30 dāagost de 1987. Els locals dāarcade dāarreu del mĆ³n estrenen un joc que esdevindrĆ el rei de les sales de mĆ quines. La saga Street Fighter ha aterrat per aconseguir que tots els proto-gamers es passin les tardes escurant-se les butxaques amb una mĆ , mentre amb lāaltre agafen la palanca de control per defensar el lloc de privilegi davant la pantalla lluminosa. El joc, desenvolupat per lāempresa japonesa Capcom, tĆ© una premissa ben senzilla. Controlant el karateka Ryu, el jugador ha de derrotar artistes marcials de diferent procedĆØncia i estil, amb lāĆŗnica finalitat de saber qui Ć©s el mĆ©s fort.
12 de novembre de 1993. McNichols Sports Arena, Denver (Colorado). Lāestadi estĆ a menys de la meitat de lāaforament. Hi ha 7800 testimonis dāun esdeveniment que de moment ningĆŗ sap ben bĆ© de quĆØ es tracta. Al cartell sāhi llegeix The Ultimate Fighting Championship amb un escrit adjacent que deixa clar que no hi ha regles. Ni tan sols els 8 lluitadors tenen clar si seāls pagarĆ .
Al vestuari, el grup dāartistes marcials sāobserva mĆŗtuament, encuriosit. Diferents mides, diferents orĆgens, diferents tĆØcniques. Boxa, sumo, karate, kickboxing, taekwondo, wrestling i un brasiler de poc mĆ©s de setanta quilos que diu que practica Gracie jiu-jitsu. Torneig eliminatori. Quarts, semis, final. Sense lĆmit de temps. Cap dāells tĆ© massa clar com anirĆ la vetllada, perĆ² tots confien plenament en les seves possibilitats. Han vingut a guanyar. Hi ha cinquanta mil dĆ²lars en joc.
El naixement de la UFC
Arriba el moment del primer combat. Lāaparellament Ć©s el segĆ¼ent: Teila Tuli, lluitador de sumo de Hawaii, 183 cm i 210 quilograms de pes contra Gerard Gordeau, kickboxer holandĆØs, 196 cm i 98 quilograms. Tots els presents estan convenƧuts que el mastodĆ²ntic fĆsic del polinesi, esclafarĆ sense remei lāatleta dels paĆÆsos baixos. Els combatents surten en direcciĆ³ a lāoctĆ gon i hi pugen amb vestimentes completament oposades. Tuli amb un pareo curt dāestampat tradicional, probablement homenatjant els seus orĆgens samoans i Gordeau amb un pantalĆ³ llarg de color blanc, atrotinat, gairebĆ© com un drap mal lligat amb un cordill. AquĆ ningĆŗ porta guants o proteccions de cap mena.
LāĆ rbitre dĆ³na el tret de sortida. Lāestadi esclata. DesprĆ©s dāuns segons de temptativa, Teila Tuli carrega sense pensar, com si es trobĆ©s sobre del dohyo dāun estadi japonĆØs de sumo. Gerard retrocedeix i lāesquiva. Tuli cau endavant i desfĆ els seus mĆ©s de dos-cents quilograms sobre la lona. Quan aixeca la mirada cap al seu rival… es fa el silenci absolut a tot el recinte. Els que esperen entre bambolines fan una gran glopada de saliva. AixĆ² va de debĆ². No sabem si existeixen cadires de dentista per gent del pacĆfic amb la massa corporal dāun Ć³s bru, perĆ² la puntada de peu que li etziba lāholandĆØs a Teila Tuli fa que dues dents del hawaiĆ volin cap a les primeres files. Acte seguit, un cop de puny i lāĆ rbitre es veu obligat a parar el combat.
Tuli sagna notablement i tĆ© la cara desfigurada desprĆ©s de nomĆ©s de vint-i-sis segons de combat. Gordeau, actual campiĆ³ del mĆ³n de Savate (kickboxing francĆØs), no nāha tingut ni per comenƧar. Ara ja tothom ho tĆ© clar, aixĆ² va de veritat. LāUltimate Fighting Championship (UFC) no nomĆ©s Ć©s un tĆtol pompĆ³s, sinĆ³ que tambĆ© Ć©s el format de torneig de combat definitiu i un espectacle que fluctua entre la mĆstica de les arts marcials i la mĆ©s crua violĆØncia de les baralles de carrer.
El defensor del jiu-jitsu
PerĆ² aquesta no serĆ la gran sorpresa de la vetllada. Ni de bon tros. Recordeu el petit brasiler que espera al vestuari? Es diu Royce i ha sigut escollit per la seva famĆlia dāartistes marcials, els Gracie, per demostrar al mĆ³n que el jiu-jitsu que han desenvolupat durant generacions Ć©s lāestil de lluita mĆ©s efectiu que existeix. Fins i tot si peses la meitat que la resta dels participants en la disputa. AixĆ que en Royce tĆ© la pressiĆ³ de tota una saga dāestudiosos de lāart de la guerra sobre les seves espatlles, perĆ² sembla que aixĆ² no lāafecta.
