A sobre, la majoria de jugadors són molt joves, d’entre 17 i 22 anys, edat ideal per a ser espremuts. Com és entrenar com un xinès? Us ho explico:
La nostra base és la piscina descoberta de Glyfada, a les platges d’Atenes. Al matí ens bronzegem i a les nits ens pelem de fred. Com que la nostra única ocupació és el waterpolo, tenim temps per a tot: peses, natació, tècnica, tàctica, vídeo, cames, gomes elàstiques, més natació, cinturons, pilotes medicinals…
Tal com imaginava, els entrenadors montenegrins donen molta importància a la tècnica, així que dediquem bona part dels entrenaments a polir-la i millorar-la.
Kokkinakis i jo som el vincle entre tècnics i jugadors, exercim de guies a l’aigua i els ajudem a millorar la tècnica individual
El jugador grec Kokkinakis i jo som el vincle entre tècnics i jugadors. És molt difícil d’entendre un exercici o un moviment concret des de fora de l’aigua, però amb algú que ho pugui mostrar des de dins, tot canvia. També fem de guia durant els entrenaments, i als partits dirigim les jugades, els atacs i les defenses. Intentem ensenyar-los quan és millor utilitzar una tàctica o una altra, o com reaccionar davant diverses estratègies rivals.
Solem entrenar amb ells com dos integrants més de l’equip, però a voltes els entrenadors ens confien un grup reduït de jugadors per tal que els ensenyem alguns detalls tècnics concrets. Comptem amb un traductor, la presència del qual és contínuament disputada per tots; així i tot, ja estic començant a parlar alguna coseta de xinès. Per a ells és molt més fàcil quan t’expresses en la seva llengua.
La primera idea del projecte era que la selecció xinesa disputés el campionat grec. Com que no va reeixir, van decidir crear el seu propi torneig: la Challenge Cup.
La primera idea del projecte era que la selecció xinesa disputés el Campionat Grec. El pla era bo però de difícil implementació, així que no va reeixir. Com que no poden jugar la lliga hel·lena han decidit crear el seu propi torneig: es diu Challenge Cup i ens enfronta en partits oficials amb la majoria d’equips grecs. Entre aquests partits i els amistosos que juguem, estem jugant partits contínuament.
És molt bo per a l’equip, en un mes ja es noten millores. Els primers dies d’entrenament vam perdre de manera aclaparadora contra el Vouliagmeni, segon equip de Grècia; un mes més tard vam estar sempre al partit i al final només vam acabar dos gols per sota (8-6).
Els entrenadors xinesos van organitzar un sopar en el qual es van dedicar a servir als seus jugadors per mostrar-los el seu compromís i dedicació per tal que millorin i es trobin a gust
L’altre dia vam tenir un sopar molt especial. Els dirigents asiàtics van decidir que un mes sense menjar xinès era massa per als seus nois, així que varen buscar un restaurant xinès i van encarregar menjar i cerveses per a 40 persones. Els jugadors no cabien en si mateixos del goig; intentaven buscar maneres i gestos per explicar-me el bo que és el menjar del seu país i el molt que ho podria gaudir.
El banquet es va disposar com cada dia, en forma de bufet, però amb una significativa diferència: els entrenadors es van col·locar darrere les fonts i van començar a servir als jugadors! Us imagineu als tècnics de la selecció espanyola servint-nos? Jo no ho he viscut mai.
Li vaig demanar al màxim representant xinès que m’expliqués l’estampa i em va dir el següent:
Superb. El pròxim cop que escrigui ja estaré a la Xina, això sí que serà un canvi interessant!
