Per mèrits propis, Pablo Laso és considerat ja un dels millors entrenadors de bàsquet de la història a Espanya.
Tot i uns inicis dubitatius al club blanc, el vitorià va mantenir el càrrec gràcies al fet que Florentino Pérez, conscient de la seva absoluta desconeixença del món del bàsquet, confiés en la paraula dels seus homes forts a la secció: Herreros i Jose Angel Sánchez. Ells li van aconsellar mantenir Laso una temporada més i a la casa blanca encara xalen.
D’això fa sis anys, i el Real Madrid jugarà aquest cap de setmana la seva quarta Final Four de l’Eurolliga en els darrers cinc anys. Avui però no parlarem del Pablo Laso entrenador, sinó de la seva vessant com a jugador, una vessant poc coneguda per als més joves, i és que Laso manté encara avui l’honor de ser el màxim assistent i el màxim recuperador de la història de l’ACB. Una trajectòria fonamentada a Gasteiz però que va tenir com a dues de les etapes finals Lleida i Manresa. Parlem doncs de Laso lladre i assistent.
El bàsquet a la sang
Si poc coneguda és la vessant de Pablo Laso com a jugador, menys ho és que el seu pare Pepe Laso li havia marcat els passos: jugador al Real Madrid i al Baskonia, dinou internacionalitats i entrenador de Baskonia, CAI Zaragoza i Fòrum Valladolid.
Com diem, Pablo Laso Biurrún visqué el bàsquet des de ben petit i amb només disset anys debutava amb el primer equip de la ciutat de la seva Gasteiz natal.
Una vida entre Gasteiz i Madrid
Després d’aquell debut, Laso va jugar deu temporades al Baskonia, equip on va crèixer i on va destacar cada cop més com a un enorme jugador d’equip. Com en el cas del seu pare, el tren professional d’en Pablo va encaminar-se del País Basc cap a la capital de Regne. Una història que va tenir com a punt clau la Copa del Rei de 1995.
Una Copa del Rei que va significar el final de la era Pablo Laso com a jugador al Taugrés, el mític patrocinador a qui encara tots relacionem amb l’equip vitorià de bàsquet, i que avui dia patrocina l’Amics de Castelló de lliga LEB.
Aquell equip, amb destacada participació catalana doncs ho comandava Manel Comas des de la banqueta i Ferran López des l’anella, es va desfer primer del Joventut i després del Real Madrid, gran favorit amb el majestuós pivot Armidas Sabonis fent mal sota l’anella.
Aquestes dues victòries, amb valoracions sensacionals per al base Pablo Laso, deixaven una incerta final davant l’Amway Zaragoza, que s’havia desfet de Barça a quarts i de l’Estudiantes a semifinals.
Tot i el relatiu favoritisme dels aragonesos, amb Romay, els germans Angulo o Fran Murcia a les seves files, el Taugrés es va endur el duel per 88-80 amb Laso de nou com un dels baluards (11 punts, 4 rebots i 7 assistències que el van fer MVP de la final).
Millor assistent i màxim recuperador de la història
Després de vèncer aquella Copa amb l’equip de la seva ciutat, en el que va significar el primer títol per a una entitat que avui ja gaudeix de tres lligues i sis copes a les seves vitrines, Pablo Laso va jugar tres temporades a l’equip blanc. Un equip comandat per Zeljko Obradovic, amb qui es veurà les cares aquest vespre a la segona semifinal de l’Eurolliga.
El pas per la capital potser no va ser tan exitós com es podia preveure, i la tercera temporada la va acabar cedit al Baloncesto Cáceres. Iniciava un periple amb el qual en poc més d’un any va passar d’Extremadura a Trieste i d’allà a Málaga.
L’estabilitat no va tornar fins que el Casademont Girona de Trifon Poch el va fitxar l’estiu del 99 com a substitut de Rafa Jofresa.
A la capital gironina hi va estar tres temporades per acabar la seva carrera el 2003 jugant al Lleida i el Valladolid. Tot plegat una suma d’experiències que fan de Pablo Laso encara avui, catorze anys després de la seva retirada, el jugador amb més assistències i recuperacions de pilota de la història de l’ACB.
Una estadística impressionant i que sembla pot perdurar molts anys. En l’apartat de recuperacions, en una llista on ràpidament hi apareixen il·lustres com Nacho Rodríguez, Chichi Creus o l’esmentat Jofresa, el primer jugador en actiu és Felipe Reyes. Felipón tot just acaba d’entrar al top-20 i d’assolir les 700 recuperacions: molt lluny de les 1.219 que Laso va assolir en 624 partits (87 menys dels que ja ha jugat el pivot madrileny).
Pel que fa assistències, el primer jugador en actiu és el català de l’Herbalife Gran Canaria Albert Oliver, setè amb 1.728; de nou molt lluny de les 2.896 assistències que va repartir Pablo Laso.
A Girona ja ho sabien
En una molt bona peça periodística de Marc Verdaguer al Diari de Girona del passat febrer, el director esportiu en l’època de Laso a Girona, Jordi Puig, i el seu company de vestuari aleshores, Gerard Darnés, expliquen com de clar veien que Laso acabaria a les banquetes.
“Només calia veure els debats que tenia amb en Trifón per detalls del joc… Sabia qüestionar molt bé els jugadors, com ha demostrat després com a tècnic” afirma en Gerard. Mentrestant en Jordi hi comparteix punt de vista: “Molts jugadors quan surten de la pista deixen de parlar de bàsquet i ell, en canvi, en parlava tot el dia”.
Unes condicions que van ajudar els gironins a assolir les semifinals de la Copa Korac en la primera temporada de Pablo Laso al Gironès.
Un Laso que ara, agradi més o menys, delecta l’aficionat al bàsquet amb un joc deliciós amb el Real Madrid. Un joc que l’ha dut a guanyar tretze títols en sis anys i a sobre fer-ho amb un estil ben vistós. El diumenge sabrem si en son catorze.
