La decisió de no seleccionar a la jugadora nascuda a Mèxic però catalana pels quatre costats és una altra anotació a la trajectòria de Miki Oca, el seleccionador indissociable de la generació d’or del waterpolo femení. No es pot entendre l’actual cicle sense la figura de l’entrenador, això és així i tothom li reconeix, però també és cert que aquest darrer episodi amb la jugadora del Sabadell pot recordar l’exclusió, també a darrera hora i amb rerefons polèmic i mediàtic, de Jennifer Pareja just abans dels Jocs de Río 2016.
La decisió d’Oca va ser sorprenent perquè Ortiz té 28 anys i aquest any ha tornat a ser un puntal del joc del Sabadell, el gran dominador català i europeu del waterpolo. És una obvietat que, per l’aficionat ras, d’arguments dins la piscina n’ha seguit mostrant la jugadora perquè consti com una de les millors especialistes del continent en la sempre específica defensa de la boia rival. Així doncs, per què Oca ha “jubilat” de la selecció a una puntal?
Les explicacions del seleccionador
Miki Oca no és gaire amics de grans declaracions però la Federació va emmarcar la decisió del seleccionador en el relleu generacional del grup. Mati Ortiz hi va reaccionar de forma impol·luta, amb el típic escrit d’Instagram amb to d’agraïment per l’etapa tancada i dient adéu a la internacionalitat. Les reaccions del món del waterpolo, unànimement, li reconeixien que és un dels mites del waterpolo de casa nostra. Aquesta mateixa setmana, a Ràdio Sabadell, Ortiz explicava que havia estat “un cop dur” però comprava el relat del canvi generacional, en un aval a les joves jugadores del combinat.
Dues senyalades com a substitutes
Passada la pàgina emocional, queda l’esportiva, que comença aquest diumenge amb un Espanya-Grècia molt transcendental. El mateix seleccionar, al Media Day, assegurava que “el primer partit contra Grècia serà duríssim i important de cara a la primera plaça de grup que és el nostre primer gran objectiu”. Cuba i Kazakhstan completen el grup.
I qui farà de Mati Ortiz? Doncs veient les rotacions dels darrers partits, la idea sembla que és que entre Marta Bach i Irene González s’ocupin de vigilar les boies rivals. Bach, capitana del Mataró, és una fixe per a Oca i veurà com el seu rol va en augment. Pel que fa a Irene González, que juga als Estats Units, és una de les novetats de la llista per al Mundial –sonat, també, el retorn de Roser Tarragó– i qui, peça per peça, pot rebre més l’important encàrrec generacional de ser, com a mínim, com ha estat durant 10 anys Mati Ortiz.
