Aquesta marxa esdevé una festa anual de l’esquí nòrdic amb tres proves, de 10, 21 i 42 quilòmetres que trancorre pel Pla de Beret, situat a 1.860 metres d’altitud.
Ha estat un autèntic plaer tornar a lliscar per la neu de Beret amb una climatologia força agradable, gairebé primaveral. En aquesta marxa únicament es permet la tècnica clàssica que t’obliga a desenvolupar sobre la neu una coordinació de moviments de braços i cames com si talment estiguessis dansant sobre la neu.
La prova de 10 quilòmetres respira un ambient familiar, amb edats molt diverses, en què la majoria de participants té com a objectiu gaudir de l’esquí i del paisatge, mentre que les altres dues proves de 21 i 42 quilòmetres ja tenen un esperit més competitiu.
Em vaig allotjar al poble de Salardú (Naut Aran), a 1.268 metres d’altitud que està a uns 7 quilòmetres de les pistes de Baqueira Beret i, concretament, al Xalet Refugi Juli Soler Santaló del Centre Excursionista de Catalunya (CEC). Aquest refugi es va posar en marxa l’any 1968 i porta el nom d’un enginyer i excursionista barceloní, soci del CEC, nascut el 1865 i mort el 1914. Va esdevenir pioner inquiet en recórrer el Pirineu, va publicar una guia sobre La Vall d’Aran el 1906, deixà un testimoni fotogràfic de gran vàlua i fou nomenat fill predilecte de la Vall d’Aran. Al menjador del refugi encara hi resten documents originals que fan referència a la seva persona.
Aquest refugi del CEC es troba en un punt estratègic per gaudir de la muntanya i la natura durant tot l’any, té unes instal·lacions senzilles amb un ambient i tracte de proximitat, propi de la gent que prioritza gaudir de la muntanya de forma més austera i a preus assequibles.
Les proves d’aquesta edició s’han desenvolupat amb normalitat i amb rècord d’inscrits, assolint l’arribada un total de 693 participants.
L’esquí nòrdic es defineix amb una filosofia de gaudi del paisatge hivernal, de practicar un esport en plena natura, en prats, camins o pistes forestals, pràcticament en estat pur. No demana cues, no està massificat, cerca la calma i troba el silenci de la natura. En aquest sentit, segurament conserva més aviat l’essència dels que abans anomenàvem excursionistes, més motivats per la contemplació i la descoberta pausada de la natura. I val a dir, que també és un esport molt complet per l’exercici i moviments coordinats de tot el cos, amb una gran plasticitat.
Ja ho sabeu, qui no conegui la Marxa Beret, d’aquí a un any en tindrà la pròxima cita però mentrestant podeu aprendre’n i entrenar pels circuits traçats en diverses pistes catalanes.
