la pena reviure:
Amb aquest triomf la parella catalana s’assegura vestir un any més el mallot irisat, el més prestigiós del ciclisme, que els acredita com a campions del món. Una victòria per reeditar l’èxit de 2015 (també es van proclamar campions del món de ruta) i que dona continuïtat a l’or assolit a Los Angeles l’any passat al velòdrom en la prova de persecució. Un triple campionat del món que se suma a la medalla de plata paralímpica a Rio 2016 i a moltes places d’honor en mundials i copes del món, més enllà de reptes tan impactants com la seva presència (i batalla!) a la Titan Desert de 2017.
Ávila, Font… i una pila de medalles més
Més enllà de l’èxit del vilanoví i l’espluguenc, els mundials de Maniago han repartit diverses medalles als ciclistes del nostre país. Per partida triple ho ha aconseguit el ciclista del Baix Llobregat Sergio Garrote, que s’ha penjat tres medalles de bronze amb la seva handbike, en una actuació sensacional amb podis en les tres proves disputades: ruta, contrarellotge i en la modalitat per equips al costat d’Israel Rider i Luís Garcia.
El mallorquí Joan Reinoso ha aconseguit pujar al podi en dues ocasions, en tricicle T2, amb una medalla de plata a la ruta i un bronze en contrarellotge. Idèntic balanç per a l’ex nedador d’elit Ricardo Ten, que continua demostrant un gran rendiment en el seu salt de la piscina a les dues rodes amb una plata en ruta i un bronze en contrarellotge en la modalitat C1.
