Llíria – Cuenca. Ciudad Patrimonio de la Humanidad / Caravaca Año Jubilar 2017 – El Pozo Alimentación / Villadiego – Los Machucos. Monumento Vaca Pasiega / Oriola. Ciudad del Poeta Miguel Hernández – Cumbre del Sol. El Poble Nou de Benitatxell.
Què coi és tot això? Una llista de gales de TVE de l’estil “Murcia, qué hermosa eres”? Ho podria semblar però només es tracta d’una selecció dels noms de quatre de les etapes de la Vuelta a Espanya 2017. No sabem quines són les tarifes per acollir un inici o final d’etapa de la Vuelta però estem segurs que al catàleg de preus hi ha una opció extra on pagant una mica més pots triar lliurement el nom que figurarà al recorregut oficial. De cap altra manera s’entendria que una etapa es digui, doncs, Oriola. Ciudad del Poeta Miguel Hernández – Cumbre del Sol. El Poble Nou de Benitxanell. Gran poeta i gran localitat, segur, de la Marina Alta, però per protagonitzar el nom d’una etapa el mal als ulls, a les orelles i, en definitiva, al bon gust és més que evident.
Un mal que poc deu importar als organitzadors de la Vuelta, que un any més han dissenyat un recorregut que ni fa volta ni res de res. Només cal veure el mapa d’Espanya per veure que la gran majoria d’etapes es concentren en uns pocs territoris. Una tradició que ja criticàvem a la Fosbury l’any passat, quan el recorregut del 2016 era encara més escandalós. Enguany, i per repassar-ho ràpidament, la Vuelta s’inicia amb tres etapes a França, fa un breu pas per Andorra i Catalunya, s’instal·la al País Valencià durant cinc jornades amb incursions a Castella-la Manxa, passa un dia per Múrcia, cinc jornades més a Andalusia, un dia a La Rioja, quatre etapes entre Cantàbria, el nord de Castella-Lleó i Astúries i l’arribada final a Madrid. Ni Galícia, País Basc, Aragó… ni pràcticament Catalunya, Navarra o Castella-Lleó.
Giro-Tour-Vuelta
És evident que la cursa espanyola és un negoci i que cal fer quadrar els números però fent una comparació amb el Tour i el Giro, un té la sensació que la Vuelta a Espanya no compleix els mateixos estàndards que les rondes francesa i italiana. A banda de l’esperpent de les nomenclatures, no té cap sentit que un any bona part del de la cursa es destini a Galícia (com el 2016) per ni passar-hi de llarg el següent any.
És impossible passar cada any per tot arreu però no s’entén, per exemple, que els Pirineus mereixin tan sols un final d’etapa. Madrid es manté invariable com a lloc d’arribada. Com el Tour amb París, la tradició del final de la Vuelta és centralista. No segueix el mateix esquema el Giro, que en els darrers deu anys ha acabat a Milà (5 vegades), Turí, Trieste, Brescia, Verona i Roma. Quasi sempre al nord del país, això sí.
