Sergio García s’endú el primer major de la seva carrera amb un triomf decidit al desempat a Augusta. És la millor victòria de la carrera del nen prodigi del golf.
Queda molt lluny aquell 1999 en què el món del golf va descobrir l’increïble talent pel golf d’un jove de Borriol nascut el 1980. Amb 19 anys es va plantar al PGA Championship per plantar cara a l’estel·lar Tiger Woods, de només 23 anys. Era el segon major del nord-americà i el salt a l’olimp del castellonenc, que aquell mateix any havia començat a despuntar a l’European Tour amb els seus dos primers triomfs com a professional. El 1999 es va guanyar a pols el sobrenom d'”El niño“, que ja fa una pila d’anys que va deixar enrere. Era merescut, no només per la seva cara adolescent, sinó també per la passió al camp de golf. El seu cop al forat 16, que apareix sovint a la llista dels més espectaculars, va ser especialment aplaudit… i celebrat:
El segon lloc al PGA Championship augurava un palmarès brillant per a García, que es va frenar en sec el 2000 per tornar a agafar impuls el 2001. De mica en mica es va convertir en un dels jugadors habituats a rondar les posicions altes del rànquing mundial. Guanyava en fiabilitat i en credibilitat, afinava la punteria i la precisió, i guanyava torneigs a l’European Tour però també del PGA i l’Asian Tour. Als majors, tot i no vèncer, va ser capaç d’acabar al top 10 als quatre tornejos de 2002, una fita difícilment repetible.
La maledicció trencada de Sergio García
Conegut arreu del món, al de Borriol li mancava resoldre en els moments claus de la seva carrera. Fins aquest diumenge, acumulava 6 podis i 0 triomfs als majors. Si volem ampliar el focus, fins a 11 top 5 en les cites més importants de la temporada. Pocs golfistes han estat capaços de rondar l’èxit tan sovint com ho ha fet García, que ha sabut superar els alt-i-baixos de la seva carrera per tornar a brillar a l’elit. Entre el 2009 i el 2012, certament, semblava haver perdut l’espurna quasi adolescent que havia meravellat als aficionats. Però en algun moment o altre apareixia disposat a recordar que el talent continuava allà, esperant temps millors.
Ha acumulat tants esforços en va lluitant per un major que al món del golf es parlava de la maledicció de Sergio García com un tema misteriós, irresoluble. En moments de màxima pressió, i en escenaris gegantins, li faltava un clic. Però no deixava de perseguir el somni. Aquest cap de setmana, a Augusta, ha tornat a oferir la millor versió i ha lluitat fins al final pel triomf. Davant d’un Justin Rose ple de confiança, Sergio García va haver de remuntar i ho va fer amb algunes accions meravelloses. L’eagle del forat 15, per exemple, el primer que assolia en els seus darrers 452 forats a Augusta. Déu n’hi do!
En el tram decisiu, els dubtes i els temors van tornar a fer acte de presència. Al forat 18, amb Rose fora de combat, el castellonenc errava un putt que li hauria donat el triomf. El Masters se n’anava al desempat. Ai!
La tuvo Sergio García. Toca desempate. pic.twitter.com/YuYB9Rro6p
— MovistarGolf (@movistar_golf) 9 d’abril de 2017
El primer gran títol de Sergio García, 18 anys després
En aquest cara a cara final, però, Rose no va mantenir el bon nivell mostrat a Augusta i Sergio García no es va deixar vèncer per la pressió. Moviments precisos al camp i un avantatge, aquest cop, plenament aprofitat. La seva celebració, eufòrica, distava molt d’aquell noi que saltava al PGA Championship el 1999.
¡Sergio García hace historia!
El Masters de Augusta es suyo. pic.twitter.com/isqADF3aRB— MovistarGolf (@movistar_golf) 9 d’abril de 2017
Ha hagut de passar una majoria d’edat sencera perquè Sergio alcés, per fi, un major. I quin millor que el Masters d’Augusta, el de la jaqueta verda. 18 anys després de sorprendre el món, el golf ha retornat al de Borriol tot allò que li havia negat en tantes i tantes ocasions. Estrelles de l’esport mundial han celebrat el seu triomf a les xarxes socials. Des de Rafa Nadal a Stephen Curry. 18 anys després ens ha fet vibrar durant la matinada d’un diumenge a dilluns. El golf, quan vol, és màgic.
No sou aficionats al golf? Mireu aquest meravellós cop de Sergio García de fa quatre anys. Qui ho diu, que és un esport sense risc?
