Escacs… femenins?

Reflexionem sobre les competicions de dones en un esport teòricament sense gènere

Aquesta setmana s’ha fet viral el vídeo de l’actriu Emma Watson en què ha rebut amb emoció el primer premi d’interpretació dels MTV Awards. “Aquest és el primer premi que celebra les interpretacions lliures de cap distinció per gènere. Avui celebrem les actuacions d’éssers humans, perquè l’única distinció que hauríem de fer quan es tracta de premis és entre increïbles actuacions”, va dir l’actriu en rebre’l. I com ens porta això a parlar d’escacs?

Emma_Watson_chess

Rupert Grint i Emma Watson durant un rodatge de Harry Potter

Segurament, com passa amb el tennis taula, pràcticament tothom ha jugat a la seva vida una partida d’escacs (fins i tot com veiem a la foto la mateixa Emma Watson). Això fa que moltes vegades, els que només els hem tastat de manera totalment ocasional i no com un esport, no en coneguem certs aspectes i pensem que per lògica hauria de ser un esport en el qual homes i dones competissin sempre d’igual a igual. Una lluita de cervells i no de cossos. Per això, des de la Fosbury ens preguntem amb tota la curiositat del món: Com és que existeixen els escacs femenins?

Un esport dominat per homes

Posant-nos en context, veiem que actualment no hi ha cap dona entre el Top-100 mundial, sent ara mateix la jove i brillant xinesa Yifan Hou (1994) la millor dona en el lloc 106. Per un eurodiputat polonès, a qui evitarem anomenar per respecte a l’espècie humana, això reflecteix que les dones són menys intel·ligents que els homes. Ho va dir amb aquestes paraules: “Saben quantes dones hi ha entre els primers cent jugadors d’escacs? Ja els ho dic ho: cap. Per descomptat que les dones han de guanyar menys que els homes, perquè són més dèbils, més petites i menys intel·ligents”.

Una final Carlsen - Anand. Foto: Fide

Una final Carlsen – Anand. Foto: Fide

Però a la Fosbury preferim preguntar-ho a gent que “la toca”, i en aquest cas ens adrecem a la Federació Catalana d’Escacs, que ens responen amb tota amabilitat i la màxima claredat. Ens expliquen que el motiu principal que no hi hagi cap dona ara mateix entre els 100 millors del món és el baix percentatge de noies que juguen als escacs: “A la FIDE (Federació Internacional d’Escacs), un 7% dels jugadors federats són dones, només una de cada catorze. A Catalunya en tenim unes més, arribem a un 7,8%!”. Les xifres són molt contundents, de les 7.800 llicències de la federació catalana només unes 600 són dones.

Hi ha motius per tan poca participació femenina?

El quid de la qüestió, per tant, seria saber perquè, sent un esport totalment “unisex”, hi juguen tan poques dones. Les teories són diverses, des del fet que és complicat que se sentin atretes per un món considerat d’homes, que elles acostumen a estar més preocupades per les relacions socials que per activitats competitives solitàries, o fins i tot hi ha qui apel·la a les diferències demostrades en els cervells masculins i femenins.

Des de la Federació Catalana argumenten el principal motiu per la baixa presència de la dona: “Sí que hi ha diferències, entre el cervell d’homes i dones, però aquest no és un motiu suficient per justificar aquesta baixa participació de la dona en el món dels escacs. Creiem que el factor principal és educatiu i social. A la societat encara no s’ha assolit la igualtat entre homes i dones. Mentre persisteixi la idea que els escacs són per a homes, com passa en gran part del món, la progressió de les dones serà molt lenta. Hem de canviar la mentalitat”.

Dones_Russia

Competició femenina a Rússia. Foto: Wikimedia

Per això des de l’ens federatiu català, tal com es fa també a nivell mundial, es consideren necessàries les competicions femenines. “Per fer el camí més fàcil a les poques jugadores que hi ha, sobretot en l’àmbit d’escacs base, s’utilitza la discriminació positiva com a mesura temporal fins a arribar a la igualtat d’oportunitats. Augmentar la participació de les dones en tots els àmbits dels escacs és l’objectiu primordial. Aquest és un dels motius pels quals en l’actualitat encara és important tenir un torneig únicament femení. En l’àmbit mundial, es juguen les categories femenina i mixta per separat per tal de fer més visible els escacs femenins i també perquè tinguin més oportunitats”.

Un altre aspecte que s’està treballant des de la la Federació és en la socialització i els escacs, per exemple fent concentracions femenines on es passen sis hores rebent classes per Grans Mestres Internacionals, i a la vegada estableixen llaços entre elles: “En ser amigues és més fàcil que s’animin a fer més activitats juntes”. I és que ha quedat demostrat que aquelles jugadores que han començat de petites i per a elles els escacs ja eren importants abans de l’adolescència, segueixen jugant.

Foto: Michael Hanke, premiada al World Press Photo 2017 https://www.worldpressphoto.org/collection/photo/2017/sports/michael-hanke

Preciosa foto del txec Michael Hanke, premiada al World Press Photo 2017 : Link amb la galeria completa

Gràcies a la col·laboració amb les escoles, també s’estan introduint els escacs en horari lectiu, amb la missió de redreçar la tendència del baix percentatge de dones en aquest esport. “El principal objectiu és ensenyar el món real dels escacs a les nenes i que puguin fer que sigui important a la seva vida. Per aconseguir-ho, és vital fer més visibles les jugadores escaquistes per tal que tinguin un exemple a seguir”.

El cas de les germanes Polgar

Hi ha un cas que desmunta part de les teories i no és altre que el cas de la família Polgar (explicat extensament a l’article “El experimento Polgar”). Tres germanes criades pels seus pares a casa amb l’objectiu de crear genis dels escacs, cosa que van aconseguir de manera evident. Les tres van ser bones i van anar millorant-ne la seva competitivitat, fins al punt que la més jove de les tres, Judith Polgar, va arribar a entrar al Top-10 mundial i fins i tot va guanyar a Gary Kasparov com podem veure en el següent vídeo.

Un èxit que la jugadora hongaresa, va aconseguir amb molt de treball precoç (va ser la persona més jove en aconseguir el títol de “Gran Mestre”) i sense competir mai en les competicions femenines. Evidentment, aquest seria l’horitzó ideal expressat per la Federació Catalana. “Esperem arribar a un dia on totes aquestes mesures no siguin necessàries i tots juguin totalment barrejats, perquè aquell dia per fi haurem arribat a la igualtat”.