Un desplegament gegantí
El desplegament de RTVE a Rio de Janeiro és descomunal: 132 treballadors desplaçats a la ciutat brasilera, comentaristes tècnics especialitzats en bona part dels esports olímpics i més de 140 persones vetllant perquè tot rutlli des dels estudis de Madrid o Barcelona. Prop de 300 persones que són la clau perquè els espectadors gaudim de les proves de tot l’altre esport des de bona part dels Països Catalans en la cita més rellevant dels darrers 4 anys.
De tot plegat, celebrem especialment els senyals televisius en directe a la seva web, que ens permet gaudir simultàniament de diversos esports alhora. Bé. Fantàstic. I també la qualitat d’alguns dels periodistes locutors de la casa, com Paloma del Río o Juan Carlos García. Excel·lents. No criden i transmeten passió.
El despropòsit de la programació televisiva
Les sensacions són força diferents per als teleespectadors clàssics, que miren de combinar l’emissió contínua de teledeporte amb l’àmplia cobertura que també fa La 1. Partim de la base que en una escala de prioritats, mana el directe, preval la presència d’esportistes que defensen els colors del comitè olímpic espanyol i es valoren els grans esdeveniments esportius dels Jocs (natació, atletisme). Aquests dies, però, el batibull és considerable i s’està programant sense sentit. Com si amb tant desplegament a Rio s’haguessin oblidat el criteri a casa.
És inexplicable que veiem 21 exercicis de la preliminar de rutina tècnica de natació sincronitzada en directe i just quan han de començar a competir Ona Carbonell i Gemma Mengual canviem d’esport per veure un exercici d’una amazona alemanya a la final d’hípica. És un error de càlcul: hauríem pogut veure Carbonell i Mengual en directe i, just després, veure en directe l’exercici del genet espanyol que ha actuat darrera la germànica. I els errors de càlcul formen part del joc, és clar.
Més greu és la confusió entre directes i diferits viscuda en pràcticament cada dia dels Jocs. En la novena jornada vam tenir repeticions de golf a la tarda mentre es disputaven les finals de gimnàstica artística, que van ser emeses en diferit a la nit i que van acabar quan ja havia començat la jornada d’atletisme i que va obligar a Cebrián, Chapado (enorme analista) i companyia a renarrar en directe una primera sèrie diferida com si fos la segona (minuts abans l’havien narrat de forma diferent a la web). Allò de reexplicar la realitat. Afortunadament, després de l’atletisme, s’acabava la jornada.
A tot plegat, a més, s’hi va sumar el despropòsit amb la final masculina de tennis: Vam poder veure les primeres hores de partit entre Murray i Del Potro però la resolució només es va poder veure a la web.
En dies anteriors ja havíem patit situacions similars, com una entrevista en directe a una esportista espanyola al plató de Rio mentre es disputava una final espectacular al centre aquàtic Maria Lenk de 200 esquena, reviscuda sense tensió minuts després. O una repetició inoportuna d’una prova de vela abans d’anar en directe a un partit de vòlei platja ja començat. O el criteri d’oferir els minuts finals d’un partit de bàsquet de la fase de grups entre Brasil i Nigèria, d’una repetició de la sincronitzada o d’un partit de la fase de grups d’handbol en lloc de la final en què Simone Biles aspirava a sumar el 4t or a Rio.
Repeticions, diferits i oblits
També hem viscut repeticions de partits (digues-li bàsquet, posa-hi el tennis) ja emesos hores abans mentre teníem finals en directe d’altres esports. De fet, alguna nit, en prime time, La 1 i TDP estaven emeten dos diferits alhora. I hem arribat a viure la mateixa transmissió als dos canals de televisió el passat 12 d’agost: un fet injustificable. Per cert, recomanació: no sempre cal fer cas al rètol “en directo” que apareix a les vostres pantalles. Sigueu descreguts.
Per cert, el menyspreu televisiu cap a alguns esports és difícil d’entendre. Al rugby 7 van aconseguir oferir pràcticament tots els partits en diferit. Alguns d’ells, per cert, 3 o 4 minuts després d’haver començat en directe. Francament, se’ns escapa el motiu. I no hem vist, per exemple, les proves del velòdrom, que ens han ofert uns quants rècords del món. Unes proves en què la realització internacional dels Jocs depèn de l’equip tècnic de RTVE. Surrealista.
(Actualitzem: de cop i volta, han entès que la resolució de l’òmnium masculí valia la pena. Encara gràcies!)
