Des que vam començar el projecte de la Fosbury –una revista digital, esportiva i sense futbol– aquesta pregunta ens l’han fet a tots els seus impulsors moltes vegades. I la resposta sempre es mou entre l’optimisme i el desconcert. “Bé…” “Sembla que…” “Esperem que aviat…”
Siguem clars: De moment no som rendibles.
Si la Fosbury ha estat possible ara i en el futur més immediat és gràcies al treball incansable d’un gran equip de redactors (i ara també redactores!) i col·laboradors (i esperem que ben aviat col·laboradores). Un grup de periodistes que han seguit incansablement traient hores d’on no n’hi ha per buscar i treballar temes interessants, fer entrevistes, reportatges i opinions sobre aquell esport que hem anomenat “minoritzat” i que ens hem encarregat modestament de desminoritzar. Una gran tasca que ha comptat amb la iniciativa i el suport vital del Grup El Tot que ha sufragat els costos d’engegar i mantenir tota aquesta “maquinària”, que no ha estat poc.
A punt de llançar el Número 20, podem dir amb orgull que hem anat creixent en lectors, cada cop som més coneguts i reconeguts i ens han donat el Premi a la Millor Nova Publicació de l’Any en Català.
Des d’aquest desembre, a més, la Fosbury ja podem anunciar que ajuntem esforços amb el Grup Vilaweb, com fa temps que ja ho han fet capçaleres d’altres temàtiques tan consolidades com Núvol o Teatre BCN. Això ens permetrà arribar a molta més gent, créixer en lectors i moltes altres novetats que us anirem explicant en el seu moment. I és que esperem que aquesta aliança duri molt de temps. Gràcies al Vicent Partal, l’Assumpció Maresma i a tot l’equip de Vilaweb per la confiança en aquest projecte.
Perquè a banda de premis i anunciants (sí, en necessitem!!) la cosa que ens fa més il·lusió i que dóna sentit a tota la nostra feina és quan algú ens diu que ha descobert la Fosbury i que “quina canya d’història” que ha trobat. Gent, molts cops, que no és seguidora de l’esport, però que descobreix històries humanes, que li arriben molt endins. Aquest és el moment màgic. Quan tot té sentit.
Agafem un referent ben nostrat com són “Els Catarres” per resumir el que farem d’ara en endavant: “Seguirem endavant, seguirem lluitant, Hi tenim tan poc a perdre, Per l’avui i pel demà, Pels que han d’arribar fins a conquerir la glòria…” I és que seguim convençuts que la resposta a la primera pregunta ben aviat canviarà.
Perquè creiem que “tot un altre esport” és possible.
