Expulsat M. Rajoy, un amant de tot l’altre esport

3 minuts de lectura
Pedro Sánchez serà el nou president del govern espanyol després de fer triomfar una moció de censura al congrés dels diputats.

Per a alguns, un motiu d’alegria. Per a d’altres, com diria Feliu Ventura, un canvi de cromos quan el que volíem era canviar d’àlbum. I per a uns tercers, una barreja de tot plegat. Sigui com sigui, en clau Fosbury, l’ascens al poder d’un exjugador de bàsquet d’estudiantes que va formar part de les categories inferiors del club madrileny com a aler tirador d’1.90m i l’adéu d’un altre exjugador, sense tant nivell i en clau amateur, amb experiència molt llunyana als Jesuïtes de León (“aquella època no hi havia gent molt alta, de manera que jo jugava de pivot“).

Si algun mèrit ha tingut Rajoy en aquests darrers anys és popularitzar l’activitat física a través de les seves caminades matinals a bon ritme. Veient que la cosa de la marxa esportiva tenia ganxo, el PP ho va convertir en leitmotiv de campanya el 2016 amb passejades que comptaven amb equip de premsa, web i vídeos per diferents indrets de l’estat. Entre ells, el Baix Segura:

En una recepció esportiva de fa anys va demostrar la seva profunda humilitat: “jo camino a tota velocitat, però no pretenc, encara que vés a saber, ni ser medallista olímpic ni que em donin una copa“. Fa pocs mesos, en la prèvia de les eleccions que va muntar i perdre a Catalunya, també va fer una sortida matinal per la Barceloneta:

D’exemples n’hi ha a cabassos i el seu estil ha estat objecte de burles, lloances, imitacions i d’entrevistes en profunditat. Ara que plega, però, és moment de fer balanç més enllà del caminar ràpid i de la seva obsessió malaltissa pel futbol. El cert és que Mariano Rajoy constantment ha fet apologia de l’esport d’elit celebrant qualsevol triomf d’algú que representés Espanya. L’esport és indiferent, l’important és la victòria de la marca Espanya. A la Fosbury, amb la vocació de servei que ens caracteritza, us oferim dues de les seves millors reaccions.

Garbiñe Muguruza guanya Roland Garros i ho viu en directe a l’AVE:

En una reunió d’alts mandataris europeus, la seva passió el va fer estar pendent de la selecció femenina de bàsquet amb una tauleta:

L’home que el mateix dia que el seu grup anunciava la voluntat de privatitzar la televisió pública espanyola deixava anar: “a la TV el que s’ha de veure és Teledeporte per sentir-se a gust i feliç. Jo la trio perquè tinc poc temps lliure” també ha reivindicat el seu talent com a periodista esportiu escrivint una celebrada i no-nacionalista columna d’opinió al diari MARCA: “Rafa Nadal es un español ejemplar“.

Rajoy, atacat per totes bandes

Mariano Rajoy no sempre ha pogut gaudir de la cara més amable de l’esport. S’ha hagut de defensar, de fet, davant aquells que l’acusaven de prioritzar la informació esportiva: “sembla com si no pogués llgeir el MARCA, m’agrada l’esport, què hi farem!“. Davant les acusacions dels mitjans francesos del dopatge a l’esport espanyol (centrats en la figura de Nadal), va intervenir pel boc gros, obviant que els títols els guanyen els jugadors i no els estats: “som el país que ha guanyat més Roland Garros, encara que alguns no en siguin conscients. El millor menyspreu és no fer cas del que diuen

Fa uns anys va rebre un imprevist cop de puny mentre feia declaracions a Pontevedra, tal com vam recollir a La Fosbury. Una agressió, pura i dura. Des de Sant Cugat del Vallès li van oferir una classe gratuïta d’autodefensa a través de youtube:

Sigui com sigui, punt final a la trajectòria de l’home que no dubtava en felicitar Alberto Contador pels seus triomfs i el seu “esperit de superació” pocs mesos després de fer-se públic el seu cas de dopatge i que va reblar el clau acomiadant la seva carrera enviant-li un telegrama dient que: “els bons sempre guanyen“. Algú que sempre ha fet valer la seva passió pel bàsquet des de la modèstia habitual: “Tothom diu que sóc un gran practicant de ciclisme, però la veritat és que de petit jugava a bàsquet, sens dubte, el meu esport preferit”. 

Apassionat per tot l’altre esport

Un president que sempre ha prioritzat la informació esportiva, fins al punt que durant el mes d’agost de 2016, aprofitant la celebració dels Jocs Olímpics de Rio, tots els tuits que va fer en persona (els que signa amb MR) eren per destacar un èxit esportiu, com va recollir una informació del diari El Plural.

Difícilment tot l’altre esport tornarà a tenir un president tan apassionant al capdavant del govern espanyol. Amb una obra de govern nefasta, sempre el recordarem com el protagonista d’una memorable paròdia. Que camini ràpid, però lluny de les nostres vides: