Els Sis Dies d’Escòcia, el Dakar del trial

2 minuts de lectura

Des de fa més de cent anys, cada primera setmana de maig centenars d’apassionats del motor es reuneixen a Fort William, a les Highlands escoceses, per disputar els Sis Dies d’Escòcia de Trial, la competició més emblemàtica i dura d’aquest esport.

SSDT 1-f31b2d50

Són sis dies en els que els pilots recorren fins a 100 milles diàries (160 quilòmetres) enmig de paratges absolutament encantadors però alhora molt exigents, marcats per la pluja, el fred (en ocasions fins i tot amb nevades), el fang i la solitud.

Durant el recorregut, els participants han de superar diverses zones, aplegades en seccions, que són les que donaran la puntuació final. Allà és on s’agrupa el públic per veure els pilots sortejar obstacles naturals com ara rierols o tarteres. Entre les més cèlebres hi ha la coneguda com a Pipeline, una secció en la que els pilots han de remuntar una pujada rocosa que va paral·lela a uns oleoductes. A banda de les seccions més dures, també són temuts els Black Waters, zones plenes d’herba i fang amb aigua a sota molt difícils de preveure i en la que moto i pilot poden quedar-hi literalment enfonsats.

Les gaites mai fallen / Trial Magazine UK
Les gaites mai fallen / Trial Magazine UK

L’encant dels Sis Dies d’Escòcia, a part dels paisatges, és l’ambient que s’hi respira. La prova, organitzada per l’Edinburg & District Motor Club, convoca tant a pilots d’equips de fàbrica com a aficionats vinguts d’arreu del món delerosos per competir de tu a tu amb noms mítics del món del trial. Un clima semiprofessional apte cada any només per a 280 participants. El nombre, limitat per les exigències ambientals i organitzatives, queda del tot curt per a les 500 demandes que sol haver-hi i que fan que hi hagi un sorteig per atorgar la majoria de les places.

Com a bona competició britànica, la tradició hi té un rol molt important. Per això, no ens ha d’estranyar que militars de l’exèrcit britànic siguin els encarregats d’oferir el servei de proveïment de combustible als pilots. Tant important és aquest aspecte que el futur de la prova va perillar el 2003 quan l’exèrcit va anunciar que no podia seguir encarregant-se d’aquesta tasca, una decisió que finalment es va poder reconduir per a continuar assegurant el repostatge per part dels militars.

Doug Lampkin, candidat al triomf

L’edició de 2017 ha començat aquest 1 de maig (s’acabarà el dissabte 6) i té com a favorit un nom ben conegut per a l’afició catalana, l’anglès Doug Lampkin, recordat per haver guanyat diversos campionats del món de trial, i que té el rècord de victòries (10) d’aquesta prova escocesa.

Carlos Casas en acció / Fotografia: John Hulme - Trial Magazine UK
Carlos Casas en acció / Fotografia: John Hulme – Trial Magazine UK

L’afició pel trial a Catalunya, lògicament, fa que la representació anual a Fort William sigui destacada. De fet, en el palmarès històric dels Sis Dies d’Escòcia hi trobem tres noms de pilots de casa: Toni Gorgot, campió el 1983; Jordi Tarrés, el 1987; i Joan Pons, el 2002. Entre els nombrosos representants que hi seran aquest 2017 destaca el nom de Carlos Casas, pilot olotí amb una llarga experiència en campionats d’Espanya i Catalunya, i que amb la d’enguany suma ja 27 participacions en aquesta competició. Una xifra de rècord que encara impressiona més si tenim en compte que, a falta del resultat d’aquest 2017, Casas només ha hagut d’abandonar una vegada.

Vídeo de la 5a jornada de la prova de l’any passat: