* Podeu llegir la primera part de l’article aquí: “Rivalitats dels Països Catalans: CN Barcelona – CN Atlètic Barceloneta (I)“
Els inicis dels anys 70 i la fi de l’hegemonia del Club Natació Barcelona provoca una revolució en el món del waterpolo català, ja que la igualtat fa incrementar les expectatives i les ganes de participar en aquest esport.
D’aquesta manera podem veure com a part del CNB i el Barceloneta, el CN Montjuïc i el CN Catalunya s’afegeixen a la nòmina de guanyadors dels principals títols estatals. Fins i tot les temporades 1998/1999 i 1999/2000 el campió és el Canoe de Madrid, sent l’únic club de fora de Catalunya que ha aconseguit fins el moments aquest títol.
Aquests moments àlgids del waterpolo català van fer que es traduís en una major competitivitat en els campionats europeus. Finalment el CNB arriba al seu màxim esplendor conquerint la Copa d’Europa l’any 1981 guanyant a la final el Spandau 04 alemany, en una piscina Sant Jordi plena de gom a gom, que va veure com l’equip local acabava guanyant per un emocionant 12 a 11. Posteriorment el Catalunya la temporada 1994/1995 i el CNAB la temporada 2013/2014 també aconsegueixen el màxim distintiu europeu.
I és que malgrat que perd l’hegemonia, el CNB continua com el club a batre durant els dues darreres dècades del segle XX, tenint com a màxim rival el CN Catalunya.
Però la supremacia del CNB es trenca finalment des d’inicis del segle XXI quan el Club Natació Atlètic Barceloneta es converteix en autèntic dominador del waterpolo estatal, establint un altre nou i llarg període de predomini absolut que dura fins a l’actualitat.
La fusió de 1992
La fusió entre Barceloneta i l’Atlètic l’any 1992 acaba desembocant en un club que acabarà sent un referent en el waterpolo estatal i europeu.
La repercussió que va tenir sobre el Barceloneta i l’Atlètic les obres pels Jocs Olímpics del 1992 i la llei de costes, fa que el Ministeri d’Obres Públiques acabi enderrocant les instal•lacions històriques dels dos clubs, en el que va ser el final d’una llarga i trista polèmica a la ciutat. A canvi, la Generalitat i l’Ajuntament es comprometen a construir unes noves instal•lacions per les dues entitats. Aquesta fusió, no exempta de polèmica, fins i tot per socis dels clubs originaris, comportarà un reforçament de l’entitat, cosa que s’acabarà traduint en la supremacia actual del CNAB sobre la resta d’equips estatals.
I és que el CNAB acabarà sent un club molt implicat al barri de la Barceloneta, on probablement serà l’entitat que tindrà una major identificació amb els habitants d’aquest barri, convertint-se en la primera societat de la zona per a practicar esport.
Per contra, el CNB tindrà un arrelament més gran amb la resta de la ciutat, i veurà com gent de tot Barcelona se’n fa soci, utilitzant les seves instal•lacions, no només com a espai físic, si no com a espai lúdic i social. El CNB acabarà sent un gran club de relacions socials entre gent de diverses parts de la ciutat.
La rivalitat que perdura
Però el què els anys no han pogut aturar és la rivalitat entre aquests dos clubs pioners en el món del waterpolo. Encara avui en dia els partits entre CNB i CNAB continuen omplint les piscines d’aficionats creant un ambient especial, difícil de trobar en la resta d’enfrontaments de la divisió d’honor estatal. Una rivalitat que es comença a viure de ben petits ja que, probablement, aquestes són les dues entitats amb el millor planter de waterpolo de l’Estat, cosa que augmenta la competència entre tots dos i n’assegura l’antagonisme. Barcelona versus Barceloneta, o dues formes d’entendre el barri marítim de la capital catalana.
