En els darrers anys l’esportista mallorquí s’ha convertit en el rival a batre de les World Series de triatló. Aquest campionat, farcit amb diverses proves durant la temporada (amb la distància olímpica i amb la meitat del recorregut), estableix cada any qui s’endú el títol mundial d’aquest esport. Mario Mola, aliè a l’existència de rivals amb un palmarès impressionant, va guanyar el títol el 2016 i el va revalidar el 2017. Ara, poques setmanes abans d’arribar a la gran final de la Gold Coast (Austràlia), el mallorquí ja sap que el títol tornarà a raure a les seves mans si no hi ha una hecatombe pel mig.
La superioritat de Mario Mola aquest any encara ha estat més bèstia que en les temporades anteriors. Cada any el triatleta que no va ser capaç de pujar al podi de Rio 2016 millora les seves prestacions. Ja no es pot dir que flaqueja en natació, ja que sovint, aquest curs, ha sortit del mar acompanyant la resta de favorits. En bicicleta sempre pateix una mica més del compte, però no regala grans diferències. I en la cursa a peu, que tothom ja considerava el seu punt fort, ha seguit progressant fins a límits inesperats.
La cursa a peu que ho arrasa tot
A Mont-real Mario Mola va córrer com un esperitat els 10 km finals fins a endur-se el triomf amb claredat. El seu registre del darrer sector del triatló és espectacular: 29 minuts i 48 segons, una marca que l’hauria permès superar alguns dels finalistes en el darrer europeu d’atletisme de la distància malgrat haver completat els 40 quilòmetres en bicicleta i els 1.500 de natació prèviament.
No és comparable en absolut (molt més complex, amb pujades i baixades), però no deixa de ser una evidència que la cursa a peu de Mola s’aproxima més a la d’un atleta d’elit que no pas a les marques que poden fer bona part dels triatletes que prenen part a les World Series. No és el primer cop que aquesta temporada baixa dels 30 minuts. També ho va aconseguir en el triomf a Yokohama.
Mario Mola sembla predisposat a continuar rebaixant els seus registres a peu i a superar els seus rivals en els darrers 3-5 quilòmetres de competició, quan ells amb prou feines poden aguantar el ritme i Mola encara guarda forces per fer una darrera accelerada. Aquesta temporada ha estat el més ràpid de tots els trams a peu excepte en una ocasió, a Leeds, on va ser superat per set segons pel sud-africà Richard Murray.
Sigui com sigui, només ell és capaç de baixar dels 30 minuts i aquest és un avantatge molt preuat que defineix la seva evolució cap a un triatleta pràcticament imparable i, sens dubte, com el millor especialista del món en la distància olímpica i també de l’sprint més enllà de l’aura triomfal dels Brownlees i de Gómez Noya.
El tricampionat del món, a l’abast
El tercer cap de setmana de setembre Mario Mola, que ja és el segon triatleta més llorejat de la història en aquesta competició, tornarà a proclamar-se campió de les World Series. Només necessita acabar entre els 14 primers per alçar el títol en una final que puntua doble. Si no, ja el tindria a la butxaca.
