Els fans perseguidors de Kilian Jornet

1 minut de lectura

La marató del Mont Blanc d’enguany serà recordada pel triomf de Kilian Jornet quan encara no havia passat ni un mes de la seva segona ascensió a l’Everest. Després d’una fita per a l’alpinisme mundial, d’un retorn a la quotidianitat de Noruega, d’un tour exprés pels mitjans de comunicació catalans, espanyols i francesos i d’alguna competició “menor”, el ceretà va tornar a afrontar una cursa de muntanya exigent en plena forma. Si Laura Orgué va meravellar (un cop més) en la cursa femenina, Jornet va córrer més ràpid que ningú i es va imposar amb un marge de temps prou ajustat davant el segon classificat.

Durant la cursa l’esportista català va viure un moment insòlit quan un grup de fans van decidir acompanyar-lo durant uns centenars de metres per animar-lo fervorosament. A crits d’allez o vamos! una quinzena de seguidors van optar per córrer al costat i al darrere de Jornet amb el mòbil a la mà per gravar l’experiència.

Una arribada massiva al costat dels fans

Era el darrer tram de la marató de muntanya de 42 quilòmetres al massís dels Alps i els nous corredors van haver d’aturar-se a causa del darrer tram vallat (alguns, de fet, van continuar corrent i gravant a l’altra banda de les tanques i dels aficionats que s’hi havien aplegat). Un final curiós, com es pot comprovar en el darrer vídeo, amb reverència inclosa de Jornet cap a l’afició just creuada la línia de meta:

Més enllà de l’èxit esportiu, les imatges obren el debat del paper dels aficionats en les curses de muntanya envers les seves estrelles. Com a mínim, en relació a Kilian Jornet, el corredor capaç d’esdevenir una referència mundial des de la humilitat i els grans reptes esportius. Cal perseguir amb el mòbil el corredor? Què passaria si una caiguda involuntària afectés el rumb de la prova, com ja ha passat en alguna ocasió en el ciclisme d’elit? No n’hi ha prou en animar, aplaudir i gaudir de l’espectacle?