Durant els darrers 15 anys la presència de Julien Absalon en qualsevol cursa de mountain bike era una amenaça per als millors especialistes del món. Malgrat que en la darrera temporada havia començat a abaixar el llistó, el seu palmarès increïble continuava essent el seu millor aval per plantar cara a ciclistes molt més joves que ell. Aquest dilluns ha anunciat que es retira de l’alta competició, avançant una decisió que ja havia previst per al 2019. El suís Nino Schurter, que en els darrers vuit anys sempre ha acabat primer o segon a la copa del món, assumeix definitivament el relleu del francès en la BTT mundial.
Nascut el 1980, Julien Absalon va saltar a la fama als Jocs Olímpics d’Atenes 2004 amb una victòria fantàstica que li va reportar la medalla d’or. Aquell mateix any es va proclamar campió del món i va confirmar que el seu triomf a la general de la copa del món de la temporada anterior no només no era un miratge sinó que tot just era la prèvia del que havia de venir. Entre el 2004 i el 2009 va guanyar quatre mundials, quatre copes del món i dos ors olímpics després de revalidar l’or grec a Pequín 2008 amb una superioritat insultant. Era l’època en què Josep Antoni Hermida ho intentava una vegada i una altra però no l’aconseguia superar mai. Una bèstia negra que en els dies dolents també era capaç d’acabar en posició de podi.
https://www.youtube.com/watch?v=78GfG1ecPSk
L’any passat encara va ser capaç de proclamar-se subcampió d’Europa i fa dos anys, el 2016, va guanyar la copa del món, va ser campió continental i va guanyar el bronze al mundial. Com a veterà, certament, s’havia convertit en un rival dur que era capaç de desesperar els més joves del circuit.
El pol·len, el motiu de la retirada
Aquest dilluns ha explicat al diari l’Equipe els motius de la seva retirada, que no tenen res a veure ni amb l’esgotament ni amb la pèrdua de motivació:
Amb el camp d’acció cada cop més limitat per l’al·lèrgia, Julien Absalon ha decidit acceptar la realitat i plegar veles: “Me n’he adonat que els reptes externs a la competició comencen a guanyar més pes“. Per a algú que ho ha guanyat tot, començar una nova etapa lluny de l’èxit esportiu, sens dubte, serà un repte immens. Plega la llegenda de la BTT, l’home que quan balancejava els braços per passar a l’atac acostumava a rodar en solitari.
