La maledicció de l’Europeu de waterpolo




La selecció espanyola de waterpolo masculí torna a caure prematurament en el seu torneig maleït. Mai Espanya ha guanyat un Europeu.

En el marc de la bonança que l’esport nacional ha viscut els darrers anys, sempre cal tenir presents aquells qui van ser-ne referent. Si parlem d’esports d’equip, indubtablement hem de recordar els grans moments que ens va fer viure la selecció de waterpolo masculí.

Molts recordaran la tensa final amb Itàlia en els Jocs de Barcelona, en la qual els transalpins es van imposar a la pròrroga per un ajustat 9-8, o la redempció quatre anys més tard amb l’or a Atlanta. Aquella generació d’or també va disputar fins a quatre finals seguides dels Mundials (plata el 91 i el 94, or el 98 i el 01).

wp1

Però a aquella generació, sempre li va quedar una pedra a la sabata: els Europeus. De les 18 edicions que se n’han disputat fins ara, Espanya només ha jugat una final; a Atenes el 1991 (i la va perdre). Dues medalles de bronze, els anys 93 i 06 són els altres millors resultats.

Entendre el perquè d’aquesta maledicció no és fàcil. Si bé és cert que els equips de l’anomenada classe mitjana europea poden ser millors que la classe mitjana mundial (això pot fer que, per equilibris regionals, un europeu s’acabi enfrontant a un americà o asiàtic de fluix nivell a uns quarts de final d’un Mundial o d’uns Jocs), al cap i a la fi els equips de nivell no deixen de ser pràcticament els mateixos.




La il·lusió sèrbia

Aquest nou mil·lenni que gaudim des de fa ja 16 anys ha estat i és una època de més obscurs que clars per al waterpolo nacional. Sobretot si ens centrem en l’època més recent: després dels bronzes als Europeus de Sèrbia el 2006 i el Mundial de Melbourne el 2007, el balanç de resultats és francament pobre. En aquests nou anys, s’han disputat tres Jocs Olímpics, tres Mundials i fins a cinc Europeus. Un total d’onze competicions: cap semifinal; cap medalla.

Espanya fa anys que topa amb la frontera dels quarts de final, i en conseqüència, el seu resultat final navega sempre entre el cinquè i el vuitè lloc. Semblava que amb la no-classificació per als Mundials de Kazan del passat estiu, s’havia tocat fons.

mister

Tornar a començar: el següent repte eren els Europeus de Sèrbia de gener del 2016. 10 anys després d’aquell bronze, una oportunitat perfecte per a tornar a assaborir la glòria, més important si cap tenint en compte que estem en any olímpic.

La primera fase d’aquest Europeu donava marge per a l’esperança. El duel pel primer lloc entre Montenegro i Espanya va acabar amb empat a vuit, tot i que els de Gabi Hernández van portar el domini durant gran part del partit. Els bons resultats contra les dèbils Holanda i Eslovàquia catapultaven els ibèrics cap al primer lloc del grup; una posició que assegurava uns encreuaments a vuitens i quarts a priori més assequibles.

Als vuitens, Espanya va escombrar la debutant Malta com ja era previsible (14-3). Arribava l’hora de la veritat: quarts de final, la oportunitat per traspassar la frontera; per a no lluitar un altre cop per ser cinquens. El rival era una Grècia vinguda a menys, una Grècia que només havia pogut guanyar un dels tres partits de la fase inicial.

Però caldrà esperar a una nova cita. La maledicció dels Europeus segueix i Espanya va caure per un contundent 2-6 davant els hel·lens.

El camí als Jocs

Els Europeus de Belgrad donen una plaça per als Jocs Olímpics. Element molt i molt gustós, més si tenim en compte que Sèrbia com a guanyador de la Lliga Mundial, i Croàcia i Grècia com a or i plata dels Mundials de Kazan, ja estan classificades. És a dir, existia i existeix la possibilitat que el quart classificat obtingui aquest bitllet per als Jocs Olímpics.

30/10/2011 Blai Mallarach. La selección española de waterpolo masculino se ha impuesto al equipo ruso por 11-4 en el encuentro de vuelta del Pre-Europeo, que se ha disputado este mediodía en el Pere Serrat de Barcelona, por lo que los de Rafa Aguilar han sellado su clasificación para el Campeonato de Europa de Eindhoven con un claro balance de 24-10 en la eliminatoria. DEPORTES CRISTIAN MESTRES

30/10/2011 Blai Mallarach

No serà doncs el cas d’Espanya, que com a mínim si s’ha classificat per al pre-olímpic de Florència (4-10 d’abril). 12 equips per a 3 places. De moment la participació assegurada per a Espanya, Rússia, Canadà, Argentina, Mèxic, Xina i Kazakhstan. En falten 3 europeus més, un oceànic i un africà. Els de Gabi Hernández doncs, en són clars favorits.

D’aquí a dos anys, el combinat espanyol tindrà una nova oportunitat per trencar la maledicció dels Europeus. I ho farà a casa, a Barcelona, on tindran lloc els propers Campionats d’Europa de Waterpolo (masculí i femení).

Ja tenim aquí la Fosbury 34!