El darrer dia de febrer els camps de refugiats sahrauís establerts al voltant de Tindouf, a Argèlia, estan pendents d’una competició esportiva que acaba de celebrar la seva dissetena edició. És la Marató del Sàhara i és una cursa internacional marcada per la duresa del desert. La cita acostuma a comptar amb altes temperatures (malgrat l’època de l’any “favorable”) i vents d’intensitat moderada i compta amb alguns corredors de primera fila internacional acostumats a la duresa de recorreguts extrems. És el cas del guanyador d’aquest any, l’italià Giorgio Calcaterra, que entre el 2008 i el 2012 es va proclamar campió del món en 100km en tres ocasions diferents.
Però més enllà dels resultats esportius, la cursa té diversos elements que la converteixen en una prova única. D’entrada, és clar, el recorregut. Travessar una part del desert amb un recorregut ple de pedres, de sorra i alguna duna és un al·licient en si mateix. Però els organitzadors volen transmetre un missatge simbòlic unint tres dels 4 camps de refugiats més importants: Al-Aaiun, Auserd i Smara. 42 quilòmetres que es converteixen en distàncies més curtes per aquells corredors que així ho escullin (mitja marató, 10km o 5 km).
El recorregut vol visibilitzar la situació precària d’aquests camps, establerts a Argèlia poc després de l’ocupació del Sàhara Occidental per part del Marroc, l’any 1976. Hi viuen desenes de milers de persones des de fa dècades, moltes de les quals hi han nascut i no han pogut trepitjar mai el seu país. La Marató del Sàhara és l’única del món organitzada en uns camps de refugiats i rep el suport de les autoritats sahrauís a l’exili. És el cas del ministre d’esports i joventut, Ahmed Lahbib, que la defineix com un “Missatge de pau dels sahrauís cap al món i, alhora, un front de batalla per la nostra llibertat“. El govern sahrauí és l’organitzador principal de l’esdeveniment.
Solidaritat i compromís esportiu
Els participants a la Marató s’allotgen als Camps de Refugiats durant una setmana acollits per famílies sahrauís. I no són quatre gats. Aquest any n’hi ha hagut 500 procedents dels 5 continents. Més enllà de participar a la cursa, acostumen a tenir un programa d’activitats marcat per les visites culturals i accions solidàries. Aquest any s’han estrenat nous equipaments educatius, finançats, en part, per l’aportació dels mateixos participants, així com de diferents programes internacionals de cooperació al desenvolupament.
La prova, com ja és habitual, ha coincidit amb els actes de celebració de la festa nacional, iniciats el mateix dilluns als camps de refugiats. Alguns dels participants, a més, han optat per fer una trobada solidària amb presoners del camp de Gdeim Izik i d’altres sahrauís empresonats pel Marroc. En l’acte han exigit l’alliberament incondicional dels presos polítics sahrauís i han denunciat els judicis injustos duts a terme per les forces d’ocupació marroquines. Uns dies en què esportistes i activistes d’arreu del món mostren el seu compromís amb la causa del poble sahrauí, que fa 41 anys que va proclamar la República Àrab Sahrauí Democràtica i que 4 dècades després continua vivint en camps de refugiats.
