Una altra jornada de Club Fosbury, un altre dia diferent amb la París–Roubaix, l’Infern del Nord, com a protagonista. Arribo a quarts d’una al Bar Traska Truska, el nostre local de culte del ciclisme a Molins de Rei, m’obren per la porta lateral perquè el bar obrirà les portes a la 1. Tenim un reservat preparat amb la televisió, Teledeporte, retransmetent la clàssica ciclista des de les 11:11 -16 minuts més tard del previst degut a les condicions de vent a favor- , i l’estudi mòbil de Ràdio Molins a punt per fer la retransmissió en directe a partir de les tres de la tarda.
Em presenten en Miquel, l’amfitrió del dia i autèntic expert de ciclisme que, amb molta raó, a l’Etapa Reina el coneixen com la “Bicipèdia”. Em fa quatre preguntes per saber el meu nivell de ciclisme i ja confonc el Tour de Flandes amb la París–Roubaix. Malament. Els murs de pavé avui no toquen, però sí que, gràcies a en Miquel, descobreixo que hi ha associacions que s’encarreguen de mantenir els camins de llambordes per on passarà el recorregut tal i com es van construir a la Segona Guerra Mundial. Sensacional.
De les caigudes a la teca
La cursa ha començat molt ràpida, a un ritme que potser plegarem veles més aviat del previst. Serà la més ràpida de la història. De moment, sembla que no hi ha moviments remarcables quan arriba el primer tram de llambordes. El primer dels 29 que els ciclistes hauran de superar al llarg de la cursa.
Quan falten 150 quilòmetres hi ha la primera caiguda massiva a les llambordes. Probablement, no sigui la última. Els habituals de la porra de la Traska comencen a calcular si han caigut els seus favorits o mantenen les opcions de victòria. Els neòfits ens comencem a animar amb els nostres pronòstics i la porra Fosbury. Són tres quarts de dues i cada cop hi ha més ambient i més caigudes.
Això sí, quan arriba l’hora de la teca, el ciclisme passa a segon terme davant dels magnífics “pintxos” de la Traska Truska. Ambient distès i cervesa amunt i cervesa avall fins que a tres quarts de tres arriba el bosc d’Arenberg i en Miquel ens fa callar. Un dels grans punts de la cursa, i 5 estrelles de dificultat segons l’organització. L’estampa és espectacular, però més enllà d’un Sagan que es col·loca al capdavant del pilot, no hi ha cap fet determinant per al transcurs de la clàssica.
Cita radiofònica: l’Etapa Reina en directe
Són les 3 i comença l’”Etapa Reina” amb la caiguda de Jelle Wallays del Lotto Soudal belga. Petita glosa de la París–Roubaix i protagonisme especial per a Tom Boonen, el mite belga de la bicicleta que es retirarà a l’acabar la cursa. Ens recorden a Johan Museeuw, un dels grans històrics de la prova mentre al directe, Lars Boom, el cap de files del Lotto Jumbo, es queda enrere. Queden 78 quilòmetres per acabar.
La cursa segueix avançant i es defineixen els diferents grups. Mentrestant, arriben les postres a la Traska i la sala queda buida durant una estona. No només entre els espectadors, fins i tot a la ràdio en directe es queda sol en Roger al davant del micròfon.
Cada cop ens apropem més al final de la cursa. Més de 5 hores després de l’inici, i a 30 quilòmetres del final, un nou esdeveniment desperta l’exclamació al públic. Peter Sagan té una nova punxada i ha de tornar a canviar la bicicleta. Queda el dubte de saber si això el descartarà definitivament per el triomf a Roubaix. Malgrat tot, és capaç de reenganxar-se al grup de Boonen.
