Esdeveniment número 213 de la UFC a la capital dels esports de combat, Las Vegas. Gran cartell, amb combats pel títol femení del bantamweight i l’interí del Middelweight, a més de combats amb estrelles a l’espera de noves oportunitats i amb ganes de recuperar sensacions i glòria.
Fabrício Werdum vs Alistair Overeem: Tercer round per guanyar-se el segon
Aquests dos titans tenen moltes coses en comú. Van perdre amb Stipe Miocic al primer assalt (Werdum va perdre el títol) durant el dos mil setze, els dos van guanyar a rivals de pes de forma espectacular per refer-se (Werdum a Travis Browne i Alistair Overeem a Mark Hunt) i sobretot, volen tornar a batre’s amb el bomber de Cleveland i acabar lluint el cinturó dels pesants de l’UFC. Aquesta última part només la podrà assolir el que surti vencedor el pròxim dissabte a Las Vegas. Aquesta és la big picture. Però a més a més, tenim intrahistòria. El dos mil sis, Fabricio Werdum va sotmetre Overeem a Strike. El dos mil onze, Overeem va vèncer a Fabricio Werdum a Strikeforce per decisió unànime.
Tercer round per decidir qui dels dos és el millor i per optar al premi d’un segon round amb el campió. Werdum és cinturó negre en jiu jitsu (campió del món diverses vegades) i és un lluitador complet amb capacitat d’striking, però en aquest terreny de la lluita alçada, probablement Overeem sigui una de les persones més capacitades que mai ha entrat a l’octàgon. De l’escola holandesa de K1, The Reem té tres tones d’experiència i uns genolls devastadors. Sempre és un espectacle veure aquesta mena de bèsties dins la gàbia, més quan és un tercer combat (es tenen estudiats l’un a l’altre al mil·límetre) i molt més encara quan es juguen les seves últimes oportunitats d’assolir l’èxit absolut.
Fabrício Werdum | 39 anys | Brasil | 21-6-1
Alistair “The Reem” Overeem | 37 anys | anglo-neerlandès | 42-15-1
Yoel Romero vs Robert Whittaker: Contra l’eterna joventut
Yoel Romero és la persona més semblant a una Tortuga Ninja que ha caminat mai per sobre de la terra. No només perquè als seus quaranta anys tingui el físic d’un súper< heroi de còmic, també per la seva agilitat sobrehumana. Aquesta setmana, als entrenaments lliures, va fer una exhibició del seu atleticisme (mireu a partir dels tres minuts de vídeo).
És mou a gran velocitat per l’octàgon i té un striking demolidor quan és capaç d’encaixar algun cop al cós del rival. A més, si pel que sigui la lluita ha d’anar al terra, és un wrestler del màxim nivell: va obtenir medalla a totes les competicions en las que va participar des del noranta set fins el dos mil cinc, entre elles una medalla de plata als jocs olímpics de Sidney. No vols anar a terra amb ell. Profundament creient en Déu (“Soldado de Dios” és el seu sobrenom) i amb un discurs sempre molt ben elaborat (educació cubana), es sent en una creuada, que amb la guia del seu ídol Jesús, el portarà a ser el primer campió caribeny de la UFC. Davant seu, el futur i la joventut personificades. Robert Whittaker tenia nou anyets quan Romero es va penjar la medalla olímpica. L’australià ha fet una crescuda fulgurant dins del pes mitjà durant els últims dos anys. Ha netejat la categoria fins trobar-se en la situació de lluitar contra el més temut del pes (Bisping és el campió, però el rival a evitar és la Teenage Mutant Ninja Turtle) i optar a guanyar aquest cinturó interí, que evidentment porta directament al combat per la unificació del pes mitjà contra el campió anglès. El seu striking és ràpid, violent i precís. No hi ha ningú capaç d’acumular tants cops per minut en tota la categoria, ni tant sols l’incombustible Bisping, i té un instint assassí implacable. En el seu últim combat contra Jacare Souza (deu vegades campió del món de jiu jitsu) va ensenyar al món que també és capaç de defensar-se a terra contra els millors. Veurem si contra el deixeble del mestre Estellicó segueix aquesta tendència imparable. Durant tota la prèvia, la premsa no ha parat de recalcar als dos lluitadors la diferència d’edat. Des de la cantonada de l’aussie, només paraules de respecte i la frase “Yoel Romero is a very unique human being”. Des del costat cubà, Yoel Romero ha dit dues coses: que sempre ha sigut el més vell en tots els combats que ha disputat a les MMA i ha recordat una història sobre un tal George Foreman que va lluitar contra un boxejador que també era molt més gran el trenta d’octubre del mil nou-cents setanta-quatre… un tal Muhammad Ali. Romero rematava amb un juganer “¿os acordáis de lo que paso?”. Robert Whittaker intentarà que no ho recordi en finalitzar el combat.
