És qüestió d’hegemonia. Com a tants altres llocs o com tants altres cops.
A Osona l’hoquei patins es viu intensament. A Manlleu, Taradell o Roda de Ter és un esport viu i popular. Però és a Vic i a Voltregà on el grau d’intensitat puja un graó més. Aquests clubs van néixer amb pocs anys de diferència –1951 i 1955– i des dels inicis han intentat ser els referents a la comarca.
Voltregà és la suma de dos municipis, Sant Hipòlit i les Masies. Entre tots dos no arriben als 7000 habitants, i tenen com a gran referent social i esportiu el CP Voltregà, una entitat amb un historial privilegiat tant pel que fa a l’hoquei femení com al masculí (ha aconseguit un total de vuit títols europeus). Si ens limitem a la secció masculina, els moments gloriosos van ser durant la dècada dels 60 i dels 70, en què va viure els seus màxims èxits. El club va ser fundat per un important empresari del tèxtil com va ser Olivares de la Riva, president de l’Espanyol des de 1960 fins el 1962. Fou un home vinculat al municipi i capaç de formar un gran equip a cop de talonari. Amb el pas dels anys, el Voltregà ha esdevingut un club modest –fins i tot va descendre durant un any la temporada 2008-2009– que bàsicament ha viscut dels rèdits del seu planter i del suport dels seus aficionats.
El Vic és el club de la capital d’Osona, ciutat amb més de 40.000 habitants. Els seus èxits esportius s’han produït els darrers anys, durant els quals han aconseguit diverses copes del Rei i subcampionats d’Europa, fins a esdevenir un rival tingut en compte pels grans equips de l’OK Lliga com el Barça, el Liceu i el Reus.
El Voltregà i el Vic representen dues formes d’entendre l’hoquei que han marcat la vida esportiva de la comarca. Sens dubte, es tracta de la principal rivalitat esportiva a Osona: any rere any continuen omplint-se els dos pavellons cada cop que es produeix el duel, i els aficionats es desplacen en massa d’una banda a l’altra de la comarca. Són partits d’alta tensió que sovint han acabat amb resultats històrics, com el 6-0 de la darrera temporada que el Vic va infligir al Voltregà, o el rotund 1-6 a domicili dels de Sant Hipòlit durant la temporada 2011-2012.
La rivalitat no és només a la pista, ja que a la graderia les dues principals penyes d’aficionats d’aquests clubs es dediquen a donar color a aquest derbi. D’una banda hi ha la penya Vigatans 1705, que anima a les graderies del Pavelló Olímpic de Vic des de la temporada 2004-2005; de l’altra, tenim la Penya Sac i Ganxo, que més que un grup de seguidors és un referent social a Voltregà.
Les disputes entre aquests dos col·lectius són èpiques i esperades a la comarca durant tota la temporada, especialment abans i després dels derbis. Èpiques també, han estat les disputes, algunes de les quals molt sonades, com quan la Penya Sac i Ganxo va retre homenatge al 50è aniversari del Vic al pavelló Olímpic amb una gran pancarta que deia “50 anys fent el patata i no ens arribeu a la sola de la sabata“.
El partit Vic-Voltregà és el derbi amb més color de tots els que es disputen a l’OK Lliga, i el podrem gaudir un any més la temporada que ve.