Cada cop queden menys quilòmetre i la jornada al Club Fosbury guanya en expectació, cada cop més gent enganxada davant del televisor, pendents del tram final, just quan arriba el Carrefour de l’Arbre, un altre dels punts culminants de l’Infern del Nord. El grup capdavanter es trenca en dos, amb Stybar, Langeveld i Van Avermaet liderant la cursa, mentre que, més enrere, Boonen intenta donar-ho tot per tenir opcions de triomf en la seva retirada. Les imatges sobre les llambordes són espectaculars. Continus canvis de ritme i de ruta entre els ciclistes buscant el recorregut menys trencacames, recolzats per crits d’exclamació dins la Traska.
És tanta l’expectació que a 13 quilòmetres cau un dels cistells que formen la decoració del local, i una mica més i hem de lamentar la desconnexió de l’”Etapa Reina”. Per sort, es tracta d’una falsa alarma i la retransmissió segueix el seu curs habitual.
El velòdrom, a punt de viure una gran sorpresa
La París–Roubaix encara els seus deu últims quilòmetres i la victòria sembla que estarà entre el txec Stybar, l’holandès Langeveld i el belga Van Avermaet. Tot apunta que es decidirà a l’esprint a la volta i mitja al velòdrom de Roubaix. Stybar llença un atac a falta de 3 quilòmetres per provar l’estat dels seus companys d’escapada, però Van Avermaet respon perfectament i la cursa es torna a parar, mentre es respira la tensió a l’ambient entre els tres ciclistes.
A Ràdio Molins l’emoció és tal que, per sorpresa general, a les 5 han de tallar l’emissió de l’Etapa Reina per passar a les notícies. Sí, a menys d’un quilòmetre per entrar al velòdrom i acabar una de les grans clàssiques del panorama ciclista internacional. Per sort, o per decisió unilateral, el noticiari és molt curt i la retransmissió és a temps de narrar el tram final de la París-Roubaix.
S’entra al velòdrom i els ciclistes passen a rodar com si es tractés d’autèntic ciclisme de velocitat. Tots tres es mantenen a l’expectativa dels altres abans de llençar l’esprint definitiu, reservant el màxim d’energies possibles. Sona la campana de l’última volta i al grup del capdavant segueixen a velocitat de passeig. Es creuen les mirades entre ells i comencen a mirar enrere quan queden poc menys de tres cents metres per acabar.
Per sorpresa de tots, per darrera arriben Stuyven i Moscon ja esprintant i s’arriben a col·locar al capdavant. Ara ja sí, els tres escapats no poden demorar més l’atac definitiu i llancen l’esprint. Sembla que Stybar agafa la primera posició, però a l’última recta Van Avermaet és capaç de superar-lo i convertir-se en el guanyador a Roubaix. Victòria del belga al darrer instant i a la Traska tothom sembla encantat. La pega? Veure retirar-se a Boonen sense un últim podi a la seva cursa, i no poder dir-li un darrer “enhoraBoonen”.
El Club Fosbury, a la Ràdio
Després de l’eufòria viscuda, i un cop comença a calmar-se l’ambient, en Cugat se suma a les ones de Ràdio Molins per comentar la magnífica cursa i presentar a Molins el Club Fosbury i la nova revista trimestral que veurà la llum aquest Sant Jordi. En Cugat fa de Cugat, i més enllà de l’obra i gràcia de la revista, entra en plena de tertúlia ciclista explicant la seva manera de veure l’esport i, sobretot, les seves desventures amb la porra de la Traska. Que, veient les reaccions dels protagonistes, sembla una religió o una secta per si mateixa. La nostra porra, per cert, se l’endú en Lluís, el director del programa de ràdio. Tot queda a casa.
Fins les sis, més ràdio i, fins i tot, encara queda temps per parlar amb l’autèntica institució de l’esdeveniment, en Miquel, que encara tremola després de la cursa i del les properes clàssiques de les Ardenes. Han estat sis hores de ciclisme, menjar i emoció molt Fosburys a un magnífic escenari com la Traska Truska de Molins de Rei.
