Massa sovint oblidem la responsabilitat dels mitjans de comunicació en la construcció d’una societat més justa. Els clàssics tòpics vénen a dir que la TV programa allò que vol veure el públic. I d’aquí fins arribar al clickbait dels mitjans digitals només hi ha una successió penosa de pèrdua de dignitat periodística. La notícia-espectacle es presenta com una arma vàlida en la ferotge lluita per l’audiència. El titular enganyós, la foto cridanera, l’última hora més absurda. Però tot plegat, més enllà de la desafecció que genera entre els lectors-no-espectadors, només és una constatació del declivi del periodisme. A priori, no té conseqüències més enllà d’estupiditzar el personal.
Malauradament, hi ha notícies que sí que tenen conseqüències. I en plena diada del 25N ens referim a la cosificació de la dona per guanyar clics. La imatge sexualitzada que associa el periodisme esportiu a la premsa groga o rosa. És a dir, al no-periodisme. Ja no és només que els mitjans arraconin l’esport femení. És que la relació entre dona i esport, sovint, passa per “la parella de”, “la model que” o el “vídeo més sexy de”. Allò que deia Mèdia.Cat fa un any en referència a la humiliació de les esportistes ho constatem, en ple 25N, amb una notícia-vídeo dedicada a una golfista:
L’esportista que només apareix quan “muestra sus mejores trucos yendo muy escotada” queda relegada a la concepció de dona-objecte. No coneixerem mai la seva trajectòria esportiva. I convé dir alt i clar que aquesta “notícia” és violència masclista practicada a cara descoberta. Mundo Deportivo no és un cas aïllat, és clar. Avui que és 25N trobem notícies que exerceixen violència masclista a totes les versions digitals dels diaris esportius més llegits del nostre país excepte L’Esportiu. Ens referim a l’Sport, el Marca, l’As i Súperdeporte.
Contra la violència masclista, més violència masclista
La paradoxa més gran, avui, la trobem al diari MARCA, amb una altra vídeonotícia que ens remet a una aficionada mentre promou un anunci contra la violència de gènere al costat de la notícia. Allò que el refranyer popular deia “no pots estar a missa i repicant” es constata aquí: si promous anuncis contra la violència masclista, tingues la decència de no exercir violència masclista.
Promoure aquest model de notícies és normalitzar la violència masclista i contribuir que s’estengui en totes les capes de la societat. En una jornada com avui, en què parlem de l’abús i l’assetjament sexual a l’esport i de com combatre’l, el primer que hem de fer és denunciar allò que és indefensable. El periodisme esportiu de masses és, molt majoritàriament, masclista. Escriure i publicar aquest tipus de notícies no és periodisme. Ni és periodisme ni és esport. És intoxicació masclista. És violència. No és normal. Assumim-ho d’una vegada per totes i deixem de tolerar-ho.
