Sandra Corcuera, heptacampiona del món de retrorunning La corredora olesana ens explica les claus del seu èxit

Una atleta catalana ha aconseguit proclamar-se campiona del món per setena vegada a la seva carrera. Una xifra impossible als grans campionats de la IAAF que una olesana fa realitat en una cita singular.

Sandra Corcuera és una de les atletes amb un palmarès més imponent de casa nostra. Tan cert és que ho assoleix en una disciplina gens coneguda com que el primer cop que algú la veu córrer es qüestiona si s’ha equivocat de mètode i de direcció. L’avalen, però, set campionats del món i una incansable motivació per difondre la modalitat esportiva que de mica en mica ha trobat el seu espai en l’atapeït mapa de tot l’altre esport. L’esportista ja fa temps que segueix un pla d’entrenament per fer de la constància la seva millor arma en els grans campionats internacionals i s’ha acostumat a viatjar per participar en proves de tota mena camí de les cites més importants com els mundials.

3400476

Enguany la cita més esperada es disputava a Bolonya. El campionat del món de retroruning és un esdeveniment que inclou diverses proves al seu programa, amb modalitats de mig fons i de resistència on Sandra Corcuera assoleix el seu millor rendiment. D’aquesta manera, la catalana arribava a la cita amb la intenció de participar en dues proves: el 10.000 i la mitja marató. Malgrat patir una caiguda en la disputa de la primera prova del mundial que li va causar dolors que va arrossegar durant tot el campionat i que la van deixar sense opcions de participar a la mitja marató programada pel darrer dia, l’atleta del Baix Llobregat va triomfar amb dos ors als 5.000 i 10.000 metres llisos.

Per mi ha estat la felicitat màxima! Aquests 2 ors són la culminació d’una planificació de mes d’1 any i mig, i un pla d’entrenament específic d’uns 9 mesos molt dur, amb sacrificis a l’alimentació i a la meva vida familiar i d’oci.

El primer triomf el va assolir als 10.000 metres, on va revalidar la medalla d’or aconseguida el 2016 a Alemanya. La prova va ser accidentada, però Sandra Corcuera va tornar a marcar el ritme fins a assolir el seu sisè campionat del món:

“La sortida s’havia de fer a les 9 del matí, però la prova no va començar fins les 10:15h. Llavors ja feia molta calor: vam arribar als 37 graus a l’ombra! Això va provocar diversos abandonaments. Vaig sortir ràpid amb un grup d’altetes d’Alemanya i Polònia, però a la segona corba una atleta em va empènyer involuntàriament, vaig trepitjar l’interior de la corda i vaig xocar contra les tanques. Em vaig aixecar ràpid, però la cap de cursa ja em treia un bon tros. A més, a causa del cop, vaig començar corrent coixa, sense poder estirar la cama, fins que vaig anar recuperant-me a mesura que passaven les voltes i a meitat de cursa vaig avançar a la polones Baq, que anava primera. A partir d’aquest moment vaig anar augmentant la distància fins a arribar sola a la meta”

Aquesta cursa va marcar la participació de Sandra Corcuera als mundials. Més enllà de la medalla d’or, la catalana també s’enduia un bon cop cap a l’hotel:

“Em feien molt mal les lumbars i el canell, que el tenia inflat, i vaig veure que tenia un morat al gluti i un altre al colze. Vaig dubtar de si continuar corrent, però finalment vaig decidir córrer els 3.000 metres d’aquella mateixa tarda per valorar si podia deixar enrere les molèsties”.

En aquesta prova “ràpida” per a les seves característiques, Corcuera va aconseguir la medalla de plata després d’una sortida fluixa i d’una remuntada incompleta, amb problemes per estirar correctament la cama. L’endemà tot va canviar: la nit va ser reparadora, les temperatures van baixar i als 5.000 metres va córrer sense problemes, amb una sortida ràpida, amb bona col·locació i amb una carrera de menys a més per deixar enrere les corredores de Puerto Rico i Alemanya fins a endur-se el triomf amb més facilitat de l’esperada.

IMG_20180715_175413

El balanç de 2 ors i 1 plata és brillant malgrat no haver pogut complir l’objectiu de córrer la mitja marató. L’estat de forma era bo i qui sap si, sense la caiguda soferta en la primera prova, l’èxit encara hagués estat més gran. Corcuera feia un any i mig que es preparava per oferir el seu millor rendiment als mundials d’enguany. Una preparació intensa que l’ha portat per diferents cites internacionals:

“Vaig començar a carregar molts quilòmetres cap endavant a finals de 2016 per millorar la base aeròbica i vaig preparar una marató. Vaig plantejar-me 3 objectius intermitjos: el campionat d’Itàlia de retrorunning, que vaig guanyar; una prova de la copa italiana i també una marató, on vaig córrer 10 quilòmetres d’esquena. Fent l’entrenament específic del mundial vaig disputar la mitja marató de Central Park, a Nova York, amb 8 milles d’esquena, i vaig repetir experiència i triomf a Itàlia. Entrenaments de 6 dies a la setmana, amb rodatges lents i a ritme, sèries curtes i llargues, fartleks, gimnàs, tècnica de carrera, electroestimulació… en les setmanes de més càrrega de quilòmetres, al juny, vaig arribar fins als 80 quilòmetres d’entrenament d’esquena!”

Amb el suport de patrocinadors diversos (Vincolores, Wiemspro, InfiSport), l’atleta catalana celebra ara l’èxit assolit conscient que el seu esport predilecte ha viscut un creixement en la qualitat dels participants en els darrers anys:

“Hi ha hagut un recanvi en els participants. Ara venen atletes més ben entrenats, de bon nivell, amb nous talents sorgits de Polònia o Alemanya. Ja m’havia passat fa dos anys però no deixa de sorprendre’m: els que competien per primera vegada venien a demanar-me autògrafs, a fer-se fotos amb mi, a donar-me regals i a dir-me que havien conegut aquest esport gràcies a les meves entrevistes. La delegació cubana, per exemple, amb deia que al seu país sóc molt coneguda i que gràcies a les meves aparicions als mitjans de comunicació la Federació d’Atletisme i el Comitè Olímpic Cubà havien decidit pagar totes les despeses dels atletes i entrenadors, les equipacions o els materials. És xocant, tenint en compte que jo pràcticament he vingut a Bolonya gràcies a les ajudes d’amics i familiars!

Els millors registres de Sandra Corcuera

100 metres: 18.67
200 metres: 40.79
500 metres: 2:11
1.000 metres: 4:27
1.500 metres: 7:25
3.000 metres: 16:13
5.000 metres: 27:18
10.000 metres: 57:51
Vídeo de Sandra Corcuera (Youtube Sandra Corcuera)

 

Viatja amb la Fosbury!

20180717_NUMEROESTIU