A Catalunya estem habituats a fer pivotar els grans esdeveniments a través de Barcelona. Concretament, a través de la famosa “marca Barcelona” o l’etiqueta que en cada moment hagi definit l’impacte internacional de la ciutat que l’any 1992 va exercir de seu principal dels Jocs Olímpics i Paralímpics i que des d’ençà ha procurat replicar el model en altres àmbits, ja sigui amb un Fòrum de les Cultures o amb un Mobile World Congress. En el cas de l’esport, el nom de Barcelona sovint sembla imprescindible per esdevenir atractiu mundial, tal com demostra la candidatura “Pirineus-Barcelona 2030” o el “Circuit de Barcelona-Catalunya”. La gran ciutat cosmopolita i referencial com a clau de volta de qualsevol gran iniciativa.
Més enllà del debat sempre obert i mai resolt sobre la necessitat i conveniència d’organitzar grans esdeveniments internacionals com a motor esportiu i social al nostre país, el cert és que hi ha molta vida esportiva més enllà de l’atractiu barceloní. Aquesta realitat és visible cada setmana gràcies a la feina de clubs punters en disciplines de tota mena repartits arreu del territori, però també amb la celebració de grans esdeveniments esportius que des de Barcelona duen inevitablement l’etiqueta de “descentralitzats”.
Hi ha molts indrets de Catalunya que són seus d’esdeveniments internacionals de primera línia i que tiren endavant sense la necessitat de fer servir l’al·licient de la “marca Barcelona”. Un exemple paradigmàtic aquests dies és el cas de Sitges, que acull de forma pràcticament simultània el campionat del món femení d’escacs i el Ladies Open, en plena recta final de la temporada al màxim circuit europeu femení de golf. Aquest mateix mes ja vam gaudir d’una Copa del Món de piragüisme en aigües braves a La Seu d’Urgell (que fa dos anys va acollir el mundial) i el proper cap de setmana Bagà és l’escenari d’una de les múltiples curses de muntanya que reuneix un bon cartell internacional al nostre país amb la més que consolidada Ultra Pirineu.
Tal com passa amb l’Ultra Pirineu, hi ha moltes més proves que des d’una vessant més amateur són capaces de reunir esportistes d’altres contrades, ja sigui la tradició de la Travessia a l’Estany de Banyoles o la prova d’aigües obertes Marnaton de Cadaqués, per citar-ne dos de ben recents. Si volem tirar de grans esdeveniments internacionals amb tots els ets i uts convé recordar que a finals d’any Granollers exercirà de seu principal del campionat del món femení d’handbol, fent valer la seva llarga història de passió de la capital del Vallès Oriental amb aquest esport.
Si anéssim més enllà d’allò recent, la llista seria força més extensa i sens dubte hauria d’incloure aquelles proves que per les seves característiques es mouen amunt i avall del Principat com la Volta Ciclista a Catalunya o el Rally Catalunya – Costa Daurada, així com aquelles que aprofiten de forma regular l’existència d’instal·lacions específiques per acollir copes i campionats d’Europa i del món (un bon exemple el trobem a les estacions d’esquí als Pirineus). També cal afegir totes les grans competicions derivades de l’èxit dels clubs (waterpolo, patinatge artístic, hoquei patins…). I és clar, de tant en tant, les pinzellades de l’esport que és pur valor afegit, com els Special Olympics o els World Sport Games que es van viure fa dos anys a Tortosa.
Tot plegat potser hauria de servir per reduir el pes que té en l’imaginari de massa gent la “marca Barcelona” a l’hora de pensar en l’esport d’elit i els grans esdeveniments internacionals. La capital catalana sempre hi és. Aquest cap de setmana, per exemple, torna a acollir el CSIO, referent internacional en l’hípica. Però el país és ple d’alternatives que tenen tot el dret del món a fer camí i brillar per si mateixes. Convindria posar-les en valor per múltiples motius, com la diversitat esportiva i la capacitat de fer créixer la passió local per tot l’altre esport més enllà del futbol. Però especialment per reconèixer la tasca d’entitats d’arreu per dinamitzar pobles, ciutats i comarques a partir de “grans esdeveniments”, que s’enduen aquesta etiqueta pel fet de comptar amb els millors esportistes del món en el seu esport sense necessitat de ser una excusa per capgirar ritmes i realitats dels indrets que els acullen.
