A l’onzena ha anat la vençuda. El Kirishi ha guanyat la primera eurolliga de la seva història en una competició teledirigida cap al seu èxit. Després de 10 finals a quatre i 5 subcampionats, la cita a casa només podia acabar bé. L’ambient al centre aquàtic era magnífic. Pràcticament tres hores abans de començar la final, les grades ja estaven plenes a vessar. El motiu, la celebració dels èxits dels equips de categories inferiors del Kirishi.
Tot seguit, el CN Sabadell i el CN Mataró han disputat el partit pel bronze davant centenars d’aficionats que esperaven pacientment el torn del seu equip. Després de la dura jornada de divendres, aquest matí els dos conjunts catalans havien compartit un entrenament suau a la piscina per mentalitzar-se que la competició encara no havia acabat. El tercer lloc d’Europa mereixia intensitat i concentració plena abans de començar a pensar en els playoff pel títol de lliga. La decepció continuava, però la mentalitat havia fet un gir de 180 graus. Calia lluitar per pujar al podi.
L’enfrontament ha seguit el mateix patró que les semifinals. El Mataró ha sortit despistat en defensa i el Sabadell dominant tots els racons de la piscina. 3 a 0 en 3 minuts i de nou, temps mort de Florin Bonca. Al segon quart les vallesanes han ampliat l’avantatge abans de quedar paralitzades. Durant 13 minuts han reviscut els pitjors malsons del dia abans i han topat una i altra vegada amb Debby Willemsz. Quin partidàs, quina final a quatre i quina temporada!
Ciara Gibson, Marta Bach, Alba Bonamusa, Ona Meseguer i de nou Gibson han encadenat cinc gols consecutius que han capgirat el partit de forma increïble amb un parcial brutal de 0 a 5. En aquesta ocasió, el Sabadell ha sabut resituar-se i ha mostrat els galons que l’han portat a guanyar quatre eurolligues en sis anys. Defensa impecable i tres encerts en atac just després que Nani Guiu hagi estat expulsat per protestar reiteradament a l’àrbitre. El tècnic del CN Sabadell ha seguit donant instruccions a les seves jugadores des de la grada.
El 7 a 5 final és un resultat just que permet a les vallesanes tornar a tastar el podi europeu i que deixa al Mataró fora del podi, però com a quart millor equip d’Europa i amb la convicció que poden lluitar pel títol de lliga en les properes dues setmanes. El desconsol d’ahir, afortunadament, ha estat passatger.
Minuts després ha començat la final i el Kirishi ha ofert un autèntic vendaval als primers minuts. L’afició no ha deixat d’animar en cap moment i els decibels a la piscina han estat eixordidors. Gran ambient. A la grada lateral un mestre de cerimònies indicava en cada moment quin càntic tocava fer. Són passionals, però també russos.
En un lloc central de la grada el director general de Kinef s’ho mirava amb nervis. Exerceix una influència tremenda a la ciutat. Quan l’enfocaven per la pantalla gegant, els aplaudiments creixien d’intensitat.
Les gregues s’han anat apropant al marcador i en el darrer tram de partit el patiment s’ha apoderat de les grades. Ai, si arriben a perdre l’eurolliga de casa. En un moment decisiu, en ple contraatac grec per situar-se a un sol gol, una bona part de les llums de la piscina s’han apagat de cop. Els àrbitres han aturat el partit, que s’ha reprès uns minuts després amb llum natural a través del vidre d’un dia plujós. Tàctica local?
L’arbitratge, en tot cas, no ha ajudat a la remuntada i Gianni Lonzi, membre històric de la LEN, actuava com un jutge més, afavorint els interessos locals i aguantant les queixes dels integrants del conjunt grec.
Al final, malgrat l’escridassada de la banqueta grega, 7 a 6 favorable al Kirishi i victòria especialment celebrada per un conjunt que necessitava aquest títol. Hi ha hagut banys, balls, onejada mil·limètrica de banderes al podi i eufòria en general.
Al vestíbul de l’hotel, una hora després de la cerimònia d’entrega de medalles, Charis Pavlidis, el tècnic d’Olympiacos, demanava explicacions a Fernando Carpena, un dels pesos pesants de la LEN. El grec, ja tranquil però no pas resignat, li traslladava tres crítiques: que fossin nens els encarregats de controlar les porteries, que no hi hagués cap àrbitre pendent de xiular temps mort quan el demanaven i, és clar, el contraatac aturat a dos minuts del final. La final portarà cua en una competició en què els arbitratges tendeixen a l’equip casolà de forma sistemàtica.
Èxits esportius a banda, la nit ha estat llarga i intensa per a bona part de les protagonistes d’aquests dies, unides més enllà dels colors. Sopars diversos i festa grossa a Kirishi. També per a algunes de les autoritats que aquest migdia han participat en una rebuda oficial a l’Ajuntament, que mereixeria una crònica a banda. Aquest diumenge el retorn cap a casa serà llarg.
