És probable que vostè sigui un d’aquests barcelonistes –entesos com a devot d’un sol Barça, és clar, el de futbol– que ja cardaria la barretina al foc amb el panorama que hi ha. De cop veu l’equip envellit, un rival reforçat i jove i una directiva incapaç. És probable que el pessimisme ja s’hagi fet amo del seu pensament culer. Som així –m’hi incloc, eh– i segurament sempre ho serem. Més que un club però menys que uns aficionats. Què hi farem.
Si ja a inicis de setembre creu que no hi ha res a fer deixi’m proposar-li un joc. Si l’ha de fer patir jugar amb l’Espanyol o la Juventus i no s’ha atrevit a mirar al calendari quan s’escau el proper partit amb el Madrid és moment de recapacitar. Amb la morterada que paga per la televisió de pagament té moltes alternatives a aquest futbol que el fa patir. Escolti’m, que farem tractes.
Anant amunt i avall de canals, movent-se mínimament per internet i parant l’orella pot aconseguir superar aquesta depressió preventiva amb la que vostè ja es mira el futbol. No li dic que deixi de banda el partit setmanal. Els bons creients hem d’anar a missa. Però no s’empipi amb les tertúlies, deixi de banda les repeticions i ignori a voluntat tota la fullaraca habitual. Repeteixo: aprofiti i remeni canals. A veure què troba.
Per triar i remenar
Aquest cap de setmana té la final de l’Open americà, el darrer gran torneig de tenis de l’any. També fan rugbi del més maco, el que es juga al sud del planeta. Els del bàsquet juguen el Campionat d’Europa, i sempre és maco d’apreciar matisos entre seleccions. Dissabte la Vuleta puja a l’Angliru i la setmana següent hi haurà Mundials.
Faci’m cas. Diversifiqui tot l’esport que mira. I quan no li agradi el que facin, procuri sortir i veure els equips de casa. Quan torni, el Barça que faci el que vulgui. Potser guanya i tot. I tots feliços.
