Aprofitem les primeres carreres de l’any per bussejar entre els seus participants i observem com molts corredors joves ja comencen a treure el cap. Viatgem cap a Argentina, al Tour de San Juan, per presentar-vos al guanyador de la classificació de joves i 3r de la general, amb tan sols 21 anys: l’italià de l’Emirates Filippo Ganna!
Tot i la seva curta edat, en Filippo és una bèstia que, físicament podria ser una estrella en molts dels esports, a més esquerrà! Amb els seu 1’93m i 85Kg de pes podria ser un bon lateral dret d’handbol! Per sort pels amants del ciclisme, va escollir aquest esport, no sense abans provar sort en el bàsquet i el volei.
Nascut el 25 de juliol del 1996, ciutat alpina del Piemont de 30.000 habitants, a la riba del Lago Maggiore, a escassos quilòmetres de la frontera Suïssa i agermanada amb Sant Feliu de Guíxols. En Filippo s’inicia al mon de la bicicleta als 9 anys amb el club local Pedale Ossolano, després de provar altres esports. Neix en una família de campions ja que el seu pare, Marco, va ser olímpic amb l’equip nacional de canoa a Los Angeles ’84.
Fins arribar a junior, obté un total de 20 victòries. Es proclama campió nacional contrarellotge en el seu 2n any de cadet. El 2013, el seu primer any de junior, el realitza amb l’equip Castanese Verbania i obté 6 victòries al calendari nacional, 5 d’elles contrarrellotge. Als campionats contrarellotge finalitza 3r al nacional, 16è a l’europeu i 32è al mundial de Varese. El 2014 augmenta a 7 les seves victòries i també la qualitat d’aquestes. Entre ellles s’inclou el nacional italià i la Crono de les nacions. A més finalitza 4t tant als europeus com el mundial de Ponferrada contra el crono.
Ja des dels seus inicis, en Filippo Ganna compagina la carretera amb la pista. I a la pista es demostra com a un dels dominadors a escala nacional. En el seu 2n any de junior, el 2014, es proclama campió nacional júnior en persecució, la seva especialitat, i queda 4t al mundial amb Itàlia
El 2015 fa el salt al sub23 de la mà de l’equip llombard Vilis Maserati. Participa amb l’equip i la selecció de proves internacionals i suma 3 victòries, la més important la Chrono Campenois del calendari europeu. Fa el 6è i 13è als campionats nacional i mundial contrarellotge respectivament i córrer com a stagière la darrera part de la temporada a l’equip Lampre. Malgrat això, en Filippo Ganna és encara molt jove i decideix seguir corrent el proper any entre els sub23.
El 2016 fitxa per l’equip italià Team Colpack, un dels equips formatius més potents del país. Torna a repetir les victòries: 3. Però d’una qualitat superlativa: El GP Laguna Porec de Croàcia (clàssica 1.2), el nacional contrarellotge i, atenció, la París-Roubaix Espoirs, al treure 49” a un grup de 7 corredors, sent així el primer italià en aconseguir aquesta fita. Però a més es va quedar amb la mel als llavis al Troffe Citta di San Vendemiano, clàssica italiana UCI, i a l’europeu contrarellotge, a 30” de Lennard Kämna. Fins i tot va ser 6è als de ruta i 14è als mundials de Qatar contrarellotge.
El 2016, més enllà de la seva gran actuació en carretera, era any de mundials, a Londres, i gran part de la seva preparació va anar encarada a brillar-hi, tant de manera individual com amb l’equip Italià. La seva participació als mundials no podia ser més bona: es va proclamar campió del mon en persecució individual elit i 4t amb l’equip italià per equips. Participa també dels Jocs Olímpics on queda 6è amb Itàlia a la persecució per equips.
Com no podia ser d’altra manera, el 2017 Filippo Ganna fa el salt al World Tour de la ma de l’UAE Emirates, antic Lampre. Tot i ser un primer any d’aprenentatge, l’equip ja el porta a les clàssiques de llambordes. Malauradament pateix una caiguda a la Gent Wevelgem i no pot sumar tota l’experiència desitjada. Com a resultats, destaquem un 5è a la crono de Califòrnia, 9è als europeus absoluts contrarellotge i 12è als nacionals. La pista torna a ser part important del seu calendari i es queda a punt de revalidar el seu títol mundial en persecució: aquest any fa 2n, igual que amb l’equip italià.
El 2018 no podia començar de millor manera. Després d’entrar 4t a l’arribada selectiva de Punta Negra, es queda a 25” de guanyar la contrarellotge i s’enfunda el mallot de líder. A l’etapa reina, amb l’arribada per sobre dels 2500 a l’Alto del Colorado, aguanta com un campió entre els millors i es manté el 3r de la general. Tot i intentar-ho en diversos atacs a la següent etapa finalment no pot millorà la seva 3a posició i millor jove. Com declara, un gran resultat que li dona confiança de cara a les clàssiques de Primavera i al mundial en pista, que es celebra a Apeldoorn, Holanda, del 28 de febrer al 4 de març on tornarà a participar.
