Si són dels que el dia de Sant Joan, quan aconsegueixen llevar-se, tot els fa mandra estiguin tranquils. No facin plans pel vespre. Reposin i si poden facin la migdiada oportuna, després de posar la cervesa en fred. A tres quarts de nou seguin davant la televisió (Esport 3 i Plus Deportes) i disposin-se a veure un partit històric que es juga a casa nostra. Al Camp Nou. La final del Top-14, la Lliga Francesa de rugbi.
Gràcies Eurocopa plenipotenciària del futbol per haver portat un partit com el d’aquest divendres al temple barcelonista. Les entrades estan esgotades i l’entrada serà només digne de Barça-Madrid. Els pronòstics s’han acomplert i arriben a aquest partit dos equips convertits en seleccions mundials, dues entitats amb molts milions de pressupost i els millors jugadors sobre el camp. I dos catalans, per cert. El capità del favoritíssim Toló, Guilhem Guirado i l’àrbitre Mathieu Raynal.
És l’esdeveniment esportiu més important que acollirem aquest any a casa nostra. Gaudim-lo. Deixem-nos encomanar per l’ambient únic, propici, de germanor, que emana del rugbi i que faria caure la cara de vergonya a l’esport Rei i el lamentable aquelarre violent i feixista en el que s’ha convertit l’Eurocopa.
I el més important. Que quedi alguna cosa. Que després del bolet el sotabosc millori. Després que el sevens s’hagi classificat per Rio amb cinc dels nostres. Quan va augmentant la cultura, el nombre de llicències i l’afició a l’ovalada a casa nostra. Aprofitem-ho i fem créixer el rugbi.