Yoel “Soldado de Dios” Romero | 40 anys | Cuba | 13-1-0
Robert “Bobby Knuckles” Whittaker | 26 anys | Australià | 18-4-0
Amanda Nunes vs. Valentina Shevchenko. Aquell tercer assalt…
Cinc de març del dos mil setze, Las Vegas, Nevada. Dues lluitadores dins la gàbia. Per un costat Nunes i per l’altre Shevchenko. Qui guanyi, lluitarà contra la guanyadora del Miesha Tate contra Holly Holm (que just defensava el títol que havia usurpat de la fins llavors reina absoluta Ronda Rousey). Els dos primers assalts són clarament per una superior Amanda Nunes. Shevchenko sobreviu com pot a la força de la Lleona. Arriba el tercer assalt i la baralla gira cent vuitanta graus. Shevchenko domina per complet a la brasilenya. Tot i així, els dos primer assalts donen per vencedora a Nunes. Per Nunes combat pel títol contra Miesha Tate amb victòria, destrucció del mite de Ronda Rousey i primera pàgina de l’actualitat de les arts marcials mixtes, fins al punt de transformar-se en una icona del món LGTB. Per la Peruana d’orígen Kirguistaní, el gran dubte de que hauria passat de tenir més rounds per davant. Aquest dissabte, una altre vegada a Las Vegas, tindrà l’oportunitat de redimir aquella derrota amb cinc assalts per disputar (els combats pel títol són a cinc períodes de cinc minuts, mentre que els encontres comuns són de tres rondes). Shevchenko viu com si fos un soldat. Disciplina, concentració i devoció a una causa. La causa és clara: ser la millor. Provinent d’una família d’artistes marcials (la seva germana s’ha proclamat recentment campiona mundial de Muay Thai i els seus pares han sigut practicants de múltiples arts marcials), la peruana d’adopció, volta el món per impregnar-se de totes les formes de lluita. Fins i tot practica el tir amb armes de foc cada dia per focalitzar encara més el seu entrenament. Respira lluita per tots els seus porus i de ben segur que des de la derrota amb Nunes, ha entrenat dur pensant en caçar la Lleona. Però la Lleona no s’ha adormit sota el sol de la sabana. Fa poc confessava que Shevchenko és la lluitadora que més problemes li ha donat i que des de llavores ha estat entrenant contra southpaws (esquerranes) amb la idea que tard o d’hora es tornarien a creuar. Nunes és una lluitador híper completa amb una força desmesurada que normalment noqueja les seves rivals. Shevchenko és un striker ultra tècnica, capaç d’aplicar els seus coneixements en diverses arts marcials a cada moment del combat. El gran dubte resideix en si Shevchenko serà capaç d’aguantar la Lleona durant els dos primers assalts i si és així, si Nunes podrà mantenir el ritme de la Bala per seguir posseint el títol de campiona del bantamweight. Els grans felins es cacen amb bala (malauradament), però la bala ha de ser de gran calibre.
