Per un trinquet sense fum

1 minut de lectura

Molta va ser la polèmica generada l’any 2005 amb la llei del tabac. Queda ja molt lluny aquell any i tots ens hem acostumat al fet que no hi haja fum en espais tancats. Ja a ningú, o a quasi ningú, li passa pel cap fumar en els bars dels nostres trinquets.

A més a més, el 2010 es va aprovar una llei que modificava la del 2005 i que, en el seu article 7, ampliava la prohibició de fumar a, entre d’altres: “Instal·lacions esportives i llocs on es desenvolupen espectacles públics, sempre que no siguen a l’aire lliure” No obstant açò, últimament estem observant que cada vegada són més les persones que s’atreveixen a fumar dins d’un trinquet, com si es tractara del pati de darrere dels bars, el lloc on eixir a fumar en llocde fer-ho en el carrer.

36585492600_fed653e530_b (1)
El tabac encara no ha desaparegut, del tot, dels trinquets / Fotografia Ulisses Ortiz

Som coneixedors de primera mà –per haver-ho viscut als trinquets on juguen els nostres jugadors professionals– que, a excepció de Massamagrell, estan tots coberts. Moltes vegades hem hagut de dir a alguna persona que estava asseguda al nostre costat que apagara el cigarro. Suposem que serà pel desconeixement del que suposa per al cos d’un esportista, que és com considerem nosaltres els pilotaris, estar a 180 pulsacions i haver de respirar un aire ple de fum de tabac.

La responsabilitat dels aficionats

Sabem que és molt difícil que els responsables dels trinquets puguen controlar el públic que fuma, perquè, encara que hi ha alguns que ho fan sense cap tipus de pudor, molts s’amaguen i, per tant, és complicat veure’ls durant els transcurs d’una partida i haver d’aturar-la per a amonestar algú. A més, moltes vegades s’uneix a açò la relació personal que uneix el trinqueter amb la persona que està incomplint la llei, que fa encara més difícil l’amonestació.

Per tot açò demanem, ara que s’acosta el campionat individual en el qual molts jugadors arriben al màxim esforç, que siguen els aficionats els que es responsabilitzen i que complisquen el que diu la llei. La pilota valenciana en açò, també, ha de donar el salt al segle XXI i protegir no solament els espectadors que no volen gaudir de l’espectacle havent de suportar el fum del tabac, sinó sobretot els pilotaris, dels quals sembla que ningú es recorda.

* Article d’opinió de Pilota 2.0 publicat originalment a Pilotaveu.com, el portal de referència de la pilota valenciana.