Hi ha dies en què tot es torça. En què les expectatives d’èxit topen amb un rival més encertat. La doble derrota del Mataró i el Sabadell a Kirishi ha apaivagat els ànims de la delegació catalana en aquesta recòndita ciutat russa.
No és fàcil admetre la derrota. Tampoc pair que la final anhelada es viurà des de la grada en lloc de fer-ho a l’aigua. L’any en què el waterpolo català ha fet història, l’eurolliga se la jugaran un conjunt rus i un equip grec. Al vestíbul del Centre Aquàtic Neftyanik s’escolta: “Quina destrempada!”, un comentari que reflecteix les sensacions d’aquest divendres al vespre.
La crònica podria haver estat divertida. D’ingredients no en faltaven. Al migdia la LEN ens ha ofert una roda de premsa esperpèntica en què ha brillat l’omnipresència de Kinef i el seu director general, Vadim Somov. Hi havia un traductor dispers i els esportistes (tècnics i jugadores) eren oferts com a segon plat mediàtic. Qui paga, mana. I Kinef paga molt i molt bé. Només així s’entenen els cotxes d’alta gamma aparcats davant el recint esportiu i que corresponen a cadascuna de les jugadores del primer equip de waterpolo del Kirishi.
Ambient de festa a la ciutat del petroli
Somov deia que 600 joves de Kirishi jugaven a waterpolo a les instal·lacions del Kinef, una barbaritat en una ciutat que ronda els 50.000 habitants. Molts d’ells han tenyit de xivarri i alegria la graderia lateral de la piscina. Portaven banderes, cartells i samarretes de color que en un primer moment semblaven inconnexes fins que s’han ordenat de forma mil·limètrica per formar la bandera russa. Sincronització perfecta acompanyada de joves animadores, un bombo i un parell de mascotes. A dos quarts de sis de la tarda, Kirishi tenia ganes de festa.
Un quart d’hora abans de les sis les grades són plenes a vessar. Darrera la posició de periodista, un parell de fans locals amb aplaudidors d’aquells que ensordeixen la més fina de les oïdes. I a fora, al vestíbul, un carro de gelats. Veure per creure.
Després arriba el torn dels balls tradicionals, que omplen la tarima abans que comencin els parlaments. D’autoritats n’hi ha que parlen, n’hi ha que esperen aplaudiments i n’hi ha que avui descansen del paper de protagonistes, com l’alcalde de Mataró, present a la grada com un aficionat més. Hi manca el seu homòleg de Sabadell, que han perdut el vol matinal i que no arribarà a Kirishi fins a les 10 de la nit. Ja ho dèiem: hi ha dies que tot es torça.
El Mataró paga un mal inici
El CN Mataró debuta en una final four rebent una autèntica clatellada. El Kirishi surt embalat i es planta amb un 3 a 0 rotund en un vist i no vist. L’entrenador Florin Bonca (“hem sortit despistades“) atura la sagnia amb un temps mort i amb instruccions que funcionen (3-2) fins que els russos posen la directa: 5 a 2 al final del primer quart, 9 a 4 al descans. A la segona part les del Maresme planten cara i inicien una remuntada que queda lluny de concretar-se. 11 a 8 i la sensació que amb un inici menys dubitatiu podrien haver complicat la vida al potent Kirishi.
La decepció de les mataronines és visible, encara que haver anat de menys a més ajuda a parar el cop. No ha estat un debut fàcil, però s’han mostrat combatives fins al final. Una llàstima.
El Sabadell va de més a menys
El partit del CN Sabadell és una altra història. Les grades s’han buidat (no del tot) i al marcador li costa d’arrencar. Les vallesanes, però, s’animen a partir de l’1 a 1 i encadenen bons atacs i millors defenses per enfilar-se fins al 5 a 1 amb un autèntic golàs de Judith Forca, el més bonic d’aquest dissabte. Al descans, amb les mataronines com a espectadores des de la grada, el marcador és prou nítid per confiar en l’èxit de les de Nani Guiu.
A partir d’aquí, el declivi. Desencert en atac, excessiva permisivitat en defensa, les gregues recuperant l’olfacte i els àrbitres fent acte de presència amb dos o tres decisions errònies (“les han ajudat a entrar al partit“, deia Guiu). Al final, però, és el mateix CN Sabadell el responsable de no rematar la feina. 7 a 7 i cap als llançaments de penals, on la magnífica Laura Ester no pot fer res davant els precisos míssils grecs.
Derrota i desconsol enorme a l’equip català. Són uns minuts difícils que s’allargaran amb un silenci sepulcral a l’autocar camí de l’hotel. Queda molt lluny el ram de flors que ha rebut la Marina hores abans, en ple dinar, per celebrar el seu aniversari. També el pastís que va tallar la Paula el dijous per celebrar els 17 anys. No ha pogut ser. Buscaven la cinquena i han tingut la final a l’abast. La derrota, via empat i penals, fa molt de mal.
Una jornada dura
A l’hotel les cares llargues són compartides. Les mataronines, amb el pas de les hores, semblen haver-se refet una mica i ser conscients de l’èxit immens que comporta haver arribat fins aquí. Les vallesanes necessitaran una bona estona després del sopar per començar a dibuixar el futur amb una mica més optimisme. Aquest divendres a la nit tot es fa costa amunt a Kirishi. Fins i tot entre els periodistes, esgotats de dependre d’un wifi fluctuant per escriure cròniques tristes.
L’Anna, la persona de l’organització que ens guia per tot arreu i que és una joia, prova d’animar-nos dient que demà serà un bon dia. Abans d’anar a dormir, costa imaginar-lo. Al matí, plou. Però li fem cas i mirem més enllà. Hi ha una certesa. Sabadell i Mataró hi tornaran. Tenen gana i talent. Avui els ha faltat l’encert que més endavant els farà guanyar nous títols. El waterpolo català, malgrat una jornada dura a Kirishi, viu un moment magnífic.
