Les obres han passat totalment desapercebudes, ens en vam assabentar perquè hi va haver un dia en que la parada va tancar per “connectar amb la nova línia”. Només un dia. Devien tenir tot un exèrcit subterrani de kazakhs, uzbeks i nord-coreans treballant les vint-i-quatre hores. Quan dic nord-coreans a Rússia vull dir treballadors de Corea del Nord, sí.
Hi ha molts rumors i unes quantes veritats al respecte; veritats tals com que al món de la construcció, a Rússia, n’hi ha per donar i per vendre, veritat comprovada de primera mà durant els tres primers mesos en els que els altres pisos de la meva planta estaven sent renovats per súbdits del gran líder. Aquí és quan arriben els rumors: no se sap del cert si és mà d’obra cedida de forma consentida o si són traïdors al règim que han aconseguit escapar a través de la Xina.
Un rus em va explicar que la nova torre de GasProm, la companyia de gas russa, està sent construïda a contrarellotge per tenir-la a punt durant el mundial i que ell ha vist com al matí, ben d’hora, arriben desenes d’autocars plens de nord-coreans a punt per començar la jornada i que quan es fa fosc, de la mateixa manera, els recullen i se’ls emporten.
Doncs bé, al meu metro han afegit dues parades noves; la primera arriba al recent inaugurat Estadi Krestovski, que s’ha convertit en el més car del món, i la segona arriba fins al parc de la torre de GasProm. Com us podeu anar imaginant, contrarellotge és una de les paraules clau des dels dos mesos que fa que ha començat la neura del Mundial de Futbol.
He tingut el plaent disgust de veure com durant aquest temps els carrers de Sant Petersburg s’han anat abaixant els pantalons per rebre l’imminent inundació de turistes del futbol. A principis d’any, quan vaig arribar a Rússia, pràcticament tot estava indicat en rus, tal i com adverteixen les guies de viatge i tal i com jo desitjava que fos. Però a finals d’abril, un cop la neu es va fondre, tot va començar a canviar.
Primer vingué l’asfaltat desenfrenat de tots els carrers importants, dues setmanes en les quals passejar-hi augmentava el risc a desenvolupar càncer de forma exponencial. Després va aparèixer un cronòmetre de color blau cel de 2,5m d’alçada, marcant el compte enrere amb pilones a joc clavades al mig de la vorera indicant en anglès els punts principals de la ciutat.
El més descol·locant va ser pujar als lluents i novíssims autobusos i escoltar la veu anunciant la parada Университет (Universitet) en rus i, tot seguit, la repetició en rus però amb pronunciació anglesa. Els passatgers ens vam mirar els uns als altres sense saber si riure o plorar, estan venent l’ànima russa al diable!
El mateix passa al metro però de forma molt més dolorosa ja que a l’emblemàtica i estimada parada de Гостиний двор (Gostiny Dvor), al bell mig del centre de la ciutat, ens han col·locat la zona fan del mundial i ara, a part de doblar la parada amb accent d’anglès repel·lent, afegeixen tota una explicació sobre no-se-què de la FIFA cada cop que ens acostem o arribem a la parada en qüestió.
Abans d’abandonar el metro vull aportar quatre apunts pels més curiosos. Qualsevol que hagi buscat mai què hi ha d’interessant per les capitals russes haurà topat amb les parades de metro com a visita obligada. És cert, són magnànimes, boniques i plenes d’història. És fàcil trobar retalls de l’orgullosa herència comunista amb retrats de Lenin o de treballadors anònims, altres són ocupades pels grans poetes i escriptors del país, per fets històrics o, simplement, recorden a la sala d’algun palau.
Les noves parades de metro no podien ser menys… o sí. Han intentat seguir amb el joc i els ha sortit una mica malament, sobretot amb l’última, Беговая. Allà la temàtica escollida és l’aeronàutica i el dissenyador ha cregut oportú folrar totes les parets de xapa metàl·lica color taronja butà, els llums són columnes platejades altíssimes que acaben amb una flor de bombetes i que suposem que representen l’hèlice de l’avió i els quadres (sí, han incrustat quadres) són grans cromos d’aquells coberts amb un plastiquet que pretén provocar efecte 3D en una versió modernitzada dels pòsters de propaganda soviètica.
Tota la ciutat respira Mundial i, al centre, els mateixos fils que fa un mes aguantaven guirlandes vermelles recordant la victòria contra els nazis, ara suporten el pes de les estridents decoracions que combinen la bandera russa amb els motius del gran esdeveniment. Les banderoles que onejaven als ponts del neva recordant la força de l’exèrcit soviètic ara mostren les il·lustracions innocents dels monuments turístics de Sant Petersburg i pilotes de futbol. Ah! És un fet demostrat que als russos els atrau molt la jardineria, quan fa bon temps, clar, així que han preparat una gran varietat d’arbustos en forma de pilota per a l’ocasió.
Posem per cas que volem escapar-nos d’aquesta preciosa ciutat durant un parell de dies. Doncs bé, gràcies a l’increment en els protocols de seguretat jo, com a estudiant, m’hauré d’enfrontar a la cadena burocràtica que tant temien els homes petits de la literatura russa i que no ha canviat pas gaire. A Rússia existeix una cosa fascinant anomenada registre i que es podria entendre com una mena d’empadronament al domicili i ciutat on resideixes.
Fins fa un mes, si m’estava fora de la ciutat durant més d’uns cinc dies havia de registrar-me a l’hotel, hostal etc. on fos de forma obligatòria i, al tornar a Sant Petersburg, havia d’agafar aquest registre, portar-lo a les oficines de la Universitat i demanar que em tornessin a registrar aquí. En definitiva, és un sistema amb el que pretenen controlar els moviments de la gent dins el país. Ara però, i fins que s’acabi el Mundial, és obligatori fer tota la paperassa del registre a partir de la primera nit fora, amb la pèrdua de temps que això comporta.
El turisme futboler, per tot arreu
De moment, els ultres encara no han tret el cap. Això sí, els turistes han envaït la ciutat i mantenen una aparença familiar i festiva que fa que em senti com a Barcelona, en el sentit trist de la comparativa. Quan vaig visitar Sotxi el mes passat, em van dir que estaven encantats amb l’impacte que els Jocs d’Hivern van deixar a la zona; carreteres noves i necessàries, punts de turisme i infraestructures en general que feien falta com passa a la majoria de ciutats que s’allunyen de les capitals del país.
No acabo de veure si l’impacte del Mundial a Sant Petersburg serà gaire positiu o ni tan sols si hi serà. Suposo que alguns milions de rubles segur que cauran tot i que veient com funcionen les coses no crec que sigui en benefici del poble.
