Autor: Martí López-Vila / martinet.blogspot.com
Publicat a La Fosbury #5
Barretes energètiques, gels, recuperadors, aminoàcids, BCAA… Són algunes de les paraules de moda en les converses dels triatletes. La obsessió per l’alimentació, el control de pes, la conveniència o no de prendre productes isotònics o recuperadors o complementació vitamínica… Ens estem tornant bojos?
Quan feies vida semi sedentària (algun dia de gimnàs i un altre d’spinnig a la setmana, força suau, això sí) menjaves de tot, bevies bons vinets, cervesetes quan calien…No t’estaves de res, només de viure el dia a dia i ser feliç. Però la cosa comença a canviar i et passes al running. Et diuen que per fer mitges maratons necessites prendre’t gels. Gels? Tu associaves fins ara el gel al Martini, al Vodka, al Mojito; o als sabons de cos…”M’he de prendre gels per córrer?” et preguntes. El primer dia que en tastes un quasi et poses a vomitar. “Això serveix per acabar una mitja marató? Però si amb prou feines puc córrer els 21 km i ara amb aquesta pastarada a la boca aguantaré?” penses. Doncs sí, sembla que els gels en qüestió t’aporten recàrregues de glucosa quan el teu cos l’està esgotant. Cal fer cas als experts (com si els teus col·legues tinguessin màsters amb nutrició esportiva) i seguir-ho intentant.
Quan t’acostumes a ingerir els gels sense fer cap escarafalls ja t’has passat a fer triatlons de mitja distància. Però et diuen que amb tres ingestes no n’hi ha ni per començar, que durant el recorregut de la bici cal prendre-se’n cada 20-30’ i si sumem la part de córrer, i el que t’has de prendre abans de la sortida tranquil·lament et pots arribar a prendre 10-13 gels en tan sols cinc hores. Sort que ho combines amb barretes energètiques que t’aporten una mica de sòlid al ventre. Però aquestes no són les barretes per aprimar, o les barretes del supermercat, no. Són unes amb proteïnes que valen 1’5€ cada una, el mateix preu que el gel més barat. Calculeu, calculeu que car pot sortir fer una competició de mitja distància…
Arribes a la línia de meta i tens la panxa que sembla una rentadora en plena fase de centrifugat. No accepta res més. Mira que abans de començar pensaves: “si he de nedar 1.900 m, bicicletejar 90 km i córrer 21 km més acabaré amb una gana…”. Doncs no és precisament de menjar la gana que tens.
I ja no parlem si et proposes fer un IronMan. Les quantitats es multipliquen per dos (la butxaca ja s’ha foradat del tot) i el centrifugat final pot arribar a ser perillós.
Superat el tema dels gels, et comencen a parlar d’altres coses com és el cas de recuperadors i de BCAA’ s, o el que serien aminoàcids ramificats. Et diuen que per recuperar bé de l’esforç i poder entrenar l’endemà un parell de sessions al 100 % val la pena prendre’s un recuperador. És un pot gran en pols i amb unes imatges cridaneres a l’etiqueta que et recorden al que es prenen els culturistes. I dius: “això m’he de prendre?” Tu tenies clar que el millor recuperador després d’un entrenament dur era una bona cervesa fresqueta amb un bon entrepà de llom amb formatge, una hamburguesa ben gran amb bacon, enciam, tomàquet i ketchup o un durum kebab amb salsa picant; però com que els teus companys se’n prenen i tiren una mica més que tu, tens la temptació de tastar-ho.
“I això estrany del BCAA perquè déu ser?” Al paperet de recomanacions diu que serveix per evitar lesions i recuperar la musculatura més ràpidament després d’un gran esforç continu. Ahhh. Potser ho provaràs però tantes pastilles químiques no et poden anar bé.
No saps com però ara t’has convertit en un devorador de revistes i articles que parlen sobre l’alimentació en els esports de resistència. T’estàs convertint en un autèntic nutricionista i ja no reps consells, sinó que els comences a donar tu.
Un dia que et fas mal a l’esquena i vas a visitar un osteòpata. Et diu que t’estiguis dos mesos sense menjar ni gluten, ni làctics. “Però que diu aquest?” A tu t’encanta el formatge i ets un panarra. Llegeixes que en Novak Djokovic va fer dos anys molt bons seguint una dieta sense gluten, així que proves a veure si dóna resultats.
Hi ha moments que et poses de mala llet perquè veus croissants gegants a les pastisseries i tu no t’hi pots ni acostar. Quan hi ha celebracions a la feina tothom menja pa amb embotit i tu portes les teves torradetes d’arròs descafeïnades. Et sents estrany però confies que a la llarga t’anirà bé. I del BCAA t’has passat a l’espirulina, unes pastilles naturals, fetes a base d’algues, que milloren el rendiment físic, mental i sexual…carai, carai.
T’estàs aprimant i se t’està quedant una zona abdominal que sembla un ratllador de formatge i ara no saps si és perquè fas la dieta d’absència de gluten o perquè últimament no pares de fer abdominals i flexions, i d’entrenar matí i tarda.
Abans et costava menjar fruita i verdura i ara t’encanta menjar col i flor i bròquil, una branca curiosa que detestaves no fa pas gaire. Però has llegit que dóna energia i que va bé. Doncs a menjar bròquil amb patates, pastís de carn amb bròquil, sopa de bròquil…
I passa el que mai havies pensat que podia arribar a passar: entres a les botigues de productes naturals i dietètics. Aquelles que abans miraves de lluny i amb desconfiança. Descobreixes un món nou, ple de possibilitats per el teu benestar. Però un benestar que va a preu d’or.
Arriba un dia que descobreixes la Quinoa. “Qui-què?” El cereal que té més proteïna i que té aminoàcids essencials, greixos sans (omega 3 i omega 6), vitamina e (antioxidant),manganès, magnesi, coure i ferro i que és molt digestiu. I això tot en un!
I ja ho tens clar: ho combinaràs amb una mica de verdura i una mica de pollastre i ara no hi haurà ningú que t’aturi! Que es prepari el món del triatló, que arriba un nou triatleta, més sa, més fort, més prim però fibrat, però que potser troba a faltar, un bon entrepà de llom amb formatge, una deliciosa pizza de tòfona i un bon vi de l’Empordà. Però en aquesta vida s’ha d’escollir…i decideixes ja escolliràs un altre dia.
