Aquest pròxim diumenge per a nosaltres, els catalans, de ben segur no serà un diumenge qualsevol. Ho hauria de ser, perquè estem farts de ser convocats a eleccions, i també a algun referèndum, en diumenge, un dia en què l’activitat en tots els esports funciona a ple rendiment. I tots hem hagut d’anar a votar i després a jugar o a veure un partit, o hem anat a votar després de fer o presenciar una activitat esportiva. Però ara mateix no es veu del tot clar que es pugui fer amb la normalitat que molts desitjaríem.
El d’aquest diumenge és un referèndum que uns volem i acceptem, que altres volen però no accepten, i que altres ni volen ni accepten. I tot això ha fet que no es pogués parlar dels possibles beneficis d’un sí o d’un no.
Però ara parlem únicament del que fa referència a l’esport, que és el que aquí ens pertoca parlar. Sí que hi ha hagut veus que han demanat el Sí, com la Secretaria General de l’Esport, la Unió de Federacions Esportives Catalanes, el Comitè Olímpic Català i la Plataforma pro Seleccions Catalanes, que en la manifestació del passat 11 de setembre portaven una pancarta on deia “El teu sí ens fa guanyar”. Fins i tot la Plataforma Pro Seleccions deia que en cas d’una independència catalana hi hauria 93 milions més d’euros per a les Federacions i es crearien 700 llocs de treball.
També hi ha hagut molts esportistes que s’han posicionat a favor de votar, però malauradament no hi ha pogut haver debat i la gent s’ha quedat sense la possibilitat de poder comparar i decidir de la millor manera possible. Ha estat com un partit en el qual la directiva d’un equip ha decidit no jugar perquè no li agradava l’horari, i l’altre equip és conscient que és possible que es trobi sol. Però, ves a saber, potser sí que alguns jugadors de l’equip contrari aniran a jugar el partit…