A quarts de final li toca combatre a un boxejador afroamericĆ amb cara de tenir pocs amics. LāArt Jimmerson no Ć©s espectacularment gros, 180 cm per 89 kg, perĆ² al costat dāen Royce i el seu impolĀ·lut quimono blanc, sembla un guerrer imbatible. Curiosament, lāamericĆ nomĆ©s porta un dels guants de boxa, el que correspon al jab. ComenƧa lāassalt. Un minut mesurant-se lāun a lāaltre, fins que en Royce es llanƧa a les cames del pĆŗgil i el tira a terra. Amb un Ć gil moviment, es posa sobre en Jimmerson i el controla amb facilitat.
Passats pocs segons i sense que el pĆŗblic entengui gaire perquĆØ, lāArt pica a terra amb la mĆ nua en senyal de rendiciĆ³. El brasiler li ha fet una senzilla submissiĆ³. Els assistents es pregunten els uns als altres quĆØ ha passat, ja que molt pocs a lāestadi saben quĆØ Ć©s el que ha fet el diminut carioca. Passa ronda.
Un dels que sĆ que entĆ©n que ha succeĆÆt Ć©s Ken Shamrock, el rival que es troba a semifinals el jove Gracie. Aquest musculĆ³s fill de Reno (EUA), que mĆ©s tard esdevindrĆ un dels primers grans campions de la UFC, ha practicat diverses arts marcials i creu que podrĆ vĆØncer al petit Gracie aplicant-li la seva prĆ²pia medicina. Lluitar a terra i aprofitar el seu evident avantatge fĆsic. PerĆ² no Ć©s aixĆ i en Royce fa pagar a Shamrock la seva supĆØrbia. Cinquanta- set segons, rear naked choke (o estrangulaciĆ³ nua) i directe cap a la final.
La final: David contra Goliath
Al combat definitiu lāespera lāholandĆØs Gordeau, lāamic dels dentistes del pacĆfic, que a semifinals ha despatxat al kickboxer Kevin Rosier per passar a la ronda final amb lāaura de gran favorit. Si en els anteriors cara a cara el brasiler semblava poca cosa, davant del fill de Den Haag de cent noranta-sis centĆmetres, sembla que presenciem una broma de mal gust. PerĆ² la concentraciĆ³ extrema que supura el rostre del cinturĆ³ negre quart dan, sumat al resultat dels enfrontaments precedents, fan que la concurrĆØncia ja no estigui tan convenƧuda de la derrota dāen Royce. MĆ©s aviat, es pregunten si ho tornarĆ a fer.
ComenƧa la final. Des de lāinici el membre dels Gracie porta la trifulga a ras de lona, a terra, conscient que Ć©s on les tĆØcniques del kickboxing sĆ³n menys efectives. De seguida pren la iniciativa sobre el poderĆ³s Gordeau. LāholandĆØs forceja amb tota la seva Ć nima. No entĆ©n perquĆØ Ć©s incapaƧ de desempallegar-se del sud-americĆ que estĆ arrapat al seu cos. Finalment, esgotat, acaba sucumbint al minut i quaranta-quatre segons davant la perfecta estrangulaciĆ³ del nostre particular David brasiler.
En Royce Gracie, el lluitador mĆ©s petit i amb lāaspecte menys ferotge, ha venƧut a tots els Goliaths, fent miques les mirades de descrĆØdit dels assistents i destrossant qualsevol de les apostes que les persones de mĆ©s seny de Colorado han fet aquesta nit de tardor. La famĆlia celebra orgullosa. El nom Gracie i el seu jiu-jitsu pugen al tron de les arts marcials. PerĆ² encara mĆ©s important, sāha celebrat un espectacle que ha captivat les ments dels apassionats dels esports de contacte i que sembrarĆ una poderosa llavor a les escoles dāarts marcials dāarreu del mĆ³n.
L’ĆØxit de les Arts Marcials Mixtes
No sabem si els dirigents dāaquest UFC 1: The Beggining van inspirar-se en lāStreet Fighter per organitzar aquesta primera vetllada dāarts marcials mixtes als Estats Units. Val a dir que hi havia experiĆØncies prĆØvies a Brasil amb el Vale Tudo, perĆ² ens agrada pensar que algun dāells, tot passejant per davant dāuna sala de mĆ quines a principis dels noranta, va observar detingudament lāĆØxit del videojoc de lluita i va rumiar si no seria interessant plantejar-se la mateixa premissa a la vida real.
En tot cas, el que sĆ que sabem del cert, Ć©s que aquell 12 de novembre a Denver van passar dues coses importants: va descobrir-se al gran pĆŗblic el nou esport de les Arts Marcials Mixtes amb lāUFC com a vaixell insĆgnia i els Gracie van deixar clar que, als octĆ gons, la victĆ²ria passava per dominar (o contrarestar) el seu jiu-jitsu brasiler.