Entre el 3 i el 5 de març es disputa la principal cita de la temporada atlètica en pista coberta. Belgrad acull una nova edició dels campionats d’Europa i 12 esportistes de casa nostra conformen un dels equips més potents dels darrers anys. Tots ells són la constatació de l’anunciat i esperat relleu generacional que ja es dibuixa amb optimisme i que, a més, compta amb una sòlida base de talents en categories inferiors.
La cita de pista coberta, com cada any, té una nòmina d’absències tan rellevant com el llistat d’inscrits. Algunes estrelles opten per preparar-se exclusivament per a les cites a l’aire lliure i d’altres, que han completat el cicle hivernal al màxim nivell, seran baixa per lesió.
El cert és que els 12 esportistes de casa nostra que competiran amb l’equip espanyol transmeten il·lusió. La meitat d’ells intentarà lluitar pel podi, i n’hi ha un parell que són clars favorits per penjar-se la medalla. En les darreres quatre cites només Pablo Torrijos (2015) i Natàlia Rodríguez (2009) han estat capaços de pujar al podi. Veurem una actuació similar a la de Birmingham 2007, quan Miguel Quesada, Jackson Quiñónez i Concha Muntaner van assolir medalla? Repassem les seves opcions a continuació.
1. Jorge Ureña – Heptatló
La joia de les proves combinades s’ha refet de la patacada preolímpica de la millor manera possible. Rècord estatal de l’heptatló a finals de gener amb 6.249 punts! Va assolir-lo a Praga i va superar en 176 punts el seu anterior registre de 2016. Ureña ha aconseguit la millor marca europea de l’any i, a priori, hauria de lluitar per l’or amb el francès Kevin Mayer, l’home que es va penjar la plata a Rio i que vol assumir el llegat d’Ashton Eaton. Mayer no sembla preocupat per la manca de competició hivernal i vol millorar la seva millor marca personal: 6.297 punts assolits el 2013.
2. Adel Mechaal – 3.000 llisos
El migfondista de Palamós per fi ha aconseguit encadenar ritme competitiu aliè al batibull administratiu dels controls antidopatge no duts a terme durant el 2016. Té llicència vàlida per córrer i ho està aprofitant per mostrar, de nou, un nivell altíssim. A Belgrad competirà únicament als 3.000 metres llisos i ho farà amb la 3a millor marca europea de l’any (7:48.39, aconseguida a Sabadell). El líder hivernal, l’escocès Andy Butchart, ha renunciat a la cita europea, de manera que el francès Amdouni i el turc Ali Kaya, defensor del títol, semblen els principals rivals en la lluita per l’or.
3. Marc Alcalá – 1.500 llisos
L’atleta de Gavà ja va proclamar-se campió continental en categoria sub 23 (a l’aire lliure) i s’ha convertit en la gran aposta a l’estat espanyol d’una disciplina clàssica com els 1.500. El seu millor registre (3:39.99) el situa com el 6è home més ràpid, encara que l’absència de Butchart el fa avançar una posició. La seva competitivitat el pot portar al podi, en una prova en què Marcin Lewandowski, el polonès dels 800 llisos, apunta a referència principal en una distància poc habitual.
4. Eusebio Cáceres – Salt de llargada
És el retorn de l’home que va haver de conviure amb el llegat del desaparegut Yago Lamela. Sorgit de l’immens planter d’Onil (com Ureña), ha saltat 7,98 i s’ha situat al cinquè lloc del rànquing europeu. Amb tota probabilitat haurà de millorar aquest registre si vol pujar al podi, ja que saltadors plens d’experiència com el suec Michael Torneus, defensor del títol, ja han anunciat que arriben en plena forma.
5. Esther Guerrero – 800 llisos
La migfondista banyolina no deixa de millorar i ja s’ha situat entre l’elit europea. La setmana passada va batre el rècord de Catalunya dels 800 metres en un temps de pas d’una prova de 1.000 (2:01.55) i s’ha situat 7a al rànquing europeu. L’absència de l’atleta més forta de la temporada, la polonesa Joanna Jozwik, deixa oberta una prova en què Guerrero vol accedir a la final. Si ho aconsegueix, no dubtem de la seva valentia en la recerca d’un podi continental.
6. Daniel Andújar – 800 llisos
En una prova en què el polonès Adam Kszczot és el clar favorit a l’or, Andújar parteix amb la 8a millor marca dels participants i sense haver completat una temporada hivernal especialment rodona. L’equip espanyol pensa en la medalla de Kevin López i Andújar sembla el tercer en discòrdia. Talent per aspirar al podi, en té. Però probablement hauríem de considerar com un èxit una plaça de finalista.
7. Pablo Torrijos – Triple Salt
Defensa la medalla obtinguda fa dos anys a Praga, però les sensacions són diametralment oposades. Després d’un inici fulgurant de carrera, Torrijos no ha trobat la tecla per competir amb continuïtat per les primeres places de les cites internacionals. Aquest any el seu millor registre (16.70) el situa en 9a posició del rànquing europeu. Haurà de millorar la seva marca i tornar a saltar sobre els 17 metres per tornar a assaltar al podi.
Els altres atletes que volen destacar a Belgrad
Completen la nòmina de participants de casa nostra esportistes que no tenen opcions reals d’acabar al podi de Belgrad. Són Miguel Ángel Sancho, que hi arriba amb l’11a millor marca en el salt d’alçada; Caridad Jérez, que pot fer un bon paper als 60 tanques (8.11, 16è millor registre de l’any); Jordi Torrents, el prodigi del fons català que debutarà a una gran cita internacional als 3.000 metres llisos sense pressió de cap mena; Llorenç Sales, un dels competidors que s’ha endut una batallada plaça als 1.500 llisos; i Cristina Lara, la jove velocista de Barcelona que intentarà millorar la seva millor marca personal (7.36) als 60 metres llisos. En aquesta mateixa prova és notòria l’absència d’Estela Garcia, que tot i disposar de marca mínima europea, no ha complert els criteris de selecció imposats per la Federació Espanyola.
