Ja pensava que alguna n’havien de tenir, però fins ara no se m’havia acudit. Ahir em va quedar clar que als qui ens agraden els “esports petits” hem d’estar contents que el nostre esport no sigui prou atractiu per ser una mercaderia i el puguem veure en obert sempre que hi ha algun esdeveniment especial com ara europeus o mundials.
També hem d’agrair que el nostre esport no sigui “mainstream” i d’aquesta manera ens evitem saber quina nova marca de calçotets presenta el crac de torn, de que treballa la nòvia del gran porter de l’equip rival o quin nou pentinat s’ha fet aquella nova figura que hem fitxat. [En aquest punt twitter i instagram han fet molt de mal!]
Un altre avantatge que tenim és que ens evitem de saber si avui el “jugador-tal s’ha entrenat al marge del grup però el dissabte ja estarà a disposició de l’entrenador”. En els nostres esports una lesió que mereixi un breu al diari és aquella que deixa un jugador o jugadora com a mínim un mes de baixa. Les molèsties són el pa de cada dia.
Possiblement, però, un dels grans avantatges és que per falta d’agenda (bé, el motiu potser n’és un altre…) els esportistes dels esports “fosbury” no fan rodes de premsa pràcticament cada dia. D’aquesta manera poden permetre’s tenir ben guardadets a l’armari l’arsenal de tòpics provocats per les reiteratives preguntes dels periodistes.
L’exemple de l’esport del 40×20
Aquesta setmana ha començat l’europeu d’handbol de Polònia i m’han vingut al cap totes aquestes coses. I és que una de les gràcies d’aquestes esports “indie” és que en dates assenyalades en podem veure partits cada dia en directe per Teledeporte, que després s’encarreguen de repetir en diferit perquè en diferents hora del dia puguem recuperar-los. Un luxe de veritat.
I per reblar finalment el clau, vaig sentir-me afortunat veient el partit Eslovènia-Espanya, que per cert va resultar apassionant amb empat a 24 final. Doncs resulta que a la mitja part l’especialista, l’exjugador internacional Alberto Urdiales, va treure una pissarra i va explicar… tàctica!! Mostrant-ne tot seguit les jugades!
En altres esports més mainstream les imatges dels partits tenen tant de valor que en limiten l’emissió per segons, com si fossin bloc electorals. I la veritat és que tampoc tindrien temps d’ensenyar gaire tàctica ja que han de perdre el temps amb la polèmica arbitral.
Ja fa temps que a la Fosbury diem que a l’esport petit hi ha la bona confitura.
