El dimecres 24 de juliol de 2013 una comissió d’investigació del Senat francès va presentar un informe demolidor sobre l’eficàcia de la lluita antidopatge centrat en les edicions de 1998 i de 1999 del Tour de França. 15 anys després de disputar-se la prova, l’informe assenyalava que desenes de ciclistes aliens al «Cas Festina» s’havien dopat amb EPO després de creuar mostres i d’haver analitzat de nou les mostres dels grans protagonistes: Pantani, Ullrich, Julich (el podi sencer!), Olano, Zabel, Cipollini, Jalabert… tots ells, sense excepció, tenien traces d’EPO a la sang.
Com és obvi, aquell informe no va comportar cap sanció en ciclistes ja retirats, però constatava a la perfecció les dues velocitats existents entre el dopatge i l’antidopatge a finals del segle XX. Una situació que s’ha perpetuat fins a dia d’avui.
Seguint el rumb del retrovisor, el Comitè Olímpic Internacional va anunciar fa una setmana que havia tornat a revisar 454 mostres obtingudes en els controls antidopatge dels Jocs de Pequín de 2008 amb nous mecanismes que garantien més precisió i millor detecció de substàncies prohibides en l’organisme dels esportistes. El resultat, contundent: havien detectat 31 nous (vells) positius que fa tot just 8 anys havien estat incapaços de detectar. El COI va alertar que sancionaria els casos de dopatge dels esportistes que continuen en actiu i, en conseqüència, els tramposos de Pequín no podrien participar als Jocs de Rio del proper mes d’agost. Thomas Bach, el president, va explicar que també revisarien 250 mostres dels Jocs de Londres.
Chicherova, caçada
Avui ja sabem que 14 dels 31 casos corresponen a esportistes russos, tots ells amb plaça de finalista o de podi als Jocs de Pequín. Un nom destaca per damunt la resta: Anna Chicherova, la magnífica saltadora que ostenta el tercer millor registre de la història (2,07) i que és l’única atleta del món juntament amb Usain Bolt que ha estat capaç de pujar al podi en els darrers dos jocs olímpics (bronze a Pequín) i en els últims 5 campionats del món de forma consecutiva.
Chicherova és una estrella i una candidata ferma a l’or de Rio de Janeiro, però no està sola: Maria Abakumova (plata en javelina), Marina Shainova (plata en halterofília) o Yekaterina Volkova (bronze als 3.000 obstacles) també han estat caçades. En tots els casos és impossible determinar si van cometre un cas de dopatge puntual per als Jocs de Pequín o havien utilitzat els mateixos mecanismes per emmascarar les substàncies prohibides en la resta de grans campionats: l’ombra del dubte sobre la netedat dels èxits presents a les seves carreres esportives ja és un fet. Caldrà veure si aquesta és l’estocada definitiva per a l’atletisme rus, que continua amenaçat de quedar fora dels Jocs tal i com ja va passar en els darrers mundials en pista coberta de Portland.
L’actuació del COI actua com a amenaça per als esportistes que lluitaran per les medalles a Rio. És un missatge nítid: «si us dopeu, tard o d’hora, us atraparem». Com el conte de la llebre i la tortuga, vaja. I d’aquesta manera, apareix en escena el retrodopatge, aquells casos que desconeixem de l’esport actual però que sortiran a primera plana quan el protagonista d’èxits immerescuts menys s’ho esperi. No sabem qui són, sabem que hi són. I el què sabem amb certesa és que el COI i la resta d’organismes esportius internacionals tenen una feinada immensa si volen extirpar la trampa de l’esport professional.
A l’Estat Espanyol s’ha viscut amb tranquil·litat la identitat de l’esportista que ha donat positiu en la revisió del COI dels Jocs de Pequín: Josephine Onyia, sancionada de per vida després d’acumular 4 positius. Això sí, mentrestant, es manté l’incompliment del Codi Mundial Antidopatge segons el darrer informe de l’Agència Mundial Antidopatge del mes de març. No se’ns acut una manera més apropiada de celebrar el 10è aniversari de l’Operació Port, aquell esclat mediàtic viscut el 23 de maig de 2016 (que apuntava cap a ciclistes, atletes i equips de futbol) que va anar perdent força fins a prescriure 8 anys després dels fets. A dia d’avui, encara esperem la sentència judicial. 211 bosses de sang esperen pacientment el seu destí dins d’un laboratori barceloní. Veure per creure.
