Les Gilabert, les precursores dels salts d’aigua

Els salts d’aigua van ser una de les primeres disciplines olímpiques en què les dones van competir de forma oficial. A Estocolm 1912 fins a set sueques van arribar a la final d’una modalitat en què només la britànica Isabelle White va ser capaç de trencar el monopoli del país amfitrió, penjant-se la medalla de bronze. Greta Johansson, la campiona, era una de les grans nedadores del país i es va convertir en una gran entrenadora de salts d’aigua als Estats Units, país on va marxar un any després de guanyar l’or. Johansson va formar un tàndem tècnic excel·lent amb la seva parella, el suec Ernst Brandsten, i van dirigir durant més de 30 anys els joves saltadors de la Universitat de Standford.

Greta Johansson en acció a Estocolm 1912

Greta Johansson en acció a Estocolm 1912

Expliquem tot això per posar un valor que fa més de 100 anys que va optar per obrir les portes del circuit olímpic a tothom. Un esport que compta amb històries sensacionals, que ens porten des del quàdruple campió olímpic i activista pels drets LGTBI Greg Louganis fins a la precocitat de Fu Mingxia, la campiona de Barcelona amb només 13 anys que es va revoltar més endavant per haver perdut la infància.

A Catalunya els salts d’aigua ens han emocionat com a qualsevol altre indret del món, però no hem comptat amb referents en l’elit internacional. Un esport tècnic, que requereix de sacrifici i de bones instal·lacions i que ja fa temps que treballa per millorar el nivell arreu del país. Aviat farà 5 anys que la construcció d’un nou mòdul al CAR de Sant Cugat del Vallès va posar fi al dèficit d’instal·lacions de primera fila en l’àmbit dels salts. Els trampolins i les piscines adaptades han permès formar a talents molt joves per créixer de mica en mica en la dinàmica de l’esport d’elit.

Clàudia Gilabert marca el camí

Amb figures de primera fila en mundial en natació, waterpolo, aigües obertes i natació sincronitzada, Catalunya tenia un repte pendent amb els Salts. La primera en començar a despuntar va ser Clàudia Gilabert. Filla de dos ex atletes, ha combinat al llarg de la seva trajectòria la natació sincronitzada i els salts d’aigua. És en aquesta darrera modalitat en què ha aconseguit els majors èxits, la seva especialitat. De fet, s’ha proclamat campiona de Catalunya i d’Espanya en diverses ocasions i ha arribat a disputar el campionat d’Europa júnior (2012).

12795313_10207565238682806_8218374292021707929_n

Els darrers anys Clàudia Gilabert ha preparat el camí cap als Jocs Olímpics de Rio, però no ha pogut aconseguir la proesa de participar-hi. Al mes de gener va perdre les opcions de classificar-se per al preolímpic. Tampoc va poder participar a l’europeu disputat a la primavera a Londres, però és la nedadora catalana que fins ara ha arribat més lluny, a l’equip estatal, al costat de saltadors procedents d’altres indrets amb més tradició com les Canàries o Madrid. Al costat d’Anna Prat, han apujat el nivell dels salts a Catalunya.

Les bessones, un futur esplendorós

La Clàudia, però, no és l’única de la família que s’ha dedicat als salts. També ho han fet les seves germanes petites, les bessones Júlia i Paula. Seguint l’estela de la Clàudia, s’han convertit en les grans dominadores dels salts en categories inferiors. Les dues han guanyat campionats nacionals i estatals i aquest 2016 la Paula ha emprès un camí inèdit fins ara. Com la seva germana gran, ha participat als europeus júniors. I en un fet sense precedents a casa nostra, ha aconseguit un bitllet per al mundial júnior dels salts d’aigua.

La Paula, amb aquest èxit, s’ha convertit una pionera, i vol continuar millorant fins a assolir el somni olímpic de les germanes Gilabert. De moment, vol sorprendre aquest dimecres 30 de novembre i aquest dijous 1 de desembre a Kazan. A priori, no té al seu abast les millors del món, però l’experiència mundialista és un premi a la seva progressió constant. El primer dia competirà en salt d’1 metre i el segon al trampolí de 3 metres.

La Júlia, que també forma part de l’equip de tecnificació del CAR, aquest cop no l’acompanyarà. Les dues germanes bessones formen un tàndem que ha dominat moltes competicions de salt sincronitzat, tant en 3 metres com en plataforma. I en solitari també compta amb nombrosos èxits, com el triomf al campionat d’Espanya de l’any passat en la seva categoria en 3 metres i el bronze absolut en plataforma. Aquest 2016, però, ha tingut una temporada complicada marcada per les lesions.

El talent de les Gilabert és una alenada d’aire fresc per a un esport que ens deixa embadalits. Els seus èxits, sens dubte, seran la referència per a tots els infants que vulguin apostar per aquest esport d’ara en endavant. Al CN Barcelona estan d’enhorabona. Les Gilabert són les precursores dels salts a Catalunya.