L’esportista de Banyoles s’ha convertit en el triatleta més llorejat de la història a l’Embrunman, una de les proves més dures del món. En el seu comiat ha guanyat per sisena vegada la prova alpina.
Nascut el 1978, Marcel Zamora ha estat durant una pila d’anys un triatleta de referència internacional sorgit de casa nostra. Després de tastar els duatlons i els triatlons a l’elit, ha sigut en les distàncies més dures en què ha aprofitat les seves condicions físiques i l’elevada capacitat d’entrenament i planificació per brillar en distàncies ironman. Si encara no ho heu fet és més que recomanable llegir “Qui vol una vida millor!”, una biografia que és un elogi a la constància, l’esforç i l’optimisme, o bé el “Viu el teu somni”, un altre llibre de Zamora que ja fa tres anys que corre per les llibreries i que va aparèixer de forma simultània amb un magnífic documental per conèixer millor l’esportista català.
Un palmarès meravellós
A principis d’aquest 2017 Marcel Zamora va anunciar que aquest estiu tancaria un cicle a l’Embrunman, el triatló de llarga distància que continua resistint a les franquícies “Ironman” i “Challenge” i que és considerat un dels 5 monuments d’aquest esport, en homenatge encobert a les clàssiques ciclistes, conjuntament amb l’Ironman de Nova Zelanda, l’Ironman de Lanzarote, la Challenge Roth i l’Ironman de Niça. Per entendre l’enorme talent del català només cal fer una ullada ràpida al seu palmarès, en què s’ha convertit en el triatleta amb més triomfs de la història en dues d’aquestes 5 proves.
Els cinc triomfs consecutius a l’Ironman de Niça (2006-2010) el van erigir en una llegenda del triatló, capaç d’aprofitar el circuit dissenyat per Yves Cordier com ningú. El francès s’havia llançat a l’organització d’Ironmans després de forjar una sòlida carrera a l’Embrunman, on va ser capaç de guanyar la prova en 5 ocasions entre el 1988 i el 2000. Cordier era, en els darrers anys, la referència que volia batre Zamora abans d’afrontar nous reptes esportius. Quan a principis d’any va fixar l’atenció en la seva darrera Embrunman, era evident que el de Banyoles hi arribaria en el millor moment possible i plenament obstinat a fer-hi història.
Victòria en solitari
Després dels triomfs de 2009, 2010, 2012, 2013 i 2014, en la seva novena participació l’alegria de Marcel Zamora ha estat immensa. Com cada 15 d’agost, l’Embrunman ha ofert als participants un recorregut molt exigent: 3.800 metres nedant (inici nocturn al llac Plan d’Eau, a les 6 del matí), el tram ciclista de 188km, digne d’una etapa del Tour amb 5.000 metres desnivell i l’ascens a l’Izoard, i després una marató a peu en un recorregut de tres voltes. Zamora va aguantar a prop dels millors la primera part al llac i ràpidament va recuperar el temps perdut sobre la bicicleta fins a anar-se’n en solitari durant la resta de la prova. Especialista en desnivells durs, l’Embrunman sempre s’ha adaptat perfectament a les seves característiques.
Amb pràcticament 6 minuts de marge sobre el barceloní Victor del Corral (que continua sense poder-se estrenar a l’Embrunman amb un cinquè lloc final enguany), Marcel Zamora va córrer en solitari la marató fins a entrar a meta amb més de 4 minuts d’avantatge sobre el segon classificat, el bosnià Vistica. Una meravellosa cursa per al veterà triatleta, que camí dels 40 anys ha tornat a fer història als Alps.
Arriba el torn, a partir d’ara, de les triatlons de muntanya?
