Els altres tres equips participants seran el Plebiscito Padova italià, el Dunaujvaros FVE hongarès i l’Olympiacos Piraeus grec. Quatre equips d’un altíssim nivell que es van quedar a molt poc de classificar-se per a la Final a 4 de l’Eurolliga femenina. El premi de consolació és destacat, però, ja que suposa lluitar per aquest destacat títol europeu. Tots volen la LEN Trophy.
Dos anys després, la Final-4 de la Copa LEN torna al Sorall. Estava previst jugar-la al Complex Joan Serra, cosa que hauria estat tota una novetat, en ser la primera que s’hauria jugat al costat del mar. Però la previsió d’inclemències meteorològiques –ja se sap com és el mes d’abril en aquesta terra nostra–, han fet que s’hagi hagut de repetir l’escenari de la primera ocasió en què la nostra ciutat va acollir aquest esdeveniment.
Tothom recorda el gran ambient viscut al Sorrall ara fa dos anys. És l’escenari del primer títol continental femení de l’esport de la nostra ciutat. Allà és on va començar la història europea de l’equip femení del Centre Natació Mataró, i allà serà on el divendres l’equip de La Sirena jugarà el 40è partit d’aquesta trajectòria europea, que li pot donar el pas a una altra final.
El Dunaujvaros un rival molt difícil
Qui pensi que la semifinal serà una cosa fàcil va molt equivocat. Tots tres equips que han arribat a Mataró tenen una gran qualitat i l’equip hongarès no n’és una excepció.
A la fase prèvia, jugada a casa seva va començar guanyant per 12-5 el Lille francès, després va guanyar el Glyfada grec per 18-4, i va acabar guanyant el Vouliagmeni, el finalista a Mataró en la darrera edició, per 14-10.
A la segona fase va jugar aquí a Barcelona. Va perdre primer per 13-8 davant el CN Sabadell, després va guanyar el CN Sant Andreu per 8-15, deixant-lo fora dels quarts de final, i va tancar guanyant l’Utrecht holandès per 17-8.
I a quarts de final li va tocar un rival molt dur i al qual l’equip de La Sirena CN Mataró coneix bé, l’Orizzonte de Catània. En l’anada a casa va perdre per 10-13, però a la tornada a Catània, on l’equip mataroní va perdre per 8-3, va ser capaç de guanyar pel mateix resultat de 10-13 i va forçar els penals on van perdre per 6-5.
Segons ens va dir Florin Bonca tenen un joc molt ràpid, no s’ho pensen massa a l’hora de xutar, i són molt efectives, i intenten portar els partits a un ritme molt alt. Veurem si les sirenes poden imposar el seu… i l’ambient del Sorrall acaba de fer la resta.
La primera semifinal: Plebiscito Padova – Olympiacos
L’altra semifinal enfrontarà el potent conjunt italià del Plebiscito Padova contra l’Olympiacos del Pireu (vigent subcampió de l’Eurolliga a Kirishi). Les gregues són les teòriques favorites però saben que no ho tindran fàcil contra un conjunt italià que la temporada passada ja va arribar a la final de la LEN (va perdre per la mínima davant l’UVSE Budapest) i ara té ganes d’aixecar la copa. Aquesta semifinal obrirà la competició, a les 15h.
EL SORRALL: l’escenari de les grans ocasions
Ja fa anys que el waterpolo a Mataró és sinònim de les privilegiades instal·lacions de la Joan Serra, al Passeig del Callao. El CN Mataró té una piscina de primera categoria en ple front marítim però quan toca jugar a Europa la normativa demana que els partits siguin a cobert. És llavors quan apareix la figura del Sorrall, una piscina municipal gestionada per l’empresa Eurofitness que, en les grans ocasions, esdevé la segona casa dels equips del Centre.
Segurament el Sorrall no té ni el disseny ni les facilitats d’altres piscines pensades per la celebració de partits com els d’aquest cap de setmana. Però les sirenes mataronines poden donar fe que, a cobert, és quan tenen més i millor ambient a favor. Els melancòlics del waterpolo local se’n recorden de la caldera que havia estat la Piscina Municipal: un infern pels equips rivals. Aquella atmosfera recobra vida quan Europa pica a la porta i el Sorrall és l’escenari escollit. Tornar-se a jugar la LEN a les mateixes aigües que van veure l’epopeia del 2016 només pot que portar bons records a les mataronines. Amb el record encara viu a la retina de tota la piscina cantant El Bequetero s’aixeca el teló de la que volen que sigui la segona copa europea d’aquesta instal·lació pública.
