Cadascú és lliure de valorar com consideri pertinent aquesta despesa de 87 milions d’euros de l’erari públic. Si ho considereu una aberració, sou dels nostres. Aquesta morterada, com totes les xifres que queden lluny de les nostres gestions econòmiques quotidianes, ens deixa freds i alarmats. Si disposéssim d’aquest pressupost i fóssim un mitjà generalista faríem un programa ficcionat a la TV que es digués “mil maneres d’invertir 87 milions d’euros sense atonyinar gent” i ens quedaríem gairebé tan amples com el ministre acusant de violència a la persona que va perdre un ull per l’impacte d’una bala de goma.
Com que som La Fosbury, contextualitzem la xifra a l’esport. Ho invertiríem tot a l’esport de base, als clubs, a materials i equipaments i a promoció d’hàbits saludables, però per als amants de les grans magnituds, també es podria fer tot això. Què faríeu vosaltres?
Que el proper cop que vingui la Guàrdia Civil o la Policia Nacional tinguem un país en plena forma preparat per arrencar a córrer i evitar les garrotades.
Tarragona 2017 va avançar a batzegades fins a esdevenir Tarragona 2018 i estar pendent, encara a dia d’avui, d’algunes inversions finals (1 milió d’euros i mig que va amunt i avall) per tirar endavant la cita esportiva del proper mes de juny. Amb un pressupost global de 90 milions d’euros… vaja, que de cop i volta podríem organitzar uns segons Jocs a Lleida l’any vinent tirant de veta exclusivament del pressupost públic de l’estat.
Si el pressupost del Movistar de 2017 era de 15 milions d’euros, imagineu-vos el què es podria fer amb la xifra Zoido. La idea de construir un equip professional continental a Catalunya ja fa anys que corre a les reunions entre la Generalitat i la Federació Catalana de Ciclisme. Cercaven una xifra superior als 2 milions d’euros. Proposta de pack Zoido: 2 estructures al world tour, 4 equips pro continentals i 4 continentals… i tot plegat duplicat al circuit femení amb equips candidats a tot.
Una xarxa ciclable que té un pressupost de 25 milions d’euros per 143 quilòmetres i que es podria enfilar fins als 500 quilòmetres. També es podria fer créixer fins als 1.000 quilòmetres el projecte Vies Blaves per a estendre rutes a peu, a cavall o en bicicleta a l’entorn del riu Llobregat (25 milions d’euros fins al 2019). Camins a l’abast de tothom.
El pressupost de l’Open Banc Sabadell s’enfila als 10 milions d’euros. Un nou torneig amb quadre ATP i WTA simultani podria estar garantit per als propers quatre anys.
87 milions d’euros permetrien pagar tots els salaris d’una plantilla NBA durant una temporada sencera. També podríem multiplicar per 21 el pressupost de la Penya i liquidar per via directa les cabòries sobre la seva continuïtat en el futur en cas de descens a la LEB.
La previsió per al 2018 no arriba als 2 milions d’euros i la majoria d’ells continuen sense poder dedicar-se professionalment a l’esport i depenent d’una plaça al podi a la cita més important de la temporada per continuar entrenant i viatjant amb regularitat al llarg de l’any.
Catalunya a la neu?
La darrera copa del món d’Andorra va tenir un pressupost global d’1,7 milions d’euros. També es podria regalar un forfait de temporada a Baqueira-Beret a tots els habitants de Cornellà de Llobregat o un forfait d’un dia a l’estació d’esquí de fons de Tuixent-La Vansa a tots els habitants de Catalunya.
