Els 3 nuls de Serguei Bubka a Barcelona 1992

MD_20130711_MAS_DEPORTE_D_54377451044-652x492@MundoDeportivo-Web

Fa 33 anys que el soviètic Bubka va començar a trencar els límits coneguts del salt de perxa. El 26 de maig de 1984 el saltador de Luhansk va firmar el primer rècord mundial de la seva carrera. Va ser un rècord compartit oficiosament amb Thierry Vigneron, en una gran jornada atlètica a Bratislava. El francès va ser un rival digne d’un any meravellós. Bubka va millorar el rècord en dues ocasions entre el maig i l’agost. El darrer dia d’aquell mes, Vigneron l’avançava amb un salt de 5.91 al míting de Roma. Era el cinquè rècord mundial de la seva carrera, que només duraria un segons. Els justos perquè Bubka li arrabassés el triomf amb una nova millor marca de 5.94.

La llegenda de Bubka és àmpliament coneguda. Al llarg de la seva trajectòria va batre el rècord del món en 35 ocasions (17 a l’aire lliure, 18 en pista coberta). Un període d’esplendor i constant creixement de 10 anys fins als 6.14 de Sestriere de 1994. En pista coberta, el llistó va enfilar-se un centímetre més un any abans a Donetsk, a casa, en un rècord que el francès Renaud Lavillenie ha estat capaç de batre i apujar fins als 6.16 actuals. Si voleu reviure alguns dels rècords més sonats de Bubka, ho podeu fer a continuació:

Els 6 ors consecutius al campionat del món

Ja fos amb la Unió Soviètica o amb Ucraïna, el domini de Serguei Bubka era escandalós. Els seus 6 ors consecutius als campionats del món d’atletisme entre Hèlsinki 1983 i Atenes 1997 són una fita increïble de l’esport mundial. La seva trajectòria el va portar a rebre múltiples distincions: millor esportista soviètic durant tres anys consecutius, Orde de Lenin, Heroi d’Ucraïna, Premi Princesa d’Astúries o Premi Laureus… Bubka va conduir la perxa cap a una nova dimensió i els guardons només ho constataven.

Malgrat tot, en els seus 20 anys de carrera com a professional només va aconseguir guanyar una medalla olímpica: l’or de Seül 1988. Una xifra minsa per a un gran saltador. El 1984, l’any en què ja era el màxim favorit a l’or, va patir els efectes del boicot soviètic als Jocs de Los Angeles. Els va viure des de casa. Després de Seül tot indicava que el palmarès olímpic només podia créixer. Però les cites de Barcelona, Atlanta i Sidney no van sortir com esperava. Als EUA es va lesionar després de fer el primer salt i a Austràlia competia en el declivi de la seva carrera esportiva. Què va passar a Barcelona?

La desfeta de Barcelona

A la fase de classificació Bubka només va necessitar un salt. 5.60 a la primera i amb un amplíssim marge sobre el llistó. Era l’únic favorit a l’or i, de fet, el seu era un dels títols olímpics més fàcils de pronosticar a la cita catalana. A la final va optar per esperar pacientment a la resta de competidors, molts dels quals van començar a atacar el llistó sobre els 5.30. Més de la meitat dels finalistes ja havien quedat eliminats quan Bubka va entrar en competició. 5.70. Nul. Primera decepció. El competidor de l’equip unificat va tornar a intentar-ho. 5.70. Segon nul. Els nervis feien acte de presència per primera vegada.

En una decisió tàctica, va optar per apujar el tercer salt fins als 5.75 i afegir pressió als rivals. Però Bubka va completar un dels pitjors salts de la seva carrera. Tercer nul i cap a casa.

El vídeo d’aquest tercer salt mostra perfectament la decepció i sorpresa viscuda a l’estadi olímpic de Montjuïc. L’entrenador es tapava la cara sense poder creure’s l’ensopegada del millor saltador de tots els temps. Era el 7 d’agost de 1992 i no feia ni dos mesos del seu últim rècord del món: 6.11 metres assolits el 13 de juny a Dijon. De fet, en les setmanes següents Bubka demostraria que estava en un esplèndid moment de forma amb dos nous rècords mundials (6.12 a Pàdua, el 30 d’agost; 6.13 a Tòquio, el 19 de setembre).

A Barcelona García Chico es va penjar el bronze amb el millor salt de la seva carrera (5.75) i Serguei Bubka va viure el pitjor moment de la seva carrera esportiva. 3 nuls en l’any dels 3 rècords mundials.

Bubka_Barcelona92_pifia_01