Les 31 medalles de Marian Dragulescu

El campionat d’Europa de Gimnàstica Artística s’ha celebrat amb resultats discrets per als 7 esportistes de casa nostra. Tots ells han acabat lluny del podi i de les primeres posicions.

Adrià Vera durant l'exercici d'anelles / Fotografia: Robert Ghement

Adrià Vera durant l’exercici d’anelles / Fotografia: Robert Ghement

Adrià Vera (14è en salt) i Rubén López (amb un bon exercici d’anelles), així com Cintia Rodríguez (19a a l’exercici complet individual) són els que s’enduen els millors resultats d’una cita que posa de manifest les dificultats de la gimnàstica del nostre país. Néstor Abad, Nora Fernández, Joel Plata i Paula Raya han completat una convocatòria de renovació camí de Tòquio 2020 i amb molta feina per fer d’ara en endavant.

Els europeus s’han celebrat a la ciutat de Cluj, a Romania, i han comptat amb Oleg Verniaiev i Ellie Downie com a grans vencedors. Guanyadors de l’All Around, també han pujat al podi en diversos aparells individuals. Tots dos ja van ser protagonistes el 2016 i poden esdevenir els rivals a batre al vell continent en els propers anys. Un dels focus d’atenció, però, era el rendiment del conjunt amfitrió. Després del declivi dels darrers anys, l’equip de Romania va brillar per la seva absència als Jocs de Rio. Especialment en categoria femenina, on ha tingut un equipàs capaç de dominar les competicions mundials durant unes quantes dècades.

A Cluj, però, només els exercicis de barra han donat una certa alegria a l’equip femení. La veterana Catalina Ponor ha tornat a guanyar l’or i Iordache s’ha penjat el bronze. Després d’elles, un buit enorme. Cap gimnasta romanesa ha estat capaç de classificar-se per a la final individual completa, on hi accedeixen 24 gimnastes. La preocupació pel futur d’aquest esport a Romania és més viva que mai. També entre els homes, on només el veteraníssim Marian Dragulescu (36 anys) ha estat capaç de pujar al podi per partida doble. Dragulescu, un gimnasta de 36 anys i que es va retirar per primera vegada de l’alta competició l’any 2005!

Marian-Dragulescu-wins-floor-ccompetition-at-European-Gymnastics-Championship

Un innovador sense or olímpic

La irrupció de Dragulescu a l’europeu del 2000 a Bremen va ser una alenada d’aire fresc per a la gimnasta. Va ser en terres alemanyes quan va proclamar-se campió de terra per primera vegada, un títol que ha revalidat en tres ocasions més. La darrera, aquest cap de setmana, 17 anys després. No cal dir que en un pavelló enfervorit que va celebrar cada diagonal com si fos l’última que feia, els locutors de la televisió romanesa van fer una retransmissió més que emocionant. Eufòria!

La longevitat de la carrera del romanès és tan impressionant com el seu palmarès. Entre Jocs Olímpics, Mundials i Europeus acumula 31 medalles, 26 d’elles en exercicis individuals i amb 18 ors en el botí. A Cluj, més enllà de l’or en terra, s’ha endut la plata en el salt. Són les seves modalitats preferides i sempre ha procurat introduir nous elements per afavorir l’espectacle. El “Dragulescu” és un dels salts més coneguts entre totes les noves creacions del segle XXI.

El compte pendent de Dragulescu

L’estrella de la gimnàstica masculina romanesa s’ha retirat en tres ocasions de forma oficial de la gimnàstica (2005,2008 i 2009). Sempre han estat períodes curts abans de reprendre l’activitat amb noves medalles. Després d’uns anys en què les coses no van rutllar (2010-2014) i en què Dragulescu semblava més interessat en altres facetes (entrenador d’un nou club de gimnàstica), el 2015, als mundials de Glasgow, va reaparèixer al podi. Des d’aquell moment ha estat un maldecap per als seus joves rivals i a Rio només el desempat el va deixar fora del podi davant el japonès Shirai.

Precisament, és als Jocs Olímpics on Marian Dragulescu té un compte pendent. Va pujar al podi en tres ocasions a Atenes 2004 i ja no l’ha tornat a tastar. És l’única gran competició internacional en què no ha guanyat l’or. Al ritme que va, el veurem a Tòquio 2020 disposat a lluitar entre els millors. Quan va acabar la seva participació a Rio, ja ho va deixar dit. “Si el cos aguanta, per què no ho hauria de tornar a provar?