El CN Sabadell i el CN Mataró ens han ofert un any de waterpolo memorable. S’han endut els millors títols en competicions de clubs i han demostrat un talent indubtable. Des de fa uns quants anys, el waterpolo femení català s’ha situat a l’elit mundial i no sembla que s’hagi de témer per una possible pèrdua de nivell ara que una institució com Jennifer Pareja s’ha retirat i que d’altres companyes probablement no podran completar el proper cicle olímpic al màxim nivell.
En categoria júnior ja hi ha un munt de jugadores que s’han assentat a la lliga i que són jugadores indiscutibles per als seus equips. Probablement, el cas de Paula Leitón, protagonista als Jocs Olímpics de Rio d’aquest estiu tot i ser nascuda el 2000, ha estat la punta de llança d’una generació que no només vol treure el cap, sinó que ja és allò que deia Feliu Ventura: el futur transformat en present.
Una doble plata per emmarcar
Les jugadores catalanes, tal i com passa amb la selecció absoluta, han tornat a ser les grans protagonistes del combinat espanyol júnior. Tres quartes parts de l’equip està format per jugadores de casa nostra i, curiosament, cap d’elles milita al CN Sabadell. Són Sandra Domene, Paula Leitón i Anna Roldán, del CN Terrassa; Paula Crespí, Alejandra Aznar i Mireia Guiral, del CN Sant Andreu; Blanca Goset, del CE Mediterrani; Alba Bonamusa, del CN Mataró; i Paula Rutgers, la portera del CN Rubí. Les andreuenques, a més, compten també amb la madrilenya Carmen Baringo a l’equip.
Amb aquest potencial de noms la selecció espanyola s’acaba de proclamar subcampiona del món júnior. Una plata assolida després d’un campionat excel·lent i amb derrota final contra Rússia per 9 a 7. El triomf a semifinals contra la potent Itàlia, sens dubte, va ser el moment culminant d’aquest mundial. Tot plegat, uns mesos més tard de proclamar-se subcampiones d’Europa amb una base molt similar. En aquell equip encara hi havia Marina Cordobés (CN Sabadell) o Carla Abellán (Universitat de Hawaii) i hi mancaven Rutgers o Roldán.
Uns mesos després de la decepció olímpica, la revifada d’ànims és espectacular. Dues plates en dues cites amb molta competència. Victòries incontestables contra seleccions tan potents com els Estats Units, Grècia o Itàlia. A Nova Zelanda, s’han superat totes les expectatives. Hi ha planter, hi ha futur, hi ha present.
