Dit això, crec que no cal que ens recreem en excés en que no hagi ha sonat un himne per megafonia o si no han aparegut unes autoritats a entregar unes medalles. És evident que són errors importants de protocol, i que fan certa gràcia, però el que és preocupant no és tant això, si no que s’hagi apostat per una competició que no ha atret cap mena d’atenció dels aficionats.
Ho explicava perfectament el seleccionador d’handbol de Tunísia, Toni Gerona, afegint una altra reclamació, l’oblit de les Terres de l’Ebre:
S’han invertit molts milions públics –que recordem són “de tots”– en unes magnífiques instal·lacions acabades a corre-cuita però perfectament preparades per acollir uns Jocs Mediterranis que està clar que no han captat l’atenció dels aficionats. Ni d’aquí no de fora.
Les imatges de graderies buides de la inauguració van fer mal (i van generar polèmica), però hem continuat amb pavellons buits a la competició d’handbol, de voleibol, del que sigui…
Els clubs del territori, oblidats
Tot això és el que realment ens ha de preocupar, no si sona un himne o no. Es pot entendre que per quadrar el pressupost s’han de vendre “x” entrades, però a molt temps vista s’havia de preveure un desastre com aquest. Es podia haver involucrat els clubs, sobretot de la demarcació de Tarragona, per omplir les instal·lacions i donar caliu a unes competicions que ha arribat a semblar que es juguessin a porta tancada.
